_
_
_
_
_

Oriol Pujol accepta dos anys i mig de presó pel ‘cas ITV’

El pacte amb la Fiscalia Anticorrupció imposa només una multa a la dona de l'exdirigent de CDC

Oriol Güell
L'exdiputat de CDC Oriol Pujol, en una imatge d'arxiu.
L'exdiputat de CDC Oriol Pujol, en una imatge d'arxiu.Albert García

Oriol Pujol, exdiputat al Parlament per Convergència Democràtica i excoordinador general del partit, ha pactat amb la Fiscalia Anticorrupció una pena de dos anys i mig de presó pel cobrament de comissions il·legals en la reordenació del sector de les ITV a Catalunya i en la deslocalització de les multinacionals japoneses Sony, Yamaha i Sharp. L'acord arriba al cap de més d'un any de negociacions, després que la Fiscalia hagués sol·licitat cinc anys de presó per a Pujol, que acusa dels delictes de tràfic d'influències, suborn i falsedat documental.

Más información
Oriol Pujol negocia amb la Fiscalia l’entrada a la la presó pel ‘cas ITV’

Així s'ha conegut aquest matí en una vista al jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, que era el pas previ a l'obertura de judici amb jurat popular. La dona de Pujol, Anna Vidal, i els empresaris Sergi Pastor i Ricard Puignou s'han conformat amb una multa econòmica.

L'exoneració de Vidal és una de les claus del cas i explica per què el fill de l'expresident de la Generalitat ha acceptat una pena que el pot portar a ingressar a la presó per un cas que va suposar la fi de la seva carrera política. Segons han demostrat les investigacions, va ser precisament a través de suposats treballs de consultoria de la seva dona com Pujol va cobrar des de l'empresa Alta Partners les comissions il·legals.

El cas, no obstant això, encara no està tancat, ja que es tracta d'un pacte parcial arran del fet que dos acusats més —l'ex-número dos de la Diputació de Barcelona, Josep Tous, i l'amic íntim de Pujol i soci d'Alta Partners Sergi Alsina— no s'han sumat a l'acord. El president del tribunal serà qui decidirà en els propers mesos si accepta la conformitat formalitzada avui per l'exdirigent de Convergència.

Les acusacions contra Oriol Pujol se centraven en dos casos principals. El primer, per tràfic d'influències, té a veure amb les maniobres i gestions fetes per l'exdiputat per beneficiar empresaris amics amb l'adjudicació d'estacions d'ITV. Segons els fiscals Teresa Duerto i Fernando Maldonado, Pujol “va aprofitar” la seva doble condició de president del grup parlamentari de CiU al Parlament i secretari general de Convergència per col·locar al Departament d'Indústria un home de la seva absoluta confiança, Josep Tous, que va afavorir els escollits per Pujol. Per això, Sergi Alsina “va retribuir mensualment” Pujol amb 2.360 euros mensuals, una part dels diners que Alta Partners rebia d'un empresari de les ITV “a canvi de les seves influències polítiques".

Si la reordenació del sector va marcar l'inici de les investigacions, aquestes van fer aviat un pas endavant gràcies a les escoltes telefòniques. Aquestes van evidenciar una trama de favors polítics i comissions il·legals —Pujol va arribar a cobrar 700.000 euros més— en els processos de deslocalització de Sony, Sharp i Yamaha.

L'exdiputat es “va coordinar” amb el seu amic Alsina, de manera que aquest va aconseguir que el contractessin per fer d'intermediari en l'operació de Sony. Va cobrar 3,2 milions d'euros. Aquesta mecànica es va repetir en el cas de Yamaha, una altra multinacional que va abandonar Catalunya el 2012. Per l'“èxit” de l'operació, Alsina va cobrar 4,2 milions. No ho hauria aconseguit, creu el fiscal, sense la “intervenció directa” de Pujol.

Una investigació d'EL PAÍS va revelar al març que Convergència també es va beneficiar de la deslocalització de la planta de Sharp, que va ser adquirida per només un euro per l'empresa Cirsa. La multinacional catalana del joc va fer posteriorment donacions al partit per un import de 900.000 euros, el 3% exacte dels 30 milions que Cirsa va guanyar amb l'operació.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_