Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Apareixen unes notes inèdites de Pla dels anys seixanta

Els textos, unes 200 pàgines que havien de formar part d'un volum de les seves obres completes, es publicaran a Destino al novembre

Josep Pla.
Josep Pla.

“L’ideal consisteix a fer-se tots les il·lusions possibles i no creure en cap”, va escriure aforísticamente, amb la dosi justa de poesia i regust sardònic que li era pròpia, Josep Pla (1897-1981). Ho va fer en unes notes dels anys seixanta, que havien quedat disperses i que pel que sembla havien de conformar un nou volum de la seva Obra completa, que estava previst que portés per títol Noves notes disperses o Vagues notes disperses. Per diverses raons, entre elles la intervenció de la censura i la pròpia autocensura de l'autor, no va arribar a ser així. La tasca de l'investigador Francesc Montero, de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona (UdG), permetrà llegir-les, no obstant això, al novembre, quan es publiquin les 200 pàgines de Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes diperses, que llançarà, tant en català com en castellà, l'editorial Destino.

A Imatge de Josep Pla, el volum amb el qual l'editor Josep Vergés va voler tancar l'obra completa després de la mort de l'escriptor, es constata que ja en l'índex primigeni es projectava l'existència de dos volums de notes. Els dos manuscrits analitzats ara són de molt més grossor que el Notes disperses publicat el 1969, el què va portar Montero a examinar i acarar els textos. Han estat dos anys llargs de cuina que li han permès, d'una banda, comprovar que alguns fragments s'havien incorporat a altres volums, com Els pagesos o Notes per a Sílvia. Altres textos, alguns fins i tot ja mecanografiats i passats per correcció, “van ser suprimits per la censura o per ell mateix i l'equip de Destino, bé perquè es parlava de la pròpia redacció de l'editorial o de la revista homònima o perquè s'abordava la situació del país i es van deixar potser per a l'altre volum, esperant que canviessin les circumstàncies polítiques”, planteja com a hipòtesi l'estudiós.

Portada del llibre. ampliar foto
Portada del llibre.

A diferència de La vida lenta, el fins ara últim inèdit de l'autor d'El quadern gris aparegut fa dos anys i basat en bona part en fragments del que havien de ser tres diaris del 1956, el 1957 i el 1964, els textos que conformaran Fer-se totes les il·lusions possibles, que constarà d'unes 200 pàgines, són escrits “perfectament redactats, és el primer llibre de Pla amb voluntat literària que apareix després de la seva mort”, el defineix Montero. L'esperit sí és semblant al que recollia La vida lenta. “Considera que Franco s'ha allargat molt en el poder i això ha fet molt mal a la cultura catalana, que malgrat això resisteix; en la vessant personal, també pateix un cert desengany per la seva trajectòria, creu que la seva obra no té el ressò que hauria de tenir i fins i tot dubta de l'èxit i de la utilitat d'una obra completa que amb l'editorial Selecta va fracassar i ara està a l'expectativa del que passi amb Destino”. També hi ha espai per a alguna pinzellada d'un Pla més íntim, si cap, en particular amb la seva relació sentimental amb l'Aurora. “Són pocs fragments, però intensos”, diu, enigmàtic, Montero.

Els escrits recollits ara, sense data la majoria però fàcilment ubicables per les seves referències, són tots, doncs, inèdits i oscil·len entre l'aforisme, l'assaig de fins a una vintena de pàgines o l'anotació més personal. En realitat, una naturalesa molt similar a la de Notes disperses, el que fos el dotzè volum de les seves obres completes i que va aparèixer el 1969. Entre aquests petits retrats de personatges de la cultura catalana i de l'Empordà i dels seus paisatges del nou volum apareixen, entre altres, Josep Carner, Jaume Vicens Vives i Joan Fuster, amb els quals llavors mantenia una intensa relació política i cultural.

Reflexions sobre la naturalesa humana i espiritual de Catalunya, petits retrats de personatges barcelonins i de l'Empordà i dels seus paisatges dibuixen el contingut del nou volum d'un dels autors de referència de les lletres catalanes, però de vendes més continuades que espectaculars: “De La vida lenta se n'han venut uns notables 8.000 exemplars en català i castellà; de les seves obres van sortint uns pocs milers d'exemplars cada any”.

L'aparició de Fer-se totes els il·lusions possibles comportarà que s'ajorni l'aparició fins a l'any vinent de l'esperat volum de la correspondència entre Pla i el periodista Agustí Calvet, Gaziel. Mentrestant, l'estudiós Xavier Pla, un dels grans experts planians, continua la seva investigació també des de la UdG per elaborar una gran biografia del prolífic escriptor, encara sense data.

Novetats per assentar el lideratge en l'edició en català

Les notes disperses inèdites de Josep Pla seran un dels plats forts de la programació que Grup 62 té prevista per al curs proper. L'àmbit de la poesia aportarà algun dels millors títols, com serà, al novembre, una generosa selecció, per primera vegada en català, de versos d'Emily Dickinson; la mateixa filosofia, peces escollides, s'aplicarà a un volum de Màrius Sampere. El segon lliurament de l'obra completa de Josep Carner, previst per al setembre vinent i amb poesies d'entre el 1904 i el 1924, incorporarà alguns d'inèdits, mentre que ja el 2018 apareixerà Manera negra, nou poemari de Narcís Comadira, que coincidirà amb el seu 75è aniversari.

L'últim crit rebel de Naomi Klein, No n’hi ha prou amb dir no (novembre), acompanyarà una edició revisada per l'experta Rosa Sala d'una de les obres clau de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, als 40 anys de la seva primera edició. Tots dos formen part de la cartera d'un gènere en el qual el Grup 62 publica “més no ficció que assaig”, admet el seu president, Josep Ramoneda; “entre els nous objectius del curs està precisament el de buscar veus i enfocaments en català en aquest àmbit renovadors”, afegeix.

El filòsof i escriptor desmenteix la impressió generalitzada en el sector que l'edició en català no sigui prioritària al Grupo Planeta, des que aquest hi va entrar el 2006, maniobra que gradualment ha aconseguit el 78,5%. “Per no ser-ho, han invertit molts diners; el Grup 62 estava en fallida fa amb prou feines 10 anys i en els dos últims ha donat ja resultats positius, propers al 10%”, aclareix Ramoneda.

Grup 62, que ha tingut en aquest curs Xavier Bosch, Rafel Nadal, Sílvia Soler i Pilar Rahola com els seus autors insígnia, amb més de 30.000 exemplars venuts cadascun, publica més de 350 títols l'any (150 només d'adults; la resta, infantil i butxaca) i va facturar, explicant la seva distribuïdora, 40 milions d'euros, la meitat aportats per l'edició de llibres. Les xifres, en un context en català de “no gran recuperació, bon creixement de la ficció, estancament de la no ficció i pèrdua del pes del llibre infantil”, situen el Grup 62 al capdavant del sector de l'edició en català, del que acapara el 37% de la seva facturació.