Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Les que de debò fan la feina bruta a Grècia

Cinc treballadores de la llar d'Atenes, totes migrants, protagonitzen ‘Clean City’, una càustica visió de l'actual societat grega que es presenta al Festival Grec

Les cinc protagonistes de 'Clean City', a l'escenari.
Les cinc protagonistes de 'Clean City', a l'escenari.

Ni Tsipras ni Syriza, les que de debò estan fent la feina bruta a Grècia són dones com aquestes cinc emigrants sense papers, treballadores de la llar, que netegen cases a Atenes en dures condicions laborals enmig de la crisi econòmica, política i moral que sacseja el país. Els directors de teatre Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris les han fet pujar a l'escenari perquè expliquin les seves vides i experiències i a la vegada llancin una mirada de proximitat, realista i càustica sobre la societat grega contemporània. L'obra, que malgrat tenir un tema tan dramàtic està feta amb molt de sentit de l'humor i resulta francament divertida, es titula Clean City i es representa dijous i divendres al Teatre Lliure com a part de la programació del Festival del Grec de Barcelona.

La peça, diu Anestis Azas (Tessalònica, 1978), compara la neteja que duen a terme les cinc dones amb la neteja d'emigrants que proposen, precisament, la ultradreta grega i el partit neonazi Alba Daurada, i llança irònicament la pregunta: Qui està netejant de debò Grècia?

Reivindicació de la comunitat immigrant i amb una notable càrrega de feminisme, Clean City la interpreten autèntiques dones de la neteja que representen diverses generacions de la immigració a Grècia, amb diverses edats, de la trentena a la seixantena, i sensibilitats: l'albanesa Drita Shehi, la filipina Fredalyn Resurrección, la búlgara Rosita Pandalieva, la sud-africana Lauretta Macauley i la moldava Valentina Ursache, que –així està el panorama– és soprano.

La idea, explica Azas, els la va proporcionar al seu col·lega Tsinikoris i a ell, que formen equip des de fa sis anys —quan els dos treballaven a Alemanya amb Rimini Protokoll—, un estudiant d'un taller teatral que impartien tots dos a Atenes i que va proposar un projecte a partir d'una entrevista a la dona que netejava casa seva. “Volíem fer alguna cosa sobre els emigrants a Grècia, la seva penosa situació, anacrònica en relació amb la resta d'Europa, i allò ens va il·luminar. Aquesta era la mirada que ens interessava. Ens permetia, a més, parlar del context polític. De la ultradreta i la seva retòrica de fer neteja d'emigrants al mateix temps que propugnen la necessitat de mantenir neta, pura, la sang grega. En grec la mateixa paraula significa neteja i puresa, katharótita”.

Els autors i directors van decidir abordar la neteja des del punt de vista literal i van reclutar aquestes cinc dones netejadores (el seu primer fitxatge va ser Pandalieva, que neteja el Centre Cultural Onassis d'Atenes, que patrocina l'espectacle) perquè expliquessin directament les seves experiències en un clar exemple de teatre documental. “L'obra no és didàctica ni paternalista”, recalca Azas, “explica de primera mà el racisme i els abusos que pateixen els emigrants, tant des de les institucions com al carrer”.

Les dones parlen de les seves experiències amb la policia grega, de l'assetjament sexual, de com criar fills en un altre país sense papers, de la dificultat d'aconseguir serveis com que et posin electricitat al pis. A la peça, en què les cinc canten i ballen, es tracta la violència contra els treballadors estrangers i es recorda el cas real de la dona de la neteja búlgara i sindicalista Konstantina Kouneva, a qui li van llançar àcid a la cara el 2008 i que actualment és eurodiputada.

Entre els elements irònics de l'espectacle hi ha el fet que la filipina Resurrección expliqui que va aprendre grec amb una cançó de Notis Sfakianakis, cantautor de manifestes simpaties neofeixistes. Les intèrprets no han deixat de ser dones de la neteja amb la seva experiència teatral i simplement s'han agafat dies lliures per actuar; “per a elles, són vacances”, aclareix el director.

L'espectacle acaba amb les cinc ballant, com a senyal de la seva emancipació, zeibekiko, una dansa tradicional grega molt masculina, estrictament reservada als homes.

Atenes, formiguer de creació teatral

“Atenes sempre ha estat un formiguer de creació teatral, i ho segueix sent malgrat tot”, diu Anestis Azas, que amb Prodromos Tsinikoris dirigeixen des del 2015 l'Escena Experimental del Teatre Nacional de la ciutat. “En els últims anys s'ha fet molt difícil produir, des del 2011 s'han cancel·lat totes les subvencions i hi ha tensió entre els artistes, però el moment és molt creatiu, aquest any s'han presentat mil espectacles a Atenes”. Azas subratlla que el gènere en voga és la comèdia. “En època de dificultats, la gent vol riure”. Pel que fa a la situació general, “s'ha estabilitzat, s'ha normalitzat, encara que també és que ens hi hem acostumat. Això no vol dir que sigui una vida fàcil, però estem millor que fa tres anys i hi ha menys violència política, a això ajuda que Alba Daurada estigui sent processada”.

MÉS INFORMACIÓ