Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

Explicar-se o no

El mecanisme parlamentari juga a favor d’aquesta fugida per la tangent presidencial

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la tribuna del Parlament durant el ple.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la tribuna del Parlament durant el ple.

En el postgrau de Presidència d’Institucions deu ser assignatura obligatòria Ciències d’Anar-se’n per la Tangent. Hi ha alumnes excel·lents, cadascun amb el seu estil. Jordi Pujol va fer cèlebre allò d’“això avui no toca”, que li va funcionar fins a l’últim dia del seu mandat (el dia que no se’n va anar per la tangent ja sabeu què va acabar passant). I Mariano Rajoy, que serà recordat per tantes aportacions, i tan valuoses, al patrimoni parlamentari patri, va pronunciar la inefable “la segunda pregunta, ya tal”.

Puigdemont té la seva pròpia estratègia. Quan és assetjat per algun assumpte incòmode, tendeix a respondre una cosa semblant a “com pot vostè preguntar això quan Espanya/Madrid/el PP/els jutges/Marhuenda ens estan atacant un dia sí, l’altre també?” El mecanisme parlamentari juga a favor d’aquesta fugida per la tangent presidencial, perquè arriba un moment en què, per falta de temps o de torn, l’oposició no pot insistir més (no ho critico, d’alguna manera cal acabar els debats, però això és el que passa).

En el ple d’aquesta setmana, el president havia de retre comptes de la destitució del conseller Baiget després d’unes declaracions escèptiques que havia fet respecte a l’1-O. Probablement les úniques declaracions de Baiget que seran recordades (a aquest conseller li ha passat com a Santi Vidal, la majoria l’ha conegut post mortem... políticament, per descomptat, ja que la salut no se li ha ressentit, encara que un portaveu ha dit a la tribuna una cosa tan poc adequada com “segur que allà on sigui...”). Doncs bé, Puigdemont ha passat fugaçment per les causes del relleu, amb un argument genèric de “necessitat de confiança en aquests moments...”, després del qual, per descomptat, ha afegit: “...de setge per terra, mar i aire per part del Govern de l’Estat”.

En aquesta sessió parlamentària també sobrevolava la discrepància entre ERC i el PDeCAT al si del Govern per l’organització del referèndum, a partir d’un article publicat a EL PAÍS. Entenc que es vulgui rentar la roba bruta a casa, i ni Puigdemont ni Junqueras s’han ofert al sacrifici, tot i que l’oposició ha gaudit de valent intentant fer mala sang entre els escons de tots dos. L’assumpte de Baiget els serveix a molts per acusar Puigdemont de carregar-se l’antiga CDC volent convertir el seu partit en una nova ERC.

A la sortida de la sessió, al saló dels passos perduts, el coordinador actual del PDeCAT, David Bonvehí, conversava amb Germà Gordó, l’antic home de confiança d’Artur Mas, que fa unes setmanes va abandonar el partit.