Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat redueix un 60% la inversió músical en set anys

Concerts i festivals remunten gràcies al públic estranger, mentre que el sector discogràfic toca fons

Un moment de l'actuació del grup Princess Nokia al Sónar d'enguany.
Un moment de l'actuació del grup Princess Nokia al Sónar d'enguany.

La Generalitat va reduir el pressupost destinat a la música un 60% del 2008 al 2015, segons un estudi sobre la inversió pública inclòs en l'Anuari de la Música 2017, document presentat ahir dimarts a Barcelona i elaborat pel Grup Enderrock i l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC). La música ha estat l'àmbit cultural amb més retallades des de la irrupció de la crisi, amb reduccions d'un 21% del pressupost que totes les administracions públiques (Generalitat, ajuntaments i diputacions) destinen al sector. L'informe també consolida la “remuntada” de la indústria del directe: concerts i festivals van facturar el 2016 un 17% més i van doblar el nombre d'espectadors respecte a l'any anterior, en bona part gràcies al fet que “Catalunya s'ha convertit en una gran potència exportadora de música que atreu turisme cultural”, segons va destacar el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau.

Malgrat el “descens abismal” en la facturació de la indústria discogràfica, que arriba al mínim històric, Gendrau va destacar l'“evolució positiva” del sector en els últims tres anys. Segons l'informe, el públic estranger és l'artífex que els espectadors de festivals catalans hagin augmentat en un 5%, fins a superar els 2 milions i mig de persones. Els espectadors locals de concerts s'han reduït gairebé en un 20% i només un terç dels catalans ha assistit a algun festival durant el 2016.

Les sales han registrat una pujada del 21% de públic i han programat gairebé un 25% més de concerts. Es calcula que l'impacte econòmic del sector musical supera els 200 milions d'euros, situant-se a nivells als quals no s'arribava des de fa més de cinc anys.

Poques dones i bandes emergents

L'Anuari de la Música 2017 analitza també amb cert deteniment el cartell de 12 dels principals festivals catalans. L'estudi mostra que la presència de dones no supera el 30% d'un total de 663 artistes, ja sigui en solitari o formant part d'un grup mixt. Els artistes emergents representen només un 22% del total de la programació i els artistes catalans freguen el 40%, i més de la meitat canten en català.

El negoci de la indústria discogràfica encadena la quarta davallada consecutiva i situa la facturació en el valor mínim històric de 7,6 milions d'euros, una pèrdua del 15% respecte al 2015. L'ocàs del format físic no s'ha vist compensat pel valor a l'alça de les versions digitals (han pujat un 7%), com sí que passa a la resta d'Espanya i al mercat internacional. Tot i això, la producció de discos en català ha superat per primera vegada el miler de referències. El rànquing l'encapçalen tres discos de platí amb més de 40.000 còpies: El disc de la Marató i els d'El Último de la Fila i Antonio Orozco. Només tres llançaments en català han superat els 10.000 exemplars venuts, a més de l'àlbum de la gala benèfica de TV3: Club Súper3, Mic (dues produccions de la cadena catalana) i Jo competeixo, del grup Manel.

El català s'estanca com a tercera llengua als concerts i en el consum de música, per darrere del castellà i l'anglès. Set de cada deu catalans escolta cançons en aquests dos idiomes abans que en llengua catalana.

La presentació de l'Anuari de la Música 2017 va ser el primer gran acte del flamant conseller de Cultura, Lluís Puig, que va encaixar l'informe amb una actitud estoica. Puig va voler destacar que la situació del sector musical “no és res que es pugui arreglar en quatre dies” i que l'objectiu és “anar millorant”. També va fer una crida a “treballar en equip” entre les empreses i l'Administració i va assegurar que “les coses estan canviant”.