Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont arrenca a Zoido el compromís que els Mossos accedeixin a l’Europol

La policia catalana s'integrarà al centre estatal de coordinació antiterrorista

Jordi Jané, Carles Puigdemont, Juan Ignacio Zoido i Enric Millo.
Jordi Jané, Carles Puigdemont, Juan Ignacio Zoido i Enric Millo.

Després de vuit anys sense reunir-se, i amb els plans d'abandonar Espanya sobre la taula, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha aconseguit aquest dilluns que se celebrés la Junta de Seguretat de Catalunya. Com a resultat, els Mossos d'Esquadra s'integraran al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i en la taula d'avaluació del risc terrorista, on ara assistien com a convidats. El ministeri estudiarà la seva integració als fòrums europeus d'intercanvi d'informació (Europol).

Formar part d'aquests fòrums europeus d'intercanvi és una de les aspiracions històriques de la Generalitat des que va acabar el desplegament dels Mossos, el 2008. El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va explicar que es crearà una comissió mixta que “estudiarà la inclusió” de la policia catalana. “Servirem de corretja de transmissió perquè els Mossos i l'Ertzaintza puguin tenir dades de l'Europol”, ha afirmat el ministre. El conseller de l'Interior, Jordi Jané, ha anat més enllà i ha assegurat que “existeix el compromís polític” de dur-ho a terme, de manera que no és “literatura”, ha dit.

En la mateixa situació es troba la possibilitat que els Mossos realitzin persecucions en calent de delinqüents i sortir fins a 10 quilòmetres a altres països, en aquest cas a França. Zoido ha explicat que cal analitzar-ho perquè són diversos els punts amb els quals Catalunya limita amb el país gal. La mateixa comissió d'estudi mixta abordarà el tema.

Una demanda històrica

La voluntat de les policies autonòmiques de formar part de les bases de dades europees és històrica i constant. Entenen que és un element fonamental per a totes aquelles investigacions que tenen a veure amb el crim organitzat, amb un component transnacional indiscutible: no distingeix fronteres.

Ara, les comunicacions sobre delinqüents que venen d'Europa passen oficialment per mans del Cos Nacional de Policia, que té per llei delegats la col·laboració i l'auxili internacionals. Funciona de facto com una finestra única, que reparteix joc en funció de cada cas. Des del 2012, la Guàrdia Civil també té accés a aquests fòrums.

Els Mossos consideren que això és una interpretació partidista de la llei i que perjudica les investigacions de la policia catalana i l'eficiència en la seguretat. S'han donat casos, segons fonts policials, en els quals aquesta informació no s'ha traspassat degudament a la policia catalana, i això ha generat inseguretat.

Tampoc són estranyes les picabaralles en operacions conjuntes entre diferents policies, i més si tenen part dels seus objectius fora d'Espanya. Això es tradueix en coses com les dificultats que es van trobar els Mossos en la seva última investigació contra la Camorra. Es va intentar que diversos agents no es posessin les armilles de la policia catalana quan intervenien a Nàpols, segons fonts policials.

“La Junta de Seguretat ha estat possible perquè la normalitat constitucional es manté”, ha destacat el ministre només començar la seva intervenció després de la reunió, que les dues parts han destacat que s'ha celebrat en un màxim clima d'entesa. Zoido s'ha referit a una col·laboració “absoluta i exemplar”. “Estem convençuts que junts som més forts”, ha subratllat el ministre, que mai ha donat “per trencades les relacions amb la conselleria”.

Un altre element clau de la junta és l'assumpció per part del ministeri de la nova plantilla de la policia catalana, que no s'ha revisat des del 2009, quan es va celebrar l'última d'aquestes reunions, presidida pel llavors president de la Generalitat, José Montilla, en l'etapa d'Alfredo Pérez Rubalcaba com a ministre de l'Interior. Jané interpreta que ara podran reclamar a Hisenda els 600 milions que, al seu parer, el ministeri els deu per la competència delegada de seguretat.

A més, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional s'integraran al 112. Fins ara, totes les trucades al telèfon d'emergències per part dels ciutadans quedaven en mans de la policia catalana.

Tot i que no estava en l'ordre del dia, Jané ha informat al ministre de la convocatòria de 450 nous Mossos que la Generalitat ha dut a terme, esquivant el criteri del Ministeri d'Hisenda, que només permet que se'n convoquin 50, segons el que estableix la taxa de reposició. Segons Jané, Zoido ha reaccionat bé davant la seva explicació i s'ha exculpat, dient que no havia tingut res a veure en la impugnació per part d'Hisenda de la convocatòria inicial de la nova promoció (l'última va ser el 2011).

“Hem obert finestres, acords polítics”, ha celebrat Jané, que ha insistit en diverses ocasions en el fet que la Junta no quedi en “paper mullat”, que sigui una “realitat absoluta” de col·laboració en seguretat, no “només literatura”.

Tensió prèvia

La convocatòria de la Junta de Seguretat va ser un element de tensió entre la Generalitat i el Ministeri de l'Interior, que va detonar quan Hisenda es va oposar a la convocatòria dels 500 policies catalans. Llavors Jané va esclatar en seu parlamentària i va explicar que havia proposat fins a sis dates al Ministeri de l'Interior per buscar un dia en el qual es reunissin les dues administracions.

El conseller ha recordat que ho havia intentat amb l'anterior titular d'Interior del Govern central, Jorge Fernández Díaz. Després d'una etapa de govern en funcions, Jané va assegurar que amb Zoido havia arribat al punt de trucar-lo i enviar-li missatges, sense que aquest respongués. I tot això, en un nivell d'alerta terrorista de quatre sobre cinc, va recordar.

Llavors el president de la Generalitat va convocar de manera unilateral la Junta i va donar el 3 de juliol com a data. Finalment les dues parts es van posar d'acord en la celebració de la Junta, vuit anys després, i en plena crisi pel desafiament independentista.

MÉS INFORMACIÓ