_
_
_
_
_

L’Observatori de l’Habitatge creu que la pujada del lloguer té sostre

Carme Trilla dirigeix la nova eina de l'Ajuntament, la Generalitat i l'àrea metropolitana

Clara Blanchar
Imatge d'un pis en lloguer a Barcelona.
Imatge d'un pis en lloguer a Barcelona.Albert García

Abans que esclatés la bombolla immobiliària, els pisos de compra van pujar de preu fins a límits que, vistos ara, són increïbles. Va ser possible perquè els bancs donaven hipoteques amb quotes que qualsevol podia pagar, a canvi d'estirar els terminis de devolució. En canvi, la pujada dels lloguers “té sostre”. Perquè “és impossible que hi hagi prou demanda local amb els preus actuals”. Tota l'argumentació és d'una veu autoritzada com la de Carme Trilla, que acaba de ser nomenada presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, que neix per centralitzar les dades del sector.

La pujada dels lloguers es va tractar durant la presentació de l'Observatori, una nova eina en la qual participen l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana, la Diputació de Barcelona i la Generalitat, a més de l'Associació de Gestors d'Habitatge Social. “Hi haurà un escanyament en els preus, és impossible que hi hagi prou demanda amb els preus actuals si es tracta de demanda local, potser hi ha propietaris que s'equivoquen posant uns preus de la ciutadania no podrà pagar”, va subratllar Trilla.

Les rendes creixen un 12% a Barcelona

El preu del lloguer ha crescut gairebé un 10% interanual a Catalunya el primer trimestre del 2017. A Barcelona la pujada ha estat més intensa: un 12%, segons l'informe de la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat elaborat a partir de les fiances dipositades a l'Incasòl.

A Barcelona és on més creix el nombre de contractes, un 11,4%. A la resta de Catalunya augmenta el 6,9%. A la capital la mitjana del preu del lloguer se situa en 845 euros mensuals. Els pisos oscil·len entre els 1.182 euros que costen en Sarrià-Sant Gervasi i els 615 de Nou Barris.

Qui va ser secretària d'Habitatge durant el Govern tripartit de la Generalitat ha escoltat aquest dilluns afalacs de la resta de les administracions que integren l'Observatori, que han recordat que en matèria d'habitatge Trilla ha tocat tots els àmbits: va treballar fent estudis per a la patronal dels promotors, per a col·legis professionals, dirigint les polítiques públiques en la Generalitat i també per a la fundació de Càritas.

Potser per la seva visió polièdrica de les qüestions d'habitatge, sempre candents, Trilla va aplaudir la creació “d'una base de dades sòlida per analitzar millor i dissenyar polítiques públiques”, però va alertar que l'Observatori ha de ser “neutral respecte a les administracions que el creen”. La idea és que l'Observatori tingui pressupost i personal propis, i fins i tot un rang judicial i fiscal autònom.

La presidenta també ha recordat que la llei del dret a l'habitatge, aprovada quan era responsable de la matèria a la Generalitat el 2007, ja preveia la creació d'un observatori d'hàbitat i segregació urbana, que encara no s'ha engegat. En aquest sentit, ha recordat que la col·laboració entre administracions “és clau”, com ho és compartir la metodologia i els equips tècnics. L'Observatori publicarà cada any un informe i tindrà un “visualitzador”, un portal on veure totes les dades existents.

L'àmbit d'estudi de l'Observatori són els 36 municipis de l'Àrea Metropolitana i beurà de fonts com les nombroses àrees que poden aportar dades a la Generalitat i els Ajuntaments; però també el cens, el cadastre, els ministeris de Foment i Hisenda, el Consell General del Poder Judicial.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assenyalat que “l'habitatge té màxima prioritat” en les polítiques de l'Ajuntament. “No ens podem permetre un model de ciutat que acabi expulsant els veïns, hem de fer el màxim esforç de col·laboració institucional i per fer bones polítiques cal tenir bones dades, el màxim del màxim de fonts possibles”, ha afirmat.

La directora de l'Observatori és Anna Vergés, que va relatar com el visualitzador facilitarà dades de 62 indicadors: població, parc d'habitatge, rehabilitació, mercat del sòl i dels habitatges (preus) o aspectes socioeconòmics. En el cas de Barcelona la informació es detallarà per barris.

El secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, va posar exemples de per què pot ser útil l'Observatori: per saber quantes dones grans soles viuen en una ciutat; o avaluar plans sectorials; o planejar amb dades a la mà com facilitar l'emancipació dels fills del baby boom; o millorar l'estratègia per lluitar contra el fenomen dels sensesostre; o analitzar, més enllà dels pisos turístics, usos no residencials d'edificis de les ciutats.

El vicepresident executiu de l'Àrea Metropolitana, Antoni Balmón, ha alertat que “a més d'observar, les administracions tenen l'obligació d'actuar”. Ha apuntat que l'habitatge és responsabilitat també d'altres administracions i ha lamentat que no hi ha una política de lloguer. Des de la Diputació, el diputat Josep Ramon Mur va augurar que l'Observatori tindrà “repercussió als municipis de l'àmbit de la Diputació més enllà de l'Àrea Metropolitana, que podran saber què fan els altres".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_