Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol farà servir de base l’Estatut per recórrer contra la llei del referèndum

L'Executiu central esperarà que s'aprovi per presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional

Puigdemont i membres dels partits independentistes en un acte pel referèndum. Ampliar foto
Puigdemont i membres dels partits independentistes en un acte pel referèndum. EFE

Diversos articles del vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya i els preceptes de les Nacions Unides i de la Comissió de Venècia contra les consultes il·legals d'autodeterminació seran la base del recurs que ja ultima l'Advocacia de l'Estat contra la llei del referèndum, presentada la setmana passada pels grups separatistes que governen la Generalitat. La llei, que pretén sustentar un referèndum d'independència l'1 d'octubre, encara no ha estat aprovada formalment. El Govern espanyol esperarà a aquest moment per recórrer contra el text davant el Tribunal Constitucional, amb el suport de Ciutadans i del PSOE.

La màxima del Govern central davant l'acceleració del procés separatista a Catalunya és actuar amb “prudència i proporcionalitat” davant de fets concrets, no sobre anuncis o provocacions. Això és el que li va transmetre el president espanyol, Mariano Rajoy, al líder del PSOE, Pedro Sánchez, en la seva cita de dijous passat i és en el que estan treballant des de fa temps diferents departaments de l'Estat. A l'Executiu traslladen als seus interlocutors del PSOE, el PSC i Ciutadans que la situació està “monitoritzada” al dia. Mariano Rajoy i Pedro Sánchez no van entrar en aquests detalls en la seva reunió de la setmana passada, però el Govern espanyol, segons fonts del gabinet de Rajoy, té fins i tot redactat el document que servirà de base per presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei del referèndum, presentada amb gran solemnitat en un teatre dimarts passat per Junts pel Sí i amb el suport de la CUP.

La primera conclusió dels serveis jurídics de l'Estat és, segons fonts del Govern central, que aquest esborrany de llei del referèndum, sense signatura ni autoria definida, “atempta contra els principis bàsics de tot Estat democràtic i de dret” perquè aquests es caracteritzen per la “submissió de tots els poders públics a l'ordenament jurídic” i aquest text “és radicalment contrari tant a la Constitució com a l'Estatut d'Autonomia, aprovat al seu Parlament en representació del poble de Catalunya”.

L'article 3 de l'esborrany d'aquesta llei del referèndum sosté que l'objectiu és que prevalgui “jeràrquicament sobre qualsevol altra norma amb la qual pugui entrar en conflicte”. S'autoproclama així, “amb infracció del principi de jerarquia, en la norma suprema de l'ordenament jurídic a Catalunya, per sobre de la Constitució i l'Estatut”. Com a norma suprema pretén no ser recorreguda ni jutjada per cap altre òrgan judicial. D'altra banda, l'article 4 no determina ni un percentatge mínim de participació ni una majoria qualificada per convertir els seus resultats en vinculants.

La lliure determinació dels pobles

L'esborrany de la llei del referèndum pretenia emparar-se en la seva exposició de motius en el dret a l'autodeterminació dels pobles com el primer dels drets humans, segons l'article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Aquest preàmbul no esmenta que aquest dret no està recollit en la Declaració Universal de Drets Humans i que les Nacions Unides interpreta aquest precepte “per als pobles subjectes al règim colonial o els sotmesos a subjugació estrangera” per la força. I assenyala, a més, que “la lliure determinació no podrà exercir-se de manera que infringeixi o menystingui la integritat territorial d'Estats sobirans i independents”.

La llei catalana tampoc respecta les exigències marcades pel codi de bones pràctiques sobre referèndums per la Comissió Europea per a la Democràcia o Comissió de Venècia.

Aquesta llei es vol tramitar per lectura única, limitant la capacitat de l'oposició de presentar esmenes, reduint al mínim la deliberació al Parlament i accelerant els tràmits per aprovar-la (article 135 del reglament). Amb els vots només de Junts pel Sí i la CUP i el rebuig dels altres quatre partits s'està tramitant aquesta reforma del reglament, un pas qüestionat pel Consell de Garanties Estatutàries, segons la Constitució i l'Estatut, un òrgan de la mateixa Generalitat.

Els promotors defensen aprovar aquesta norma “suprema” amb majoria absoluta com moltes altres lleis i sense vots de majories reforçades ni garanties addicionals. Aquesta seria la primera vulneració de l'article 1 de l'Estatut, fins ara la norma institucional bàsica a Catalunya, i que per a la seva modificació exigeix, en l'article 222, una majoria de dos terços del Parlament i després un referèndum.

L'anomenada llei del referèndum estableix el seu propi règim electoral, malgrat que l'article 56 de l'Estatut demana que aquests sistemes han de regular-se per una norma ratificada també per una majoria de dos terços dels 135 diputats.

En el projecte de la consulta figura, al títol VI, una administració electoral, que pretén ser l'equivalent a “l'administració independent” que als Estats democràtics vetlla per la transparència del procés. La Llei Orgànica del Règim Electoral General preveu en l'article 8 que la Junta Electoral Central la componguin vuit magistrats del Tribunal Suprem designats per insaculació (una mena de sorteig) i cinc vocals dels partits representats al Congrés. Aquestes salvaguardes no estan en la llei catalana del referèndum, que, a més, inclou en l'article 16 el Govern català en aquesta administració electoral.

Per garantir l'objectivitat del procés, la llei catalana crea en l'article 19 la Sindicatura Electoral de Catalunya, que formarien cinc membres nominats per majoria absoluta al Parlament, que és el que sumen ara la coalició de Junts pel Sí (PDeCAT i ERC) i la CUP. L'oposició no hi seria. L'Estatut requereix majoria de tres cinquens per nomenar el Consell de Garanties Estatutàries (article 77), el Síndic de Greuges (79) i la Sindicatura de Comptes (81).

Aquesta sindicatura general seleccionarà pel mateix procediment i control polític els vocals de les sindicatures de tot el territori. L'article 29 fixa que les seves resolucions “esgoten la via d'impugnació en tots els àmbits”, sense fiscalització superior o de l'oposició.

Les dades del cens

La consulta anunciada per l'1-O es basaria en un cens elaborat per la Generalitat, que no té competències en aquesta qüestió. L'article 33 d'aquesta norma indica que “la inscripció en el cens no exigeix autorització prèvia per part del ciutadà”, la qual cosa també suposa una vulneració del dret a la intimitat personal i de la llei de protecció de Dddes.

En l'article 11 la llei tampoc respecta el pluralisme polític referent a l'ús dels espais públics i informatius dels mitjans de comunicació, i concedeix proporcionalment al nombre d'escons dels partits al Parlament català el 70% del temps previst per a la campanya. El 30% restant seria per a les organitzacions acreditades, com les separatistes Assemblea Nacional Catalana, Òmnium o Associació de Municipis per la Independència. Junts pel Sí i la CUP van tenir en les últimes eleccions el 53% dels escons però només el 48% dels vots.