La paradoxa de l’Espanyol

Encara que el club compta amb diners per fitxar, té un problema amb la massa salarial de la plantilla

Granero (dreta), segon fitxatge de l'Espanyol. Ampliar foto
Granero (dreta), segon fitxatge de l'Espanyol. EFE

Acostumat als malabars financers, l'Espanyol es passava els estius a la recerca de jugadors assequibles econòmicament. Fins que un dia va arribar Chen Yansheng per posar fi a les penúries financeres. En el seu primer any al capdavant del club, el projecte de Chen consistia a reduir el deute (va passar de 190 a 140 milions d'euros) i a reforçar la plantilla de Quique Sánchez Flores. Avui, l'Espanyol ja no ha de caminar a la recerca de futbolistes low cost; no obstant això, s'enfronta a un nou dilema: el límit ja no està en els diners per fitxar sinó en la massa salarial del primer equip. El club està molt a prop del sostre que imposa la Lliga per no alterar el fair-play financer.

Fa dues temporades, l'Espanyol es gastava prop de 22 milions d'euros en el primer equip. L'estiu passat, ja amb Yansheng com a president, el club volia formar un grup competitiu per a Sánchez Flores. Però sense el control gairebé obsessiu d'Óscar Perarnau als números de la direcció esportiva —havia deixat l'entitat per motius personals; avui ha tornat com a director esportiu general—, l'Espanyol va estirar el seu pressupost fins als 48 milions. Amb un problema afegit: la majoria dels sous dels jugadors que es van incorporar es van incrementar aquest curs.

Un desafiament extra per al director esportiu, Jordi Lardín, que va heretar la situació del destituït Ángel Gómez. “L'any passat la previsió a curt termini semblava molt maca; però, a mig, no ho era. Avui no tenim marge per fitxar”, expliquen des del club. A l'Espanyol creuen que el límit salarial que li imposarà la Lliga rondarà els 52 milions. Aquest nombre es computa a partir dels pressupostos que presenten els clubs, que no pot incloure pèrdues ni desfases en la tresoreria. Al límit de la despesa en salaris, l'Espanyol no pot invertir els prop de 14 milions en fitxatges que tenia planificat. “Si portes un jugador de 10 quilos, ha de cobrar concorde al seu preu de traspàs”.

L'Espanyol, que avui comença la pretemporada, primer necessita desprendre's de jugadors amb elevats salaris per després poder incorporar-ne de nous. El primer que va marxar va ser Roberto, que va arribar per tres milions i se'n va al Màlaga per 2,3. La sortida del porter li va obrir la porta a Granero, segon reforç després del retorn de Sergio García. A Sánchez Flores li falta un central (ho demana amb insistència) i un extrem. De diners n'hi ha, falta disminuir la massa salarial. Una paradoxa a l'Espanyol.