Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Música popular, la reina del Cruïlla

Pet Shop Boys, Parov Stelar i Ryan Adams van dominar en un cartell tancat per The Prodigy

Concert de Pet Shop Boys al Festival Cruïlla.
Concert de Pet Shop Boys al Festival Cruïlla.

Que el Cruïlla vol ser un festival diferent i obert als gustos populars és sabut, encara que en ocasions, les conseqüències d'aquesta vocació sorprenen fins i tot els seus propis organitzadors. En una nit cridada a ser de Pet Shop Boys, Ryan Adams o The Prodigy, qui es va ficar el públic a la butxaca va ser Parov Stelar, un disc-jockey austríac que mentre actuava Residente, la meitat de Calle 13, va rebentar literalment de públic el seu escenari, més propens al ball sense complicacions ni contemplacions que a altres propostes. No és que reunís molta més gent que Pet Shop Boys o The Prodigy, però veure plena de gom a gom l'esplanada davant del seu escenari, que no era dels principals, va posar la nota de la nit. Per la seva banda, Pet Shop Boys van imposar la seva elegància i classe en un concert trufat d'èxits, mentre que Ryan Adams, si se'n recorda, es va treure l'espina del seu únic concert fins avui a Barcelona, una actuació de fa uns 15 anys en la qual va comparèixer borratxo com una mona. Per la seva banda The Prodigy es van dedicar a allò que saben: atordir amb ritmes salvatges.

Es van tornar a repartir flors a l'entrada, per bé que una mica marcides, però va resultar un altre encert de l'organització repartir vanos de cartró que van airejar una nit a la qual van assistir 22.000 persones, que sumades a les 25.000 de la vigília situen el festival en gairebé 50.000 visites, una xifra considerable. Aquestes tres mil persones menys que divendres van alleugerir la sensació de gentada de la nit anterior, encara que ni tan sols divendres els serveis del festival es van veure desbordats per la multitud. Aquesta va començar a gaudir de manera manifesta amb Pet Shop Boys, tan elegants com cridaners amb els seus tocats, dues boles, una d'elles tancada, la de Lowe, i l'altra mostrant la cara de Tennant com si la circumferència hagués rebentat des de dins per facilitar la visió del rostre de la veu del duo, aquesta vegada recolzat per un trio d'instrumentistes. Van presentar algunes cançons noves, efectives píndoles de pop electrònic ballable, van mostrar el seu costat santferminer amb "Love is a Burgueois Construct", van fer una deliciosa versió calmada de "Home and Dry" i van tancar amb una traca d'èxits enmig d'un altre desplegament de llum i cromatisme propi de la casa. No van enlluernar però el públic no va parar de somriure.

Rock tens

Poc abans, Ryan Adams havia posat la quota de rock clàssic de les prades al festival. Després de l'anodina actuació de Little Steven amb la seva banda de versions, Ryan Adams va oferir una actuació que va ser tot turgència, rock tens servit per una banda bàsica que va sonar amb una contundència elogiable. Disset temes per seguir creient en el rock de tota la vida, amb tornades lluminoses, guitarres com katanes i una veu que donava la sensació que anava a trencar-se en la següent estrofa, pura tibantor. Va ser un senyor concert, en energia i tensió comparable al realitzat a primera hora de la tarda per El Niño de Elche i Toundra, una barreja entre flamenc heterodox i rock assilvestrat pautada per la distorsió. Txarango, The Prodigy i Residente, que presentava un disc internacionalista recolzat en cançons del repertori de Calle 13 com "Atrévete" o "Cumbia de los aburridos", van escortar Parov Stelar en la seva triomfal actuació, una espècie de xaranga centreeuropea amb accents balcànics servida per disc-jockey i banda. La seva música, que ha arribat en bona mesura servida per la publicitat a la qual posa so, va demostrar que el cor del festival és veritablement popular. Variació amb substrat popular, aquest és l'esperit del que pot ser un dels grans festivals generalistes del país i primer de Barcelona.