Selecciona Edició
Connecta’t
CLAUS

El 155 i el 2-O

Com es contraresta la previsible propaganda que s'ha suspès o retallat l'autonomia i l'Estat autonòmic?

Acte de suport al referèndum a la Universitat de Barcelona.
Acte de suport al referèndum a la Universitat de Barcelona.

Per descomptat que el 155 és un article constitucional: ocupa el lloc 155 de l'articulat de la Constitució. Així que utilitzar-lo pot arribar a ser legal, també legítim. No és aquesta la discussió, avui.

El 155 no és un article més. La prova és que no s'aplica automàticament, sinó després d'un llarg procés. Aquest procés inclou informes; al·legacions; apel·lació a una comissió del Senat, al seu president, al ple; proves d'incompliments; requeriments, propostes, debats... i votació.

I això és així perquè la seva vocació és que no s'arribi a aplicar mai. Això el diferencia de gairebé tots els altres articles de la Constitució. I l'emparenta amb altres articles d'ús (encara més) extraordinari: el 116, que preveu els estats d'alarma, excepció i setge; i el vuitè, que atribueix a les Forces Armades la defensa última de “la integritat territorial” (en principi, contra amenaces exteriors). Són articles també constitucionals, és clar, però només a un insensat se li acudiria fer jocs amb aquests focs.

En realitat, la majoria d'articles de la Constitució organitzen i regulen les possibilitats d'èxits de la comunitat. L'ús del 155 és, a l'inrevés, funerari: certificaria un fracàs col·lectiu.

És cert que no autoritza a suspendre una autonomia (va succeir quatre vegades amb l'Ulster, però no ho comparem). Només permet —i al límit— una intervenció puntual, acotada i temporal del Govern central sobre una autonomia que incompleixi “greument” el seu deure legal, perquè el compleixi.

Però al mateix temps es tracta d'una norma amb arestes espinoses, tant pel seu desenvolupament jurídic com pels seus —aquests sí, automàtics— efectes polítics. Amb quin abast s'aplica? Com es pot traçar un tall precís? Com s'evita una escalada acció/reacció? Com es torna a la normalitat? Com es contraresta la previsible propaganda que s'ha suspès o retallat l'autonomia i l'Estat autonòmic? Com es pot convèncer no ja el secessionisme, sinó la immensa majoria que legítimament pretén més, i no menys autogovern?

Només part del separatisme anhela que s'arribi a aplicar. Ho busca, amb obstinació il·legal. Per aparèixer com a víctima pre-1-O, derrotar el federalisme, i després del 2-O aconseguir una majoria electoral aclaparadora. Per això tota prevenció davant de la utilització del 155 és poca.