_
_
_
_
_
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

Abans d’exhumar el geni

Hi ha un parell d'alternatives discretes que poden saber si hi ha relació de paternitat amb Pilar Abel

Javier Sampedro
L'artista Salvador Dalí fotografiat el 1972.
L'artista Salvador Dalí fotografiat el 1972.STF (AFP)

Exhumar les restes de Salvador Dalí seria, excepte problemes tècnics, la forma més directa i segura de confirmar (o descartar) si el pintor va ser el pare biològic de Pilar Abel. Però aquestes operacions acostumen a resultar una miqueta bullicioses, en situar-se en el punt de mira mediàtic internacional. I hi ha un parell d'alternatives més discretes que, encara que incapaces de confirmar la relació de paternitat, sí que poden descartar-la per complet i fer així innecessària l'exhumació del geni.

Com assenyala la Fundació Gala-Dalí en el seu recurs, Pilar Abel té germans, de manera que n'hi ha prou de comparar l'ADN de la dona amb el dels seus germans per veure si són del mateix pare. Si ho són, fi de la qüestió: Dalí no seria el pare biològic de la Pilar, i la seva exhumació no seria necessària. En cas que la Pilar resulti ser d'un pare diferent que els seus germans, el seu cas es veuria molt reforçat, i l'exhumació seria el pas següent.

Una altra possibilitat més discutible, plantejada pel forense Narcís Bardalet, que va ser qui va embalsamar el pintor, és exhumar el pare de la Pilar en comptes de Dalí. Si la dona resulta ser filla biològica del seu teòric pare, de nou s'acaba el cas; si no ho és, caldria seguir endavant. El problema en aquest cas és més ètic que tècnic: Per què resulta millor exhumar una persona anònima que un geni de la pintura? La jutgessa haurà de sospesar els arguments.

En qualsevol cas, és probable que Salvador Dalí s'hagués mostrat encantat que els científics analitzessin el seu ADN, a causa de la seva genuïna i perdurable fascinació per aquesta molècula, que va plasmar en una desena de quadres i que va considerar una prova eloqüent de l'existència de Déu. Potser, després de tot, no fos una mala idea fer-li el genoma a la recerca de pistes sobre la seva naturalesa extraordinària.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_