_
_
_
_
_

Barcelona pren el testimoni de l’Orgull

Milers de persones surten al carrer per reivindicar els seus drets i denunciar la ‘LGTBIfòbia’ en l'esport

Jessica Mouzo
Dos nois ballen en una carrossa durant el Pride Barcelona
Dos nois ballen en una carrossa durant el Pride BarcelonaAlbert Garcia

Amb la ressaca del World Pride de Madrid encara viva, Barcelona va prendre ahir el testimoni de les celebracions de l'orgull LGTBI i va tornar a sortir al carrer per celebrar el seu propi Pride. Milers de persones —50.000, segons l'Ajuntament— van acompanyar les desenes de carrosses que van recórrer l'avinguda del Paral·lel fins al passeig Marítim per reinvindicar els drets del col·lectiu LGTBI. El leit motiv d'aquest any es va centrar a denunciar la LGTBIfobia en l'esport.

El sol picava fort a la plaça d'Espanya quan els trabucaires de Gràcia van disparar les primeres salves. La comitiva, amb el segon tinent d'alcalde, Jaume Collboni (PSC), la diputada Alba Vergés (ERC) o el regidor Alfred Bosch (ERC) en primera fila, va començar a caminar a ritme de batucada. Xiula falta contra la LGTBIfòbia, resava la pancarta que encapçalava la marxa. I les xiulades no van trigar a fer-se sentir.

“Ningú pot dir-te res per ser marieta. Diuen que els futbolistes no volen dir que són gais perquè com que són un exemple per als nens... Però els nens han de tenir llibertat per ser el que vulguin ser”, criticava Joan Sabaté, una drag queen enfundada en un vestit de fantasia lila i blanc. “Que no es perdi el que hem aconseguit”, advertien el Rufo i el Xavi, caracteritzats com geishes per a l'ocasió.

Les primeres carrosses que comandaven la manifestació eren les d'associacions com la de les famílies LGTBI, Chrysallys (de nens transsexuals) o Panteres Grogues, l'entitat esportiva encarregada de llegir el manifest al final de la marxa. També hi van ser entitats com Gais Positius o Barcelona Checkpoint, un centre comunitari de detecció d'infeccions de transmissió sexual i VIH. Tampoc hi van faltar les organitzacions i entitats polítiques: amb més capacitat de convocatòria, com la del PSC; més discretes de grandària, com la del PDeCAT; o enarborant una gran estelada multicolor, com l'ANC. Altres entitats polítiques també van participar en la jornada i van acompanyar la marxa amb les seves carrosses.

La manifestació es va acabar al vespre al Moll de la Fusta, als peus del passeig Marítim, amb la lectura del manifest. “No acceptem que al nostre país, un àrbitre es vegi perseguit públicament pel simple fet d'explicar públicament la seva orientació sexual. No acceptem que en l'esport d'elit, el fet LGTB s'amagui, com una cosa dolenta o fosca”, va criticar Antoni Travieso, president de Panteres Grogues. L'activista va reclamar “un compromís ferm i accions concretes de les administracions públiques, els clubs esportius, esportistes i aficionats per acabar amb la LGTBIfòbia”.

Amb tot, encara que aquest any es va posar l'accent en l'àmbit de l'esport, Travieso va recordar que “en altres països les persones LGTBI són perseguides, torturades i s'enfronten, fins i tot, a la mort” per expressar-se lliurement en qualsevol ambient. En la lectura del manifest també va ser present l'alcaldessa Ada Colau.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_