Selecciona Edició
Connecta’t

La pujada del preu dels pisos s’estén a Tarragona i Girona

L'auge del mercat immobiliari es generalitza al mateix temps que escasseja l'habitatge de lloguer

Habitatges en lloguer a Barcelona, on els pisos s'han disparat.
Habitatges en lloguer a Barcelona, on els pisos s'han disparat.

La recuperació del sector immobiliari depassa ja les fronteres de la cobejada i cotitzada Barcelona. La tendència alcista del valor de l'habitatge s'ha estès a les províncies de Tarragona i Girona, on els preus de compravenda creixen a un ritme de dos dígits i els lloguers ho fan per sobre del 6%, segons la plataforma Idealista.com. Només Lleida segueix tenint símptomes d'apatia compradora. Els intermediaris admeten la millorança però s'aferren a la prudència i asseguren que queda molt tros per recórrer per recuperar-se dels danys que va deixar la crisi.

El Manuel i la Natàlia busquen pis a Tarragona. Els agrada l'apartament on viuen, a menys de cinc minuts de la platja, però el naixement de la seva filla fa poc més d'un any els ha fet petit l'habitatge. “És difícil trobar alguna cosa per menys de 900 euros”, lamenta la Natàlia. Amb “alguna cosa” es refereix a un pis de tres habitacions al mateix barri on viuen. “La immobiliària ens ha dit que quan queda un pis lliure, automàticament el propietari demana 50 euros més del que cobrava en l'últim lloguer”, afegeix.

Héctor Guasch, vicepresident del Col·legi d'Agents de la Propietat immobiliària (API), assenyala que el “problema” que té Tarragona és de desequilibri: “Hi ha més demanda que pisos per llogar”. No obstant això, Guasch nega que l'escalada de preus sigui molt acusada i situa entre els 350 i els 500 euros la franja mitjana de preus de lloguer. “Les coses valen el que valen, si ofereixes un pis antic, sense ascensor i sense reformar, no pots demanar 1.000 euros perquè no el voldrà ningú”, agrega.

Optar per la compra tampoc és sinònim d'operació rodona. Segons Idealista.com, en l'últim any l'habitatge s'ha encarit un 13,3%, mentre que el lloguer ho va fer un 6,4% fins al març. El mercat immobiliari a Tarragona encadena tres anys consecutius de creixement en les vendes, segons Anida, la immobiliària de Grup BBVA. A la província es van comprar 9.920 habitatges l'any passat, el 13% del total de transaccions fetes a Catalunya. Tarragona, Reus i municipis de costa com Salou o Cambrils acaparen el moviment, però a l'interior el mercat està més pla. “Hi ha hagut un augment de l'interès per comprar, en molts casos és gent que compra un pis per invertir, perquè els bancs donen interès zero”, assenyala Guasch. El vicepresident dels API matisa que, malgrat la millorança, encara “no és per llançar les campanes al vol”.

Les agències diuen que Lleida necessita tres anys per recuperar-se

A Girona, Ramon Corominas, president del Col·legi d'API, també posa la boca petita per admetre la reactivació del sector. “Hem trencat la tendència a la baixa però els creixements són relatius, estem lluny del que vam viure el 2007”. Allà els preus, segons el portal immobiliari, van créixer fins al juny un 13,6%, mentre que els lloguers ho van fer un 8,2%. Així i tot, Corominas veu “difícil” tornar a aquell remolí de l'edat d'or del maó. “Van confluir diversos factors, però sobretot va haver-hi una facilitat hipotecària que va facilitar l'especulació i l'aparició d'una bombolla”, sosté.

Segons dades d'Idealista.com, a la ciutat de Girona els lloguers són un 3,3% més cars que el 2007, abans de la crisi. El president dels API de Girona destaca l'escalfament que viu el mercat: “En percentatges, els lloguers han pujat més que els pisos de venda”, afirma Corominas, qui ho relaciona directament amb l'“escassetat” d'oferta. “Els lloguers han pujat 100 euros en dos anys, és un increment notable”, assenyala. La demanda turística ajuda a elevar els preus, però Corominas matisa que a la ciutat de Girona també té molt pes la presència d'estudiants universitaris.

Ramon Corominas al·lega que és difícil analitzar l'evolució del mercat. “És perillós generalitzar”, opina, ja que la dinàmica que presenta Girona o municipis costaners com Platja d’Aro, Palamós, Blanes o Lloret de Mar no és comparable amb l'alentiment que acusen Salt, Santa Coloma de Farners o Olot.

Girona ciutat concentra més del 10% de totes les operacions de compravenda de la província. Aquesta demanda es contagia cap als municipis veïns. Sant Gregori o Fornells de la Selva han estat batejats com Beverly Hills pels seus alts preus, i la cotització del metre quadrat també és elevada a Quart, Llambilles, Aiguaviva o Campllong.

“Aquí funcionem a un altre ritme”, avisa Josep Maria Esteve, president del Col·legi d'API a Lleida. Esteve assenyala que la normalització es retarda a la província i pronostica que almenys falten tres anys més perquè el mercat arribi a “un nivell normal”. Matisa que l'anàlisi val per a tota la província excepte per a la Vall d'Aran. “Aquí no hi ha lògica que valgui”, diu. Exposa que els propietaris de xalets que ronden el milió d'euros són en la seva majoria gent del País Basc i de Madrid que paga preus desorbitats per una casa que amb prou feines trepitgen.

En el pla, la realitat és una altra. El 2016 el mercat va registrar un augment del 16% del nombre d'operacions. Esteve rebaixa l'eufòria: “Quan vens de la misèria, un 16% no és res. Si has venut un pis en un any, encara que el següent tripliquis vendes, segueixes al pou”, il·lustra Esteve, qui admet els excessos durant l'època de bonança: “El 2007 a Alcarràs —que no arriba a 10.000 habitants–, hi havia 26 promocions en marxa”.