_
_
_
_
_

L’augment de població estrangera s’accelera a Barcelona

L'increment està vinculat en part a la demanda d'asil d'hondurenys i veneçolans

Clara Blanchar
Celebració del nou any xinès a Barcelona.
Celebració del nou any xinès a Barcelona.CARLES RIBAS

La població estrangera repunta notablement entre els veïns de Barcelona, amb un increment de 20.885 persones en comparació amb l'any passat, segons les dades del padró municipal de l'1 de gener del 2016. En canvi, el nombre de veïns de nacionalitat espanyola ha disminuït amb 6.175 persones. El saldo global és positiu: 14.710 nous veïns. Les dades de l'Ajuntament de Barcelona mostren com el creixement es va quadruplicar respecte a les xifres de principis del 2015. 

A la capital catalana, els estrangers amb prou feines representaven un 2% de la població els anys 90 del segle passat. Després de créixer gradualment, durant la primera dècada d'aquest segle, van fer un salt fins a sumar el 18% dels veïns. El 2010 van començar a caure pels efectes de la crisi i la tornada als seus països. La xifra no va repuntar fins fa dos anys, amb un tímid augment del 2,1% (5.500 persones). Però el 2016, l'augment va ser del 7,8%: es va quadruplicar, quan va pujar en gairebé 21.000 persones. Excepte cinc nacionalitats, totes van créixer i, entre les que pugen, destaquen les de ciutadans d'Hondures i Veneçuela, que coincideixen amb els principals demandants d'asil.

La població de Barcelona

1.625.137 veïns. Augment respecte al 2016: 14.710 persones, saldo de 20.885 estrangers més i 6.175 espanyols menys que en 2016

Per sexe: 52,7% dones - 47,3% homes

Edat mitjana: 44 anys. Veïns centenaris: 767

Districte més poblat: Sant Martí

Districte menys poblat: Les Corts

Ciutat Vella recupera un 1,8% de població

Nascuts a la ciutat: 51,4%

Nascuts a l'estranger: 23,7%

Nascuts en altres ciutats espanyoles: 17,4% (Madrid, la principal)

Nascuts en ciutats catalanes: 7,4% (L’Hospitalet, la principal)

Estrangers: 299.675 (17,8% del total)

Principals nacionalitats: Itàlia, la Xina, Pakistan, França, el Marroc

El padró mostra com durant el 2016 la població de Barcelona va créixer en 14.710, fins arribar a 1.625.137 habitants. L'augment és d'amb prou feines al 0,9% i el repunt també va començar el 2015 després d'anys de pèrdua i estabilització. El repartiment entre homes i dones és de 47,3%-52,7%. L'edat mitjana és de 44 anys. I puja la població infantil (de fins a 14 anys, que és el 12,7% del total), mentre que la de persones més grans de 65 anys (el 21,5%), cau lleugerament. A la ciutat hi ha 767 veïns centenaris, 65 més que l'any anterior.

Per districtes, els més poblats són Eixample i Sant Martí (tots dos per sobre dels 230.000 habitants) i el que menys, Les Corts (82.000). I una dada rellevant: després d'anys consecutius de pèrdua, Ciutat Vella guanya població, un 1,8%.

El padró també proporciona dades interessants sobre l'origen dels veïns de Barcelona: són poc més de la meitat els que han nascut a la ciutat (51,4%). La resta, són nascuts a l'estranger (23,7%) en altres ciutats espanyoles (17,4%, amb Madrid al capdavant) o de la resta de Catalunya (un 7,4%, amb L’Hospitalet com la primera procedència).

Tornant a les nacionalitats dels estrangers, que sumen 299.675 persones, el 17,8% dels veïns, la que predomina és la italiana (en total són 29.272, amb moltes persones procedents d'Argentina però que tenen aquesta nacionalitat). I per primera vegada els ciutadans d'origen xinès (19.866) superen als de Pakistan (19.285). La quarta són els francesos (14.717), la cinquena els marroquins (12.827) i la resta de nacionalitats compten amb menys de 10.000 compatriotes a la ciutat.

En pintar sobre un mapa de barris totes aquestes nacionalitats, resulta que Itàlia mana (com a nacionalitat després de l'espanyola) en 113 àrees estadístiques bàsiques, Xina en 53, Pakistan en 18 i Hondures en 11. En aquest mapa hi ha altres dades cridaneres, com que Rússia és la principal població estrangera a Pedralbes o Diagonal Mar.

Una ciutat d'Antonios i Maries

Per primera vegada, el Gabinet Tècnic d'Estudis de l'àrea d'Estadística ha fet públics els noms més freqüents a la ciutat. Entre els homes, són Antonio, José, Jordi, Manuel i David. I entre les dones, Maria, Montserrat, Carmen, Marta i Núria. Uns noms que a més han tingut les seves èpoques d'esplendor. Abans de 1950 manaven els José i les Carmen i Maria. Els van rellevar entre els més freqüents Antonio i Montserrat. A la dècada dels 70 i 80 als nens se'ls posava David com a nom més freqüent i a les nenes, Marta i Laura. Entre els nois, a partir dels 90 guanyen els Marc i, entre les noies, Maria i, des del 2010, Martina.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_