Selecciona Edició
Connecta’t

L’Arxiu Nacional publica la llista dels represaliats per la dictadura franquista

En total són 66.590 persones i 15 entitats que van patir algun procediment judicial militar

Cartell reivindicatiu que exigeix venjança per la mort de Puig Antich.
Cartell reivindicatiu que exigeix venjança per la mort de Puig Antich.

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha revelat la llista de persones que van patir un judici militar durant la dictadura de Franco. En total són 66.590 persones i 15 entitats, entre les quals destaquen noms com l'expresident de la Generalitat Lluís Companys o Salvador Puig Antich, executats l'any 1940 i 1974, respectivament. La publicació és possible gràcies a l’entrada en vigor de la nova Llei 11/2017, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada pel Parlament el passat 29 de juny i publicada ahir dijous al Diari Oficial de la Generalitat.

La llarga llista, de 2.569 pàgines, es pot consultar per Internet i inclou nom i cognoms de la víctima, el sexe, el tipus de procediment que va patir (un consell de guerra o unes diligències prèvies o similars), el número i data de la causa, data de la sentència i la pena imposada. També hi consten les persones que van ser executades.

La Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya des del 1938 fins a finals del 1978, per “vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just”. En total, van ser 63.961 processos judicials. Com a conseqüència, s’anul·len les sentències i els consells de guerra que van dictar aquests tribunals franquistes. Igualment, aquesta normativa autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya a fer pública la relació de persones que van patir un procediment judicial militar durant la dictadura. 

“La repressió va ser sistemàtica i transversal”, ha destacat avui la Generalitat en un comunicat, que ha recordat que la dictadura va titllar d'“enemics” tots aquells que per raó de la seva afiliació política, sindical, associativa, per les seves idees o creences o per les seves opcions vitals, no eren afins al règim”.