Selecciona Edició
Connecta’t

Jordi Pujol Ferrusola era el soci que va guanyar en secret 5,5 milions a Vacamorta

El fill de l'expresident català es va ocultar darrere d'una societat de l'Illa de Man per entrar al negoci

Estat actual de l'abocador de Cruïlles, amb una capa de terra que cobreix provisionalment els residus.
Estat actual de l'abocador de Cruïlles, amb una capa de terra que cobreix provisionalment els residus.

Jordi Pujol Ferrusola va guanyar en secret 5,5 milions d'euros amb un abocador aprovat pel govern del seu pare a la Generalitat que va ser després declarat il·legal pels tribunals. Així ho sosté un informe, datat el passat 21 de juny, que la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia Nacional ha lliurat al jutge José de la Mata, que investiga el cas Pujol.

L'informe considera, com ja va apuntar una investigació d'EL PAÍS basada en fonts financeres internacionals, que Pujol Ferrusola era el soci ocult rere una societat radicada a l'Illa de Man. Un inversor que, detalla ara la Udef, va aconseguir que una aportació de 426.000 euros feta a finals del 2000 multipliqués el seu valor fins als 5,96 milions en només quatre anys.

L'abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), ha acabat sent un colossal desastre ecològic i econòmic que costarà a la Generalitat més de 150 milions d'euros en fons públics. La instal·lació ha estat declarada il·legal fins tres vegades pels tribunals, malgrat el que els successius governs de CiU van permetre el seu funcionament. El Tribunal Suprem va decretar finalment el 2014 el tancament i restauració de la zona, el què suposa la retirada de més de 2,2 milions de tones de residus.

En aquests 14 anys, l'abocador també ha estat un gran negoci per als seus gestors. Inaugurat el 2000 pels empresaris Gustavo Buesa i Josep Mayola —amb Pujol Ferrusola a l'ombra—, Vacamorta va ser comprat l'agost del 2003 per l'empresa Fomento de Construcciones i Contratas (FCC), que va pagar 13,2 milions pel 80% de les accions (la resta van seguir en mans de Buesa i Mayola). Els mateixos actors van repetir un any més tard una operació similar, també investigada en el cas Pujol, amb un altre abocador situat a Tivissa (Ribera d'Ebre) valorat en 15,9 milions d'euros.

La policia destaca en el cas de Vacamorta la "complexa estructura" societària descoberta per la investigació, amb tentacles que s'estenen per Espanya, Andorra, Suïssa, Holanda, Dinamarca, Panamà i l'Illa de Man. Tot això, "disposat per professionals dedicats a aquesta tasca criminal amb l'objectiu d'ocultar titularitats reals, i l'origen i destinació dels fons", recull l'informe.

Les revelacions d'EL PAÍS, publicades el passat 26 de maig i qualificades per la Udef de "molt importants", han permès a la policia completar el flux de diners en l'entramat. Els investigadors ja saben que Pujol Ferrusola controlava diversos comptes a Andorra servint-se de testaferros i amics, entre els quals destaca Francesc Robert. La policia també sabia, gràcies a la comissió rogatòria sol·licitada a Andorra, que els gestors de Pujol Ferrusola en aquest país i a Suïssa havien enviat a Dinamarca 426.000 euros.

"Fins avui", no obstant això i segons recull l'informe, "es venien considerant aquests moviments com una simple inversió realitzada [a Dinamarca] per Jordi Pujol Ferrusola amb fons procedents d'Andorra, sense poder preveure que l'operativa tingués altres derivades que ara provarem que seran bastant rellevants per a la nostra investigació".

La nova informació ha permès als investigadors saber que aquests diners van acabar en realitat greixant el gran negoci de l'abocador de Vacamorta. La peça clau era Nordic ApS, una societat instrumental amb seu a Copenhaguen, propietat d'altres dues empreses —Rakestone i Intertrust— radicades a l'Illa de Man i rere les quals s'ocultava el primogènit de l'expresident català, segons la Udef.

Després de rebre els diners des d'Andorra, Nordic ApS va comprar a finals de l'any 2000 a Buesa i Mayola per només uns milers d'euros una tercera part d'una societat radicada als Països Baixos —Aprilsnow Holding—, que a la seva vegada era la propietària de l'empresa espanyola que posseïa l'abocador de Vacamorta. Després de la venda a FCC del negoci, l'estiu del 2003, el recorregut dels diners —multiplicats per desenes de vegades— va ser al revés. D'Espanya a Holanda, d'aquí a Dinamarca i d'aquí a l'Illa de Man.

L'informe de la Udef destaca el paper que en la liquidació de Nordic ApS va tenir l'assessor de la família Pujol, Joan Anton Sánchez Carreté. Preguntat per aquest diari, Carreté ha explicat aquest dijous que es va limitar a "oferir serveis d'assessoria fiscal en la liquidació de l'empresa". Preguntat sobre qui era el propietari de Nordic ApS, Carreté ha assegurat: "Encara que és cert que va ser Pujol Ferrusola qui em va posar en contacte amb ell, jo en tot moment vaig treballar amb Francesc Robert en els assumptes relacionats amb Nordic".

Els investigadors, no obstant això, consideren que el gran negoci de Vacamorta és l'últim exemple dels múltiples realitzats per Pujol Ferrusola gràcies a les suposades comissions il·legals rebudes per decisions dels governs de CiU. "No podem obviar que els diners utilitzats per Jordi Pujol Ferrusola per finançar l'entrada al negoci provenen d'Andorra, on ja sabem quin origen se'lspresumeixen", recull l'informe.

La Udef va més enllà i assenyala un suposat repartiment de papers existent en tot l'entramat. Per a això inclouen un correu electrònic enviat anys després per Pujol Ferrusola a Mayola en el qual, parlant sobre els problemes legals de l'abocador de Vacamorta, li diu que "si té algun problema amb el tema dels residus pensi que com que CiU té força en el Consell Comarcal, aniria més ràpid". Els investigadors consideren que missatges com aquest mostren com Pujol Ferrusola posava el pes de la formació política al servei dels seus negocis.

Investigacion@elpais.es

Dos negocis milionaris

Octubre del 1998. Gustavo Buesa és nomenat administrador de Recuperació de Pedreres (RdP), l'empresa amb la qual junt amb Josep Mayola impulsarà l'abocador de Cruïlles (Girona).

Maig del 2000. Buesa i Mayola creen a Holanda la societat Aprilsnow Holding BV, a la qual transfereixen la propietat de l'abocador.

Juliol del 2000. L'Ajuntament, després de diversos tràmits municipals i de la Generalitat, autoritza la llicència d'activitat de l'abocador de Cruïlles.

Agost del 2000. Buesa i Mayola creen una altra societat, Gestió i Recuperació de Terrenys (GRT), per impulsar un segon abocador a Tivissa (Tarragona).

Setembre del 2000. Obertura de l'abocador de Cruïlles.

Rakestone Limited, societat pantalla amb seu a l'illa de Man, crea a Dinamarca l'empresa Nordic ASP. Rere aquest nom s'oculta el propietari de l'empresa.

Novembre del 2000. Nordic ASP compra el 34% Aprilsnow a Buesa i Mayola, i amb això passa a posseir un terç del negoci de Cruïlles.

Octubre del 2002. La Generalitat autoritza l'abocador de Tivissa.

Novembre del 2002. Una empresa controlada des de l'ombra per Jordi Pujol Ferrusola compra el 33% de l'abocador de Tivissa.

Desembre del 2002. Sentència ferma que declara il·legal l'autorització de la llicència d'activitat de Cruïlles per la seva proximitat (amb prou feines 500 metres) a nuclis de població.

Febrer del 2003. L'abocador de Cruïlles és clausurat en compliment de la sentència.

Abril del 2003. La Generalitat permet la reobertura de la instal·lació de Cruïlles després de concedir-li l'autorització ambiental.

Agost del 2003. Fomento de Construcciones i Contratas (FCC) compra l'abocador de Cruïlles en adquirir a Aprilsnow el 70% de les accions de Recuperació de Pedreres (RdP). A principis del 2014 compra un 10% addicional. La inversió ascendeix a 13,2 milions d'euros. Buesa i Mayola segueixen en el negoci com a socis minoritaris amb un 10% cadascun.

Desembre del 2003. Nordic ASP tanca l'exercici amb uns beneficis de 4,4 milions gràcies a la venda de la seva 34% de l'abocador.

2 de desembre del 2004. Buesa i Mayola recompran a Nordic ASP el 34% de les accions d'Aprilsnow per 1,65 milions d'euros.

10 de desembre del 2004. Buesa i Mayola recompran a Jordi Pujol Ferrusola el 33% de l'abocador de Tivissa. Pujol guanya 5,3 milions amb l'operació.

20 de desembre del 2004. FCC adquireix per 15,9 milions d'euros l'abocador de Tivissa, propietat de Buesa i Mayola. FCC duu a terme la compra a través de l'empresa Recuperació de Pedreres, de la qual té el 80% del capital.

Agost del 2005. Rokestone Limited liquida Nordic ASP i retira els sis milions d'euros que l'empresa té en tresoreria.

MÉS INFORMACIÓ