Selecciona Edició
Connecta’t

Les administracions no responen al 30% de les peticions d’informació de ciutadans

Segons l'informe del Síndic de Greuges sobre la Llei de transparència, dues de cada tres respostes arriben passat el termini màxim d'un mes que marca la normativa

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó. Ampliar foto
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó.

Una de cada tres peticions d'informació a ajuntaments es queda sense resposta. Així ho constata l'Informe sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern del Síndic de Greuges, elaborat a partir de 175 sol·licituds fetes a la Generalitat, diputacions i ajuntaments de diferent grandària mitjançant el mètode de “ciutadà ocult”, és a dir, fent-se passar per un ciutadà més. Es tracta del segon informe que el Defensor del Poble fa per controlar el grau de compliment de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, aprovada el desembre del 2014, que obliga a publicar, entre altres dades, les retribucions dels càrrecs públics, els contractes o les agendes polítiques.

Per testar la resposta de les administracions, el Síndic va enviar a 175 ens la mateixa pregunta: “Quina despesa s'ha fet en formació de personal propi l'any 2016, indicant adjudicatari i import?”. Del total de peticions enviades, el Defensor no va obtenir resposta de 53 ajuntaments, dels quals 23 tampoc ho havien fet l'any anterior. Entre els reincidents hi ha els consistoris de Sant Cugat del Vallès, Cornellà, Figueres, Manresa o Valls. També s'ha constatat que en dos de cada tres casos les peticions s'han respost fora del termini màxim d'un mes que marca la normativa.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, considera “preocupant” aquest volum de peticions no ateses i apunta que és “una de les manifestacions més greus de mala administració” i que demostra que el dret d'accés a la informació “encara no és una prioritat” per a molts organismes.

Paral·lelament, el Síndic va enviar un qüestionari a tots els ajuntaments, consells comarcals, diputacions i la Generalitat amb una vintena de preguntes sobre la quantitat de licitacions o subvencions fetes, les sancions imposades a treballadors públics, etc. No van contestar tres consells comarcals i 251 ajuntaments, entre ells, Sabadell, Igualada o Figueres i els consells de l'Alt Camp, la Cerdanya i la Ribera d’Ebre.

A partir dels qüestionaris que sí que van ser resposts, l'informe indica que les administracions catalanes van rebre durant el 2016 un total de 9.127 peticions d'informació, més del doble de les 3.785 registrades l'any anterior. No obstant això, el Defensor recomana a totes les administracions més publicitat sobre el dret d'accés a la informació pública, quin tipus de dades poden sol·licitar i com.

Igualment, el Síndic ha analitzat els portals de transparència d'un total de 2.408 ens públics, la majoria ajuntaments i organismes de la Generalitat, però també d'universitats, col·legis professionals, fundacions o partits polítics, entre d'altres. Encara que el Síndic aprecia una millora en la quantitat d'informació facilitada respecte a fa un any, encara detecta deficiències a l'hora de disposar un espai perquè un ciutadà pugui sol·licitar informació pública, fer suggeriments, contactar amb els diferents responsable de l'ens (president, alcalde, regidor o conseller) o trobar les declaracions de béns patrimonials i les agendes públiques dels càrrecs públics. En aquest apartat, el Defensor critica la falta de claredat d'algunes dades, la forma en què s'organitza la informació i el fet que el 37% d'ens dependents de la Generalitat no tinguin portal de transparència.

L'informe del Defensor català també analitza el registre de grups d'interès, que ha passat d'estar format per 100 grups el 2015 a 2.000 l'any passat. El Síndic atribueix aquest augment a l'"obligació dels alts càrrecs de fer públiques les reunions que mantenen amb aquests grups", encara que retreu que no es detalli el motiu d'aquestes trobades.