Selecciona Edició
Connecta’t

El Constitucional anul·la la partida del referèndum del pressupost català

El tribunal dicta la inconstitucionalitat de finançar les despeses de la votació de l'1-O

Façana de l'edifici del Tribunal Constitucional.
Façana de l'edifici del Tribunal Constitucional.

El Tribunal Constitucional ha anul·lat les partides del pressupost català destinades al referèndum d'independència. Per unanimitat, el tribunal declara inconstitucional la disposició addicional que instava la Generalitat a habilitar genèricament “els recursos necessaris” per fer front “al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya”; i assenyala que tres partides més impugnades, destinades específicament a “processos electorals i de participació”, serien també nul·les si finalment s'utilitzen per organitzar el referèndum de secessió.

Amb cert caràcter preventiu, el Constitucional sosté que “existeix la possibilitat” que algunes de les partides impugnades “puguin destinar-se al finançament de processos electorals, consultes no referendàries i de participació ciutadana”, sobre les quals les comunitats autònomes sí que tenen competències i que, per tant, serien legals. Però subratlla que també podrien ser utilitzades per finançar un referèndum il·legal, i que en aquest cas serien inconstitucionals i nul·les.

El Govern de Mariano Rajoy va recórrer dues parts dels pressupostos catalans: la disposició addicional 40, que insta la Generalitat a habilitar les partides necessàries “per al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya”; i tres partides concretes —que sumen 6,2 milions d'euros— per a “processos electorals i consultes populars” i per a “processos electorals i de participació ciutadana”. La sentència, de la qual ha estat ponent Pedro González-Trevijano, declara la inconstitucionalitat i nul·litat de la disposició addicional i assenyala que les altres tres partides impugnades “són inconstitucionals en el cas que es destinin al finançament del procés referendari”.

La decisió no té cap dubte respecte a la disposició addicional que fa referència al referèndum, que “tindria per objecte una qüestió —la independència o secessió de Catalunya de l’Estat espanyol— que implica la reconsideració del fonament mateix de l'ordre constitucional vigent establert per la voluntat sobirana del poble espanyol”. “El poble de Catalunya no és titular d'un poder sobirà, exclusiu de la nació constituïda en Estat”, assenyala la sentència.

Estimació parcial

Després de la nul·litat de la disposició addicional genèrica, la interlocutòria explica el retret a les partides pressupostàries específiques. En aquest cas estima només parcialment el recurs del Govern: les partides serien inconstitucionals i nul·les si finalment es fan servir per finançar el referèndum, però no si serveixen per pagar eleccions o consultes de competència autonòmica legals.

El tribunal dedueix que, pel principi de “coherència del legislador”, no sembla factible que si la Llei de Pressupostos insta la Generalitat que habiliti les partides necessàries per finançar el referèndum, el legislador “no reculli en l'estat de despeses les corresponents autoritzacions de crèdit”. No obstant això, insisteix en el caràcter “genèric i inconcret” de les rúbriques i dels continguts de les partides impugnades, que “no permeten identificar quines dotacions concretes” poden estar destinades al referèndum.

El Constitucional ja va admetre a tràmit i, per tant, va suspendre cautelarment, l'abril passat, aquestes partides pressupostàries i la disposició addicional ara anul·lada. Al mateix temps i a petició del Govern, va advertir 19 persones —tots els membres de l’Executiu català i, per primera vegada, també diversos alts càrrecs com la interventora i la directora de Contractació— recordant-los el seu deure d’“impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió” i advertint-los de les responsabilitats penals en les quals podrien incórrer si desobeeixen.