Selecciona Edició
Connecta’t

L’arxidiòcesi respon a la CUP que la Catedral acull els “estrangers que busquen pregària”

Els anticapitalistes demanaran al ple de Ciutat Vella que l'Ajuntament expropiï el temple

La façana de la catedral de Barcelona.
La façana de la catedral de Barcelona.

L'Arxidiòcesi de Barelona ha contestat aquest dimarts la insòlita proposta del grup municipal de la CUP, que al ple de Ciutat Vella demanarà l'expropiació forçosa del temple per fer-hi ensenyaments artístics i un economat. En un comunicat on no fa cap esment a la proposta, destaca la importància del temple, "per on passen prop de dos milions de persones cada any". Assegura que "és una de les seus dicoesanes europees que cada dia celebra més actes litúrgics al servei de l'arxidiòcesi de Barcelona i de tots els cristians estrangers que visiten la ciutat i busquen acolliment i pregària". El degà de l'arxidiòcesi, Josep Ramon Pérez, s'ha limitat a afirmar en declaracions a televisions: "Ens ha estranyat".

El comunicat, titulat La Catedral, Basílica Metropolitana de Barcelona, l'església principal i primogènita de l'arxidiòcesi, recorda que l'edifici data dels primers anys del segle IV, "damunt els fonaments de la primitiva basílica paleocristiana i de la catedral romànica posterior". L'actual, apunta, és d'estil gòtic.

El comunicat destaca també que el temple és la seu de diferents gremis professionals, on hi tenen capelles els patrons. I repassa amb xifres els cultes diaris que s'hi celebren (cinc els feiners i sis les vigílies i dies de festa, i s'hi resa el Rosari i l'Àngelus), així com funerals o altres oficis religiosos. També destaca que la Catedral "celebra la solemnitat del Corpus Christi", i que "està oberta permanentment a la devoció dels fidels de Barcelona la capella de Santa Llúcia".

La CUP entén que la catedral de Barcelona té més ús "comercial" que de culte i argumenta que l'edifici contribueix a la gentrificació i massiva ocupació de l'espai públic que pateix el districte de Ciutat Vella.