Selecciona Edició
Connecta’t

El cineasta Costa-Gavras guanya el Premi Internacional Catalunya

El jurat ha destacat “la qualitat de la seva extensa filmografia i la seva mirada crítica amb el món i el seu compromís social”

El cineasta Costa-Gavras.
El cineasta Costa-Gavras.

El cineasta francogreg Konstantinos Gavras, conegut com a Costa-Gavras ha guanyat el XXIX Premi Internacional Catalunya, que concedeix anualment la Generalitat i que està dotat amb 80.000 euros i l'escultura La clau i la lletra, d’Antoni Tàpies. Es tracta del primer director de cinema que rep aquest guardó, que s'atorga anualment, i des del 1989, a aquelles persones que han contribuït de manera decisiva a desenvolupar els valors culturals, científics o humans a escala internacional.

El jurat –format per l'arquitecte Ricard Bofill, l'historiador Agustí Colomines, la soprano Barbara Hendricks, el polític Jacques Delors, el físic Jorge Wagensberg o els filòsofs Edgar Morin i Josep Ramoneda, entre altres– ha destacat “la qualitat de la seva extensa i intensa filmografia i per la seva mirada crítica amb el món i el seu compromís social”.

“Costa-Gavras, compromès amb el seu temps, no deixa indiferent a ningú, en tant que testimoni de les principals convulsions històriques del segle XX –denunciant dictadures de diferent signe ideològic, especialment les trames que van portar a l'extermini jueu– i enfrontant-se als problemes del segle XXI com l'atur, la immigració o el capitalisme”, destaca l'acta del jurat que ha llegit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha aprofitat l'ocasió, en un to informal, per recomanar Estat de setge, una de les pel·lícules de Costa-Gavras que el president ha admès haver vist fa uns dies amb motiu de l'acte d'avui.

El director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, s'ha mostrat molt satisfet pel premi, ja que era “una llarga aspiració de la Filmoteca”, que havia presentat la candidatura del cineasta grec en diverses ocasions. Riambau també s'ha referit als problemes amb la justícia que ha tingut el director, a causa del contingut de denúncia de les seves pel·lícules.

Al premi, s'hi havien presentat 141 candidatures de 57 països. L'acte de lliurament del guardó se celebrarà el 17 de juliol a les 19 hores al Palau de la Generalitat.

Col·loqui a la Filmoteca

L'endemà de rebre el premi, Costa-Gavras participarà en un col·loqui organitzat per la Filmoteca que, sota el títol Cine, història, política. Un diàleg amb Costa-Gavras, tractarà de les implicacions històriques i polítiques de la seva obra.

La Filmoteca va programar el 2010 un cicle retrospectiu del cineasta, que també és president de la Cinémathèque Française, en el qual es van projectar les principals creacions del director.

Nascut a Lutra-Iraias, al centre del Peloponès grec el 1933, va estudiar literatura a la Sorbona de París i, posteriorment, va iniciar la formació sobre cinematografia. De la seva filmografia destaquen diverses obres de denúncia sobre diferents règims totalitaris com el de Stalin (La confessió, 1970), el de l’Uruguai (Estat de setge, 1973) o el de Pinochet (Desaparegut, 1982). Altres cintes reconegudes del director són Amén (2002) sobre el silenci del Vaticà durant l’Holocaust, La caixa de música (1989) sobre els nazis amagats als Estats Units, Mad City (1997) sobre el poder dels mitjans de comunicació o, més recentment, El capital (2012) sobre el capitalisme salvatge.