Selecciona Edició
Connecta’t

El Constitucional anul·la que prevalgui el català en l’acolliment d’immigrants

L'alt tribunal avala el dret dels consumidors a ser atesos en la llengua que escullin

Façana de l'edifici del Tribunal Constitucional.
Façana de l'edifici del Tribunal Constitucional.

El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat aquest dimarts per unanimitat el precepte de la llei catalana d'Acolliment i Integració d'Immigrants, aprovada l'abril del 2010, que fixava el català com a llengua preferent en el procés d'aprenentatge dels estrangers empadronats a Catalunya. El ple de l'alt tribunal també ha aprovat quatre sentències que estimen de manera parcial recursos d'inconstitucionalitat relatius al règim lingüístic a Catalunya en matèria de comerç i sector audiovisual, si bé avala el dret dels consumidors a ser atesos en la llengua que escullin i rebaixa les quotes en el doblatge de pel·lícules estrangeres que es van aprovar per llei el 2010, si bé quatre anys després van ser suprimides per la pressió de la Comissió Europea.

El Defensor del Poble va recórrer, entre d'altres, l'article 9 de la llei d'Acolliment i Integració d'Immigrants, que en els seus apartats quart i cinquè fixava que “l'aprenentatge lingüístic ofert pels serveis de primer acolliment comença per l'adquisició de les competències bàsiques en llengua catalana” i que, una vegada acabada aquesta formació i adquirides les competències bàsiques en català, s'oferirien els cursos necessaris per fer el mateix en castellà. El Constitucional només anul·la l'apartat cinquè de la llei, en considerar que "impedeix als estrangers que no hagin acreditat un determinat nivell de coneixement del català accedir a aquest mateix servei de formació en llengua castellana". "La norma recorreguda no garanteix la formació en les dues llengües cooficials", determina l'alt tribunal.

El Defensor del Poble també va recórrer la llei 22/2010 del Codi de Consum de Catalunya, en concret els apartats que preveuen el dret dels consumidors a ser atesos en la llengua que triïn i a rebre en català informació, contractes o invitacions de compra, entre altres documents. El Tribunal declara la "constitucionalitat" de tots dos preceptes, sempre que no s'imposi cap de les dues llengües, que això impliqui sancions i es respecti la legislació estatal.

El Grup Parlamentari Popular al Congrés va portar al Constitucional la Llei del Cinema que el Parlament va aprovar el 2010, que fixava l'obligatorietat que totes les pel·lícules doblades o subtitulades que s'estrenin a Catalunya tinguessin la meitat de les còpies en català, amb l'excepció dels films en castellà, que quedaven al marge d'aquest precepte. No obstant això, aquesta norma va ser corregida el 2014, després que la Comissió Europea considerés que discriminava les pel·lícules europees en imposar-los un doblatge que beneficiava els films espanyols i llatinoamericans. Davant l'amenaça de la Comissió de portar la llei al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, es va retirar aquesta obligació. Ara el Constitucional desestima el recurs del PP, si bé rebaixa la quota al 25%.

Finalment, el TC considera constitucionals la majoria dels articles recorreguts pel PP sobre la llei 22/2005 de Comunicació Audiovisual de Catalunya, si bé declara inconstitucional un incís de la norma que reclama "fer una separació clara entre informacions i opinions". El TC recorda la "dificultat real" de separar l'expressió d'opinions de "la simple narració dels fets". En canvi, el Tribunal considera que s'ajusta a la Constitució la previsió que "la llengua utilitzada pels prestadors de serveis de comunicació audiovisual públics sigui el català" sempre que no s'exclogui el castellà i declara constitucionals els articles que imposen als distribuïdors que garanteixin que la major part dels canals que ofereixin siguin en català i que preveuen que un dels criteris per adjudicar llicències sigui l'ús d'aquesta llengua. El Tribunal entén que aquest precepte "persegueix la normalització lingüística, sense excloure el castellà".