Selecciona Edició
Connecta’t

El procés debilita el PDeCAT

El cessament del conseller Baiget és el darrer conflicte que qüestiona la influència de l'executiva del partit

Baiget i Puigdemont en la presa de possessió de Santi Vila.
Baiget i Puigdemont en la presa de possessió de Santi Vila.

“Fins als ous” està Francesc Homs del fet que el PDeCAT pagui els plats trencats del procés. Ho va escriure dilluns passat a Twitter l'exportaveu de la Generalitat arran del cessament fulminant del conseller d'Empresa Jordi Baiget. Tres sotracs en tres mesos han deixat debilitada l'autoritat del partit. El primer cop, l'abril passat, va ser el gest de força i posterior marxa enrere del número dos de l'executiva, David Bonvehí, quan es va confirmar que dos membres d'ERC l'havien gravat en una conversació privada amb militants. Bonvehí, acompanyat per la coordinadora general del partit, Marta Pascal, va anunciar que denunciaria el cas davant la fiscalia però va canviar d'opinió en 72 hores. Germà Gordó, qui fou home fort de CDC, va abandonar el PDeCAT al juny passat com a investigat en el cas del 3%. Pascal va demanar que renunciés també a l'acta de diputat, però Gordó ho va ignorar. No només això, Gordó va assegurar que treballarà per donar més influència a Nova Convergència, la seva plataforma interna al PDeCAT. El tercer acte que qüestiona la direcció del PDeCAT ha estat l'expulsió de Baiget per dubtar de la celebració del referèndum.

La presidència de la Generalitat va anunciar la tarda de dilluns passat que Baiget deixava l'executiu i que seria substituït al capdavant del Departament d'Empresa per Santi Vila. Poques hores abans, Pascal havia assegurat davant dels mitjans de comunicació que Baiget continuaria al govern fins la celebració de la consulta. La compareixença de Pascal es va produir després de la reunió setmanal del comitè executiu nacional del PDeCAT en què no es van tractar les paraules de Baiget que posaven en dubte el rumb del Govern. Després de la reunió, Puigdemont va demanar a Vila de trobar-se en privat i va anunciar-li que rellevaria Baiget. La decisió va ser responsabilitat exclusiva de Puigdemont, segons la versió oficial dels fets, sense que hi influís la pressió pública de la CUP o el parer d'ERC.

El partit continua sense candidat que ocupi el buit que deixarà Puigdemont

No només Homs va remarcar la seva oposició al cessament de Baiget; el mateix va fer l'exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega. Josep Martí Blanch, exsecretari de comunicació de la Generalitat amb Artur Mas, va valorar també a Twitter que “el cessament de Jordi Baiget respon a l'actualització diària del test de puresa que tota revolució practica. Cada cop menys però més purs”.

Amb la baixa de Gordó també van abandonar el vaixell Teresa Pitarch, la seva mà dreta a Nova Convergència, i Carme Boronès. El consell de direcció de Nova Convergència va decidir al juny passat actuar com una associació política i sobiranista en què tinguin espai els catalanistes no independentistes. Al PDeCAT li han sorgit altres competidors procedents de la vella CDC, com el partit Lliures, de l'exdiputat Antoni Fernàndez Teixidó. Una portaveu del PDeCAT assegura a EL PAÍS que el pes de Nova Convergència és minoritari i que l'executiva del partit no sent que ni l'afer Baiget ni d'altres conflictes hagin posat en dubte la seva direcció. El president del PDeCAT, Artur Mas, no s'ha posicionat oficialment sobre aquests conflictes interns. Gordó i Baiget eren homes de confiança del president però també va ser decisió de Mas, assumida en qüestió d'hores a finals del 2015, que seria Puigdemont qui assumiria la presidència de la Generalitat per desencallar l'acord amb la CUP. Puigdemont, de nou per revalidar el suport del partit antisistema, va proposar al setembre del 2016 la celebració del referèndum unilateral.

El PDeCAT té 13.000 afiliats, un 43% dels que tenia CDC quan aquest partit va ser dissolt el 2016. El PDeCAT té diverses famílies internes, com és habitual en qualsevol força política, però sense un lideratge clar. Puigdemont vol abandonar la primera línia política després de la consulta de l'1 d'octubre i Mas ha estat inhabilitat per la condemna del 9-N. Neus Munté, portaveu del Govern i vicepresidenta del PDeCAT, no ha ha volgut fer un pas endavant i el partit continua sense candidat que ocupi el buit que deixarà Puigdemont. Malgrat el ball de noms, el PDeCAT tampoc té substitut per a Xavier Trias a l'Ajuntament de Barcelona. Al consistori barceloní, el grup municipal format pel PDeCAT i els hereus de la difunta Unió van perdre el març passat el suport del regidor de Demòcrates —els independentistes escindits d'Unió.

A l'executiva del PDeCAT —formada per vuit persones— no apareixen els noms de la primera línia legislativa o del govern, i això suposa que les veus d'influència es reparteixen més enllà de l'executiva. Els casos més representatius d'aquesta atomització del poder són el mateix Puigdemont però també Jordi Turull, portaveu de Junts Pel Sí (JxSí), Neus Lloveras, presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) o Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona. A diferència del PDeCAT, ERC té un lideratge sòlid amb Oriol Junqueras i a la seva executiva sí que hi són els pesos pesants dels republicans. Totes les enquestes que s'han publicat aquest any indiquen que el PDeCAT patiria una desfeta en unes noves eleccions catalanes, i seria superat per ERC.

MÉS INFORMACIÓ