Selecciona Edició
Connecta’t

La llei del referèndum no preveu una participació mínima perquè sigui vinculant

Junts pel Sí i la CUP presenten al Parlament una llei “excepcional” per celebrar un “referèndum vinculant”

Els diputats de JxSí i de la CUP en l'acte d'aquest migdia.
Els diputats de JxSí i de la CUP en l'acte d'aquest migdia. EFE

Tots els integrants del front independentista han defensat els últims mesos que la participació serà clau per poder validar el referèndum previst per l'1 d'octubre, encara que han evitat posar xifres a aquesta exigència. La llei del referèndum no estableix una participació mínima, segons es desprèn de la presentació de la norma presentada aquest migdia per Junts pel Sí i la CUP al Parlament. Aquesta decisió quedarà en mans de l’Executiu de Carles Puigdemont i són uns detalls que hauria de revelar el president català aquesta tarda en un acte convocat al Teatre Nacional de Catalunya.

L'article 4 de la norma sí que apunta que si hi ha "més [vots] afirmatius que negatius, implica la independència de Catalunya", per la qual cosa seria suficient una victòria per un vot perquè "el Parlament en els dos dies següents a la proclamació dels resultats [...] celebrarà una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya". En cas que venci el no, es convocaran eleccions autonòmiques.

En la presentació, Benet Salellas, relator en la ponència que ha elaborat la llei en nom de la CUP, ha assenyalat que la proposició de llei és “de mínims, estrictament formal”, però que, malgrat això, es converteix en una norma “suprema”, que preval a la resta de lleis. El vicepresident del Parlament, Lluís Maria Corominas, ha assenyalat que es tracta d’“una llei excepcional” que deixarà d'estar vigent després de la votació i que confirma els desitjos del Govern català de convocar un “referèndum vinculant”.

Sí que determina la proposició de llei el repartiment de subvencions per a la campanya. Com estava previst a l'esborrany revelat per EL PAÍS, el 70% dels espais públics destinats a la campanya així com la mateixa proporció d'espais informatius gratuïts en mitjans públics se’l repartiran les formacions polítiques que participin en la campanya, mentre que el 30% restant quedarà en mans d'associacions privades que hi vulguin participar. El repartiment entre aquest últim grup es decidirà per "nombre de signatures presentades", la qual cosa pot donar avantatge a les entitats independentistes.

La presentació de la llei feta pels dos grups independentistes al Parlament, com tampoc ho fa la llei, no ha revelat les garanties que requereix una convocatòria que serà anul·lada pel Tribunal Constitucional. Així, no determinen com s'elaborarà el cens, la responsabilitat del qual queda en mans del Govern català, malgrat que haurà de ser validat per la Sindicatura Electoral. La inscripció en el cens no exigeix autorització prèvia per part del ciutadà", assenyala l'esborrany. La Sindicatura Electoral s'erigeix en un nou organisme que es responsabilitzarà de validar totes les qüestions del referèndum: des de la campanya a la composició de les meses.

Aquest organisme, que substituirà l'actual Junta Electoral, estarà format per cinc membres, juristes, que hauran de ser escollits per “majoria absoluta” al Parlament. Segons ha explicat el relator d’ERC Jordi Orobitg, “totes les institucions públiques tindran l'obligació de col·laborar amb la Sindicatura”.

Respecte a les meses electorals, s'estableix que les integrin tres membres, un president i dos vocals, "càrrecs obligatoris" que seran designats per sorteig públic.

Una altra de les incògnites no resoltes en l'acte celebrat al Parlament és com la Generalitat aconseguirà les instal·lacions on s'instal·laran els col·legis electorals. En principi, els ajuntaments haurien de cedir-los, però la llei obre la possibilitat que aquests es neguin a cedir-los, per la qual cosa llavors “la Generalitat designarà locals alternatius”.

L'acte celebrat al Parlament ha explicat bàsicament amb membres del front independentista. Al costat dels diputats de Junts pel Sí i la CUP han estat presents el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras i els consellers Josep Rull i Raül Romeva. El gruix de l'oposició s'ha negat a acudir a la posada de llarg de la norma, que no serà aprovada fins després de les vacances d'estiu. Només han assistit a l'acte quatre membres de Podem, un reflex de la divisió existent a les files de Catalunya Sí que es Pot. La presentació d'aquest migdia tindrà continuïtat aquesta tarda en un acte al Teatre Nacional de Catalunya, aquesta vegada encapçalat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en plena crisi del seu govern pel cessament ahir del conseller Jordi Baiget.

L'esborrany definitiu de la llei del referèndum, que s'acompanyarà d'una altra llei –la de Transitorietat Jurídica— amb la qual es declararà la independència, ofereix a Catalunya l'estatus de “subjecte polític sobirà” malgrat la negativa d'una sentència del Tribunal Constitucional del 2014. I, malgrat la legislació estatal, assumeix la protecció de totes les “autoritats, persones i empreses” que participin en la convocatòria, del que se sobreentén que també quedarien exclosos de possibles sancions els treballadors públics que participessin en l'organització de la votació, la Generalitat assumiria l'objectiu d'alliberar de responsabilitats els secretaris municipals, càrrecs clau en qualsevol procés electoral que s'organitzi a Espanya.