Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Senderisme d'estiu 2017

A Aigüestortes per la ruta de la Llúdriga

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici protegeix la zona de llacs glacials més important del Pirineu. Aquest itinerari permet accedir-hi de la manera més escenogràfica

A Aigüestortes per la ruta de la Llúdriga

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és una magnífica mostra de l'acció de les glaceres sobre la serralada pirinenca. Grans masses de gel van ocupar aquestes muntanyes durant el Quaternari, erosionant el paisatge amb valls en forma de o, circs de pedra, cascades, barrancs i, sobretot, més de 300 estanys que converteixen el parc català en la principal concentració de llacs als Pirineus.

A Aigüestortes s'hi pot accedir per dos sectors: des d'Espot, pel Pallars Sobirà, o des de Boí, per la vall homònima. Si voleu entrar al parc d'una manera escenogràfica des d'aquesta zona de Boí, us recomano fer-ho a peu per la senda de la Llúdria, que il·lustra com cap altra senda del parc la successió d'ecosistemes i pisos ecològics que formen aquesta meravella de la naturalesa.

A Aigüestortes per la ruta de la Llúdriga

La senda de la Llúdria comença a l'aparcament de la Palanca de la Molina, a uns tres quilòmetres al nord de Boí per la carretera del balneari. Remunta la llera del riu Sant Nicolau, on abans hi havia moltes llúdries, d'aquí ve el seu nom. Els cotxes particulars no poden seguir més enllà d'aquest punt. Els que vulguin pujar en vehicle ho han de fer en algun dels taxis autoritzats que esperen diàriament a la plaça de Boí, davant de la Casa del Parc.

Sempre pel marge esquerre del rierol Sant Nicolau, anirem ascendint per un bosc mixt d'espècies caducifòlies (faig, bedoll i roure, sobretot) i coníferes. Entre aquestes últimes destaca el pi negre, l'arbre més característic d'Aigüestortes i el que aconsegueix cotes de més altitud a Espanya. És fàcil veure el seu tronc gairebé columnar i el fullatge dens i fosc en altures superiors als 2.000 metres i en sòls molt pedregosos i pobres, com aquí a Aigüestortes.

A Aigüestortes per la ruta de la Llúdriga

L'esforç té una primera recompensa quan a una hora de la sortida s'arriba a una obertura de la vall, on hi ha l'estany Llebreta. L'entorn no pot resultar més idíl·lic. Tots els elements paisatgístics que formen el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici sembla que es donen cita aquí: la retorçada silueta del pi negre, el llac, les valls glacials, les pastures d'altura… Si el dia acompanya, ens sortiran unes fotos que no oblidarem mai.

A Aigüestortes per la ruta de la Llúdriga

Vint minuts després s'arriba al mirador de la Cascada, des del qual s'obté la millor vista de la vall del riu Sant Nicolau i l'estany Llebreta. Una altra mitja hora de camí ens encara al final de la ruta, el Planell d'Aigüestortes, una de les zones més boniques de tot el parc i on es capta millor el sentit del seu nom: aigüestortes, és a dir, aigües tortuoses. En arribar a aquesta planícia marcada per l'espectral silueta dels pins negres, el Sant Nicolau s'embosca en mil meandres i forats, formant un laberint de canals i rierols que conformen un dèdal aquàtic.

A Aigüestortes per la ruta de la Llúdriga

Crida l'atenció que en un escenari tan idíl·lic hi hagi una explotació hidroelèctrica: diversos llacs d'Aigüestortes van ser cedits perquè els explotessin companyies hidroelèctriques des de molt abans de la seva declaració com a espai protegit, i la concessió encara segueix en vigor.

Es pot tornar per la mateixa ruta o –si no es vol repetir– per una altra que va pel marge dret del riu (tot i que és més a prop de la carretera).

Dades pràctiques

Com s'hi arriba: des de Lleida s'agafa la N-230 cap a Viella. A la sortida de Pont de Suert, un desviament a la dreta ens porta a la vall de Boí. Una vegada a la vall, cal seguir la carretera L-500 fins al final, en direcció al balneari de Caldes. Un quilòmetre després del desviament a la localitat de Boí apareix a la dreta el camí de terra que puja a l'aparcament de la Palanca de la Molina.

Distància: 12 quilòmetres

Horari: 3 hores i 10 minuts

Tipus de sender: anada i tornada

Època: Primavera, estiu i tardor

Desnivell: 400 metres

Dificultat: fàcil