Selecciona Edició
Connecta’t

“Responc a les cartes de Béjart amb la meva coreografia”

Gil Roman, al capdavant del Ballet de Lausana inaugura el dijous el Festival Castell de Peralada

El Béjart Ballet de Lausana, en una de les coreografies.
El Béjart Ballet de Lausana, en una de les coreografies.

Molt prim, simpàtic i amb el carisma que tenen els “homes/ballarins” als quals Maurice Béjart, segons les seves pròpies paraules, els donava “la chance”, Gil Roman (Alès, França, 1960) parla del programa que la companyia que dirigeix, el rebatejat Béjart Ballet de Lausana, presentarà el dijous a la inauguració del Festival Castell de Peralada, que aquest any celebra la seva 31a edició. "L'última vegada que vam actuar a Peralada va ser el 2015, és un escenari en el qual a la companyia li agrada ballar i a mi em recorda Béjart", afirma el coreògraf i ballarí.

“Aquest any en fa deu que es va morir el Maurice i he volgut crear una peça molt personal, i que s'interpretarà en la primera part del programa de Peralada”, continua. “L'he concebut com un homenatge a un home que va ser tan important en la meva vida en tots els aspectes. M'escrivia una carta cada dia que jo no contestava, ara la meva coreografia t'M et variations és la meva resposta a totes aquestes, a través del moviment dels cossos dels ballarins de la companyia. Haig de confessar que quan em sento sol o estic decaigut llegeixo les cartes de Béjart i recupero les forces, ell va ser i és el meu motor".

t'M et variations es balla amb música en directe, dos músics es situen a l'escenari tocant percussió, Thierry Hochstätter & JB Meier. “La partitura cada dia canvia no volia que la música empresonés els ballarins, volia que anés canviant i així ells se senten més lliures, a més de ser un repte per a ells en adaptar-se a alguna cosa nova a cada funció”.

Clàssic i trencador

La segona part del programa es titula Béjart fête Maurice, es tracta d'un ballet construït per fragments d'algunes de les obres més conegudes del creador marsellès però també fragments d'unes altres no tan conegudes. "La companyia ha volgut mostrar diferents peces perquè el públic, especialment el més jove, pugui apreciar el talent creatiu de Béjart d'allò més clàssic a allò més trencador”, explica Roman. “És una peça formada per fragments d'obres creades entre els anys 1977 i 1993. Així veurem entre d'altres Fragment de 1789… et nous amb, música de Beethoven, que es va estrenar a París el 1989 amb motiu del bicentenari de la Revolució Francesa, o una peça de 1988 Patrice Chéreau (devenu danseur) reglè la rencontré de Mishima et Eva Perón, amb música d'Hugues Li Bars, o Fragment de Dibouk (1988) amb música tradicional jueva, o el famós pas a dos de Bhakti (1968) entre Shiva i Shakti amb música religiosa hindú".

Roman prossegueix: “Des de la mort de Béjart no m'he plantejat res, la meva finalitat ha estat cada dia tirar la companyia endavant i salvaguardar el seu llegat. No toco ni un pas de les seves coreografies, únicament les adapto a la nova generació de ballarins. El vocabulari coreogràfic és com el text a les obres de teatre, Shakespeare sempre és igual només que s'adapta als actors".

Dirigir el Béjart Ballet de Lausana no és feina fàcil per a Gil Roman que afirma que Suïssa també ha patit l'embat de la crisi econòmica. “La ciutat de Lausana ens subvenciona amb cinc milions d'euros anuals que serveixen per pagar als ballarins, però no en tinc prou. La companyia no té un teatre a la ciutat suïssa i a l'hora de presentar els nostres treballs, tinc l'obligació de presentar dos programes nous a l'any, un al juny i un altre al desembre, hem de llogar-ne un. Però no em queixo, hem creat una Fundació i tenim gent que ens patrocina", afirma optimista i fent gala d'un captivador somriure, Gil Roman.

Aquests dies a Barcelona es projecta a diversos cinemes la pel·lícula Dancing Beethoven, d'Arantxa Aguirre, amb gran èxit. La pel·lícula narra la preparació davant la presentació a Tòquio de la coreografia de Béjart sobre la Novena Simfonia, ballada per la companyia i el ballet de Tòquio acompanyats per l'Orquestra Filharmònica d'Israel, dirigida per Zubin Mehta. "L'Arantxa ha fet una tasca esplèndida, com que ha estudiat dansa clàssica ha estat molt rigorosa en la tècnica, però també ha fet un treball molt sensible; és una gran admiradora de l'obra de Béjart. La veritat, em costa veure la pel·lícula perquè vaig haver de parlar de mi i és una cosa que no m'agrada", conclou Román amb certa timidesa.