Selecciona Edició
Connecta’t

13 presos per explicar la història de la Model

La presó barcelonina obre les seves portes amb una exposició un mes després del tancament

Primers visitants de l'exposició de la Model.
Primers visitants de l'exposició de la Model. EL PAÍS

La presó Model de Barcelona va tancar la porta el passat 8 de juny després de 113 anys privant de llibertat preventius, condemnats, presos comuns, polítics i intel·lectuals. La Generalitat, 25 dies després de traslladar l'últim pres, va tornar a obrir aquest dilluns les seves portes amb l'exposició La Model ens parla: 113 anys 13 històries. La mostra, que podrà visitar-se fins al 26 de novembre, centra l'atenció en 13 dels personatges més rellevants que van van viure, contra la seva voluntat, entre els murs del penal. Una passejada que oblida desenes d'intel·lectuals que van acabar entre reixes per la seva discrepància amb el règim i centenars de dones que també van sobreviure al tancament.

El rellotge no havia marcat les deu del matí quan els primers ciutadans van fer seu el penal. L'encarregat de la museografia, Ignasi Cristià, interpretava: “No estem en un museu. Encara es percep l'últim alè dels presos”. 

Cel·les de presos polítics i comuns

Roser Padrós travessava les portes corredisses contenint les llàgrimes: “El meu pare va estar dues vegades tancat durant la dictadura per problemes ideològics amb el règim”. Encara que va ser excepcional, també va visitar unes instal·lacions que coneixia a la perfecció Miguel Villet, un pres comú. Villet té 52 anys i ha estat més de 20 privat de llibertat per atracaments, assalts, “una mica de sang” i robatoris diversos. “Mira, en aquesta cel·la vivia jo i en la de sota, el meu pare. Això era dur… vaig conèixer el Vaquilla i el Torete i mira (diu assenyalant-se dues cicatrius als braços) aquí me chiné exigint drets”.

El comissari de la mostra, Agustí Alcoberro, reconeixia que la Model, entre el 1956 i el 1963, també va acollir preses. Una d'elles va ser Anna Sallés, catedràtica d'Història i companya sentimental del desaparegut Manuel Vázquez Montalbán, amb qui va coincidir a la presó. Sallés va ser condemnada el 1962 després d'haver participat en una protesta en suport a la vaga minera d'Astúries. “Em van apartar de les preses comunes. Vivia una mica millor però l'espai era terrible”, recordava Anna Sallés aquest dilluns. No guarda records bons i assegura que no tornarà a visitar un penal a pesar que en aquest es van apiadar de la seva situació: “Un cap de servei va permetre que poguéssim veure'ns, amb reixes pel mig, el Manolo i jo abans que el traslladessin a la presó de Lleida”.

El recorregut per la Model recorda el pedagog llibertari Ferrer i Guàrdia, el president de la Generalitat Lluís Companys o l'anarquista Salvador Seguí. Denuncia injustícies com la perpetrada contra La Gilda, un cambrer de 24 anys detingut el 1955 després d'haver comès un greu delicte: ser homosexual. Repassa episodis històrics com els 113 de l'Assemblea de Catalunya o l'últim ajusticiat a la presó barcelonina, Salvador Puig Antich. Fins i tot guarda un espai pel mitificat protagonista de diversos motins: El Vaquilla.

Un dels espais és per al pintor i poeta avantguardista Helios Gómez. L'artista va ser empresonat dues vegades a la Model. En 1950 va pintar en una cel·la la Capella Gitana a petició d'un sacerdot de la presó. El seu fill ha denunciat en diverses ocasions que l'obra va ser tapada el 1998.
El creador del Capitán Trueno, Víctor Mora, va passar una temporada a la presó per la seva pertinença al PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). També van ser empresonats el poeta català Pere Quart, el director i guionista cinematogràfic Pere Portabella o el director teatral Albert Boadella juntament amb altres membres de la seva companyia, Els Joglars.

La visita acaba a la paqueteria de la Model. Just on van col·locar el garrot vil amb el qual va ser executat Puig Antich. Una llum travessa l'aire on van col·locar el macabre pal que va segar la vida de l'anarquista. “Pretenc que els visitants reflexionin. En aquest país, no fa tant, va existir la pena de mort, un fracàs de l'ésser humà”, recordava Cristià.