Selecciona Edició
Connecta’t

El nou esborrany manté el poder judicial català sota el control dels polítics

El text conserva l'amnistia per als condemnats per la causa secessionista

Acte previ al judici contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N.
Acte previ al judici contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N.

Els canvis en la llei que la Generalitat prepara per trencar amb Espanya no han aconseguit cap dels principals aspectes referents al sistema judicial de manera que, d'aplicar-se, permetrien al Govern tenir sota el seu control l'elecció dels jutges i arrabassar al Tribunal Constitucional, al Suprem i a l'Audiència Nacional els casos que tramiten en l'actualitat. Els redactors de la llei donen per fet que l'actual Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es convertirà en el Tribunal Suprem de Catalunya.

Com ja s'observava en el primer esborrany de la llei de transitorietat, les forces polítiques independentistes segueixen molt preocupades per exercir un ferri control del poder judicial. Les promeses d'aquests partits per “despolititzar la justícia” i per acabar amb els actuals “vicis” del sistema queden en no-res.

El president català es reserva la facultat per nomenar el fiscal general de Catalunya (una potestat que també té a Espanya el cap del Govern amb el fiscal general de l'Estat), però a més podrà designar el president del Tribunal Suprem català. Aquesta última institució serà l'hereva de l'actual Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el president de la Generalitat nomenarà el seu màxim responsable a proposta d'un nou organisme, també molt polititzat. La proposta partiria d'una comissió mixta formada pel president del Suprem català, pel ministre de Justícia d'una Catalunya independent (seria el vicepresident de la comissió), per quatre jutges de la sala de govern del Suprem i per quatre persones triades directament per la Generalitat. D'aquesta manera, els sobiranistes es garantirien designar qui està al capdavant de la cúpula judicial catalana.

El mateix control polític arribarà també al nomenament de jutges del Suprem de la nova república, de manera que aquest queda en mans d'una sala de govern integrada pel president del Suprem, els presidents de sala de les quatre jurisdiccions (penal, civil, administrativa i social), els presidents de les quatre Audiències provincials i per cinc jutges triats per majoria absoluta. El control del Parlament que en aquests moments tenen els independentistes els ajudaria a controlar aquesta operació.

En els últims mesos, nombrosos juristes han advertit Catalunya sobre la flagrant il·legalitat del referèndum unilateral i han augmentat els temors de part de la judicatura sobre el futur que els espera davant una eventual independència. Alguns d'aquests juristes han nodrit els manifestos que han circulat alertant que la secessió unilateral no té cabuda a la Unió Europea. Precisament per això, les forces independentistes han decidit que cal lligar curt aquests professionals.

La fiscalia tampoc s'escapa dels mecanismes de control. El segon esborrany ratifica el que ja apareixia en el primer: que el president de la Generalitat designarà el fiscal general després d'escoltar el seu Govern i deixa en mans del Ministeri de Justícia català l'elecció de la resta de fiscals. Mentre no s'aprovi una legislació pròpia en aquesta matèria se segueix aplicant a Catalunya la legislació sobre el Ministeri Fiscal existent. El nou esborrany tampoc corregeix les ingerències polítiques en la creació d'una sala constitucional que revisaria recursos d'empara i resolucions contràries a la llei fundacional. Aquesta sala estaria formada pel president del Suprem, els presidents de sala i per dos magistrats triats pel Parlament català.

El projecte legal segueix subratllant que els jutjats catalans assumiran tots els casos que es troben en l'actualitat en mans del Constitucional, el Suprem o l'Audiència Nacional, la qual cosa permetria extingir de qualsevol responsabilitat penal tots els alts càrrecs catalans que ara estan sota sospita.

Entre els escassos canvis que s'aprecien entre els dos primers esborranys que han transcendit de la llei de transitorietat hi ha el que tracta de la llengua dels processos judicials. En el segon esborrany ha desaparegut tota referència a aquesta qüestió que, tradicionalment, ha estat especialment espinosa a causa que el castellà és avui dia la llengua habitual en els processos judicials que se segueixen a Catalunya. El text reafirma que els jutges, magistrats, fiscals i lletrats de l'Administració de Justícia que ocupen plaça en els òrgans judicials en el moment de la independència continuaran a les seves places —“mantenint els seus drets econòmics i professionals”— tret que renunciïn a la integració.

Immunitat penal

Anul·lació dels processos contra polítics independentistes. Tot l'entramat legal que prepara la Generalitat garanteix als seus impulsors una espècie d'immunitat judicial en assumptes referits al procés independentista.

L'article 61 de la llei preveu que els jutjats “sobreseguin o anul·lin” els processos penals “contra investigats o condemnats per conductes que busquin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d'un nou Estat de manera democràtica i no violenta”. Aquesta anul·lació afectaria, d'entrada, els quatre condemnats fins avui: l'expresident Artur Mas, les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega i l'exdiputat Francesc Homs.

MÉS INFORMACIÓ