Selecciona Edició
Connecta’t

La ‘llei de ruptura’ per a Catalunya preveu ara un procés assembleari

La retocada Llei de Transitorietat Jurídica preveu unes altres dues noves eleccions i un altre referèndum per ratificar el procés separatista

Carles Puigdemont, amb diferents consellers del Govern.
Carles Puigdemont, amb diferents consellers del Govern. EFE

La Generalitat de Catalunya proposa, en el seu retocat esborrany de la Llei de Transitorietat Jurídica (LTJ) al que ha tingut accés EL PAÍS, activar un procés “participatiu de base ciutadana” per redactar i aprovar la hipotètica Constitució de la República catalana. Abans, però, la llei proclama ja aquesta República i s'erigeix en “norma suprema” mentre no hi hagi una Constitució. Des de la suposada celebració del referèndum per la independència, l'1 d'octubre, durant sis mesos es plantejarà un debat assembleari i social, al qual seguirien unes eleccions constituents per refinar aquestes idees i redactar una Constitució. Si aquesta norma fos ratificada per l'“Assemblea constituent” es convocaria un altre referèndum i noves eleccions.

El corregit text de la Llei de Transitorietat Jurídica (una espècie de preconstitució catalana) ha estat redactat ara en coordinació per Marta Rovira, secretària general i número dos d'ERC i portaveu de Junts pel Sí al Parlament català, i per Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí i membre de la direcció del PDeCAT. El document conté alguns matisos sobre el projecte que EL PAÍS va avançar el passat 22 de maig amb la intenció de buscar més suports polítics entre els dirigents i bases d'En Comú Podem i un capítol sencer nou (el títol VII) sobre com es desenvoluparia l'anomenat procés constituent.

L'objectiu dels dos partits socis al Govern de la Generalitat és presentar a mitjans d'aquest mes de juliol el nou document, que hauria de servir de full de ruta per al procés independentista. El calendari sobiranista avança cap a l'1-O sense un suport jurídic, sense urnes ni solució sobre els col·legis electorals o el recompte i amb una oposició fèrria de l'Executiu central, que es nega a qualsevol acord o negociació sobre una consulta il·legal que no es preveu en la Constitució espanyola.

La nova llei exprés de ruptura de Catalunya amb Espanya conté set títols i 71 articles. En el seu desenvolupament se suprimeix el punt segon de l'anterior disposició final segona sobre l'entrada en vigor d'aquesta norma que establia: "Si l'Estat espanyol impedís de manera efectiva la celebració del referèndum, aquesta llei entrarà en vigor de manera completa i immediata quan el Parlament constati aquest impediment ". Ara s'ha preferit obviar aquest xoc.

El nou projecte normatiu per consumar la independència de Catalunya oblida l'ampli apartat anterior sobre el referèndum sobiranista, amb tots els seus detalls i aspectes, per regular en substitució un qualificat com "procés constituent" de caràcter molt assembleari i amb tints similars als proposats per decret presidencial el maig passat pel president Nicolás Maduro per a Veneçuela. Aquest decret de Maduro per convocar el 30 de juliol una Assemblea Nacional constituent, amb l'elecció de 540 nous diputats, molts teledirigits des d'àmbits sectorials i territorials progovernamentals, ha estat recorregut davant del Tribunal Suprem i ha desembocat en una enorme crispació i oposició als carrers veneçolans. Els mandataris catalans sostenen que el seu model és més similar a l'implantat amb les reformes constitucionals a Islàndia després de la crisi bancària.

En el procés constituent ideat per Junts pel Sí per a Catalunya es preveu que, un cop celebrat el referèndum del proper 1 d'octubre i si el resultat fos favorable a la pregunta independentista, la Generalitat activaria una fase "de base ciutadana, transversal, participativa i vinculant, amb l'objectiu de redactar i aprovar la Constitució de la República". Aquesta etapa es subdivideix després en tres fases successives: "Una primera, de procés participatiu; una segona, d'eleccions constituents i d'elaboració d'una proposta de Constitució per part de l'Assemblea constituent; i una tercera, de ratificació de la Constitució per mitjà d'un referèndum ".

Els ponents de la norma independentista assenyalen que l'actual Parlament català hauria d'emparar aquestes diferents fases participatives perquè tinguessin lloc aquestes deliberacions per sectors i territoris en els següents sis mesos després de conèixer el resultat de la consulta de l'1-O. Després d'aquestes discussions ciutadanes es convocaria un "Fòrum Social constituent format per representants de la societat civil i dels partits polítics". L'articulat de la llei estableix que aquest fòrum debatria i formularia "un conjunt de preguntes sobre els principis i qüestions generals de la futura Constitució" que haurien de ser resoltes pels participants en aquests debats. Aquestes conclusions es consideren "un mandat que vincula políticament l'Assemblea constituent, la qual els articula jurídicament i, si cal, els harmonitza i sistematitza". No s'explica com.

Acabat aquest procés assembleari, el proclamat nou president de la República de Catalunya dissoldria aquest Parlament i convocaria unes eleccions per escollir pel "règim electoral ordinari" una Assemblea constituent amb el mateix número de membres (135) que l'actual Parlament català, que quedaria dissolt. Aquesta Assemblea constituent disposaria "de plens poders per redactar una proposta de Constitució, la qual s'ha d'aprovar per majoria de 3/5 dels membres del ple en votació final sobre el conjunt del text". Si no s'aconsegueix aquesta majoria, en la segona votació seria suficient la majoria absoluta i, si en aquest cas tampoc s'aconseguís, es continuaria discutint i votant fins assolir-la.

La norma especifica que "cap de les decisions de l'Assemblea constituent, en exercici del poder constituent, seran susceptibles de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal". L'Assemblea esmentada es regiria pel marcat en aquesta llei o, si no, pel reglament de l'actual Parlament català i assumiria la resta de les seves "funcions, facultats i obligacions, inclosa l'elecció del president de la República" de Catalunya.

Norma suprema

La llei que dibuixa el camí per elaborar una imitació de Constitució per a Catalunya s'arroga el rang de "norma suprema" fins arribar al moment de disposar d'aquesta Constitució i fixa també un intens calendari d'eleccions i noves consultes fins arribar a la seva fita.

Els autors precisen que una vegada que l'Assemblea constituent aprovés la proposta de la nova Constitució catalana s'hauria de sotmetre a ratificació a través d'un nou referèndum, que se celebraria d'acord a aquesta llei i amb la legislació de consultes referendàries. Si aquest esbós de Constitució fos ratificat pels ciutadans es tornaria a dissoldre l'anomenada Assemblea constituent i es procediria a assenyalar una altra data per cridar a les urnes i promoure altres eleccions "per a la conformació del nou sistema institucional que estableix la Constitució" catalana. Fins que es formessin aquestes institucions de la República de Catalunya la diputació permanent d'aquesta Assemblea constituent fiscalitzaria "la creació del nou entramat institucional" i assumiria "les funcions, facultats i obligacions del Parlament".

Sense detalls sobre com serà el referèndum

J. C./M. N., Madrid/Barcelona

En l'anterior redacció de la Llei de Transitorietat Jurídica (LTJ) els ponents de la independència de Catalunya van incloure tot un capítol sobre el referèndum separatista, ara ja convocat verbalment per a l'1-O. En un d'aquests articles s'avançava el to de la pregunta redactada en català i castellà i que després es va perfilar així: "Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?".

Un altre article indicava que el resultat de la consulta seria vinculant, que el vot afirmatiu de la majoria, vàlidament emès, implicaria la ratificació de la independència i l'entrada en vigor d'aquesta llei; que el vot seria "directe, personal, lliure, igual i universal" per a tot el territori de Catalunya, i tota la parafernàlia organitzativa que requereixen aquest tipus d'iniciatives.

El president català, Carles Puigdemont, va comunicar amb solemnitat el 9 de juny la data i el contingut de la pregunta per a l'1-O des del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat a Barcelona, seu del Govern autònom. Els partits de l'oposició van retreure a Puigdemont la falta de concreció sobre diversos aspectes de la consulta i va ser quan el president català va assenyalar que tota aquesta informació es subministrarà aquest 4 de juliol, en un acte convocat per Junts Pel Sí al Teatre Nacional de Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ