Selecciona Edició
Connecta’t
DANSA

Hipnòtic descens als inferns

Baríxnikov i Bob Wilson, present a l'estrena, van entusiasmar el TNC amb la seva obra sobre Nijinski

Baríxnikov, a 'Letter to a man'.
Baríxnikov, a 'Letter to a man'.

Mikhaïl Baríxnikov és baixet, de la mateixa altura que Vàtslav Nijinski i, no obstant això, l'escenari del TNC se li va fer petit, dijous a la nit, en la seva magnífica interpretació a Letter to a man. Una peça que reuneix els talents del director d'escena, Robert Wilson ─present al pati de butaques─, de la coreògrafa Lucinda Childs i de l'extraordinari ballarí, ara convertit en actor, Baríxnikov. Aquesta col·lecció d'artistes ha creat una peça poètica, sensual, íntima i colpidora, en clau de comèdia musical, que s'inspira en el diari de Nijinski. Es tracta del diari que el llegendari ballarí rus va escriure en el seu descens als abismes de l'esquizofrènia el 1916. Després de la funció Baríxnikov va seguir desplegant la seva generositat. Va atendre i es va fotografiar amablement amb els nombrosos fans que l'esperaven al vestíbul del TNC. També Bob Wilson es va mostrar distès amb els espectadors que es van apropar a saludar-lo durant la preceptiva copa després de la funció.

Letter to a man

Direcció, disseny d'escenografia i concepte d'il·luminació: Robert Wilson; Intèrpret: Mikhaïl Baríxnikov; Obra basada en el Diari de Vàtslav Nijinski; Textos: Christian Dumais-Lvowski; Dramatúrgia: Darryl Pinckney; Música: Hal Willner; Moviment i locució de text: Lucinda Childs; Vestuari: Jacques Reynaud; Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Barcelona. 29 de juny

Letter to a man, amb una sorprenent saviesa imaginativa i elegància, Wilson recrea la turmentada ànima de Nijinski a través d'un monòleg imaginari que combina frases del seu diari, turmentades i obsessives opinions sobre la guerra, el sexe, Déu i la seva relació amb les dones i Diàguilev. També s'inclouen algunes frases de Romula, la dona de Nijinski. El monòleg, en anglès i rus, aquí projectat en català, el reciten les veus de Wilson, Baríxnikov i Childs. Per suavitzar el drama que destil·la l'obra, Wilson converteix l'escenari en una mena de teatre de varietats.

L'espectacle situa l'acció a Budapest, el 1945, on el ballarí i la seva dona es troben refugiats, i quan la lluita entre soldats russos i alemanys era aferrissada. Són les últimes setmanes de la Segona Guerra Mundial. La primera imatge de Letter to a man és impactant, Baríxnikov apareix assegut en una cadira amb una camisa de força. De sobte se sent una música i les corretges de la camisa es deslliguen. Durant tot l'espectacle el protagonista va maquillat de blanc i vestit amb un frac. Aquesta imatge el converteix als ulls de l'espectador en el mestre de cerimònies de la bogeria de Nijinski, un guia a través dels laberints turmentats d'una ment malalta. Un laberint ple d'imatges suggestives i evocadores creades per Wilson, com, per exemple, quan els textos es refereixen a la relació del ballarí amb les dones, en què en escena apareix una divertida nina de fusta envoltada de flors, una seqüència molt naïf, i una altra imatge al·lusiva és veure com creua l'escena una mena de banyera amb Diàguilev a dins. Humor i drama s'entrellacen en un delicat i respectuós espectacle que transmet a l'espectador la incomunicació en què va viure Nijinski des dels primers símptomes de la seva malaltia mental.

Baríxnikov parla amb unes admiradores en acabar la funció al TNC.
Baríxnikov parla amb unes admiradores en acabar la funció al TNC.

En aquest muntatge Baríxnikov no balla, únicament fa certs moviments coreogràfics ideats per Lucinda Childs, gairebé sempre il·lustrats per partitures de musical. No obstant això, aquests gestos encadenats es converteixen en una expressiva dansa que crida en silenci la impotència d'un home davant d'un món que no entén. Una menció especial mereix la música original de Hal Willner a la qual s'afegeixen fragments d'altres compositors i cantants, com Tom Waits, Arvo Prärt, Bob Dylan, Henry Mancini i Aleksandr Mosólov.

Al final de Letter to a man, Wilson i Baríxnikov van rebre els llargs i intensos aplaudiments d'un públic emocionat, format per actors, ballarins, mestres de dansa i admiradors d'aquests excel·lents artistes. Una nit per recordar.