Selecciona Edició
Connecta’t

El TC declara inconstitucional part de la Llei de Comunicació Audiovisual

La sentència fa referència a diversos preceptes de la norma que incideixen en la competència exclusiva de l'Estat

Amnistia Fiscal de 2012
Façana de l'edifici del Tribunal Constitucional. EFE

El Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs presentat pel Govern central contra diversos preceptes de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya, en considerar que envaeixen la competència exclusiva de l'Estat en matèria de telecomunicacions. El Govern espanyol va impugnar el 2012 diversos preceptes de la nova llei, per la qual se'n modificava una altra del 2005, per entendre que corresponen a l'Estat les competències exclusives en matèria de telecomunicacions i radiocomunicació. Ara bé, el TC només declara inconstitucionals i nuls els incisos, termes o apartats que impliquen una interferència autonòmica en l'àmbit de les telecomunicacions, reservat a l'Estat.

La resta dels apartats els avala, sempre que s'interpreti que es refereixen a la "plasmació o ordenació" de la "política audiovisual" de la Generalitat, que es porta a terme després de l'adjudicació de les freqüències d'àmbit autonòmic per part de l'Estat. El Constitucional assenyala que l'Estat té competència exclusiva respecte al "règim general de comunicacions", és a dir, delimita i estableix les bandes, canals o freqüències que es reserven a les administracions públiques o als particulars.

Ja en un segon terme, i sempre des del respecte a la legislació estatal, la Generalitat pot "regular, conformar o determinar el seu espai audiovisual" i decidir "els canals digitals d'àmbit autonòmic que seran explotats pel servei públic de comunicació audiovisual televisiva o per empreses privades en règim de llicència".

La sentència desestima la impugnació del pagament d'una taxa per a la realització de la prestació del servei de comunicació audiovisual perquè entén que la taxa estatal i l'autonòmica "tenen destinataris i finalitats diferents".

Sobre les concessions, declara la inconstitucionalitat del règim de durada, renovació i transmissió de les llicències de comunicació audiovisual, contràries a la legislació de l'Estat. No obstant això, precisa que aquest règim de concessions "és una competència compartida", de manera que la regulació normativa correspon a l'Estat i, una vegada determinada la planificació de l'espai radioelèctric, el procediment d'adjudicació, la inspecció dels serveis i la imposició de sancions derivades d'infraccions corresponen a les comunitats autònomes.

Respecte a l'àmbit d'aplicació de la llei, el tribunal indica que la norma utilitza el criteri territorial "com a delimitador dels serveis de comunicació subjectes al seu control", tot i que la sentència condiciona la seva constitucionalitat al fet que s'interpreti que es refereix "als operadors o distribuïdors establerts a Catalunya i que operin des de i per al públic d'aquesta comunitat autònoma".

Aquest és el cas de les emissions que, tot i que estan dirigides al públic de Catalunya, es fan des de fora del territori de la comunitat autònoma. Són les anomenades "desconnexions territorials", que l'alt tribunal també avala. També abona la garantia del pluralisme que recull la norma, així com la prestació de serveis de comunicació audiovisual per entitats privades sense ànim de lucre i a la seva promoció per part dels poders públics.