Selecciona Edició
Connecta’t
LLIBRES

Uns bosons de realitat i de ficció

'El bolígraf de Higgs’, del prometedor Rubèn Montañá, és de les darreres obres per a joves més originals

Dibuix d'Emily Gravett que acompanya 'Els imaginaris'.
Dibuix d'Emily Gravett que acompanya 'Els imaginaris'.

En literatura, les fronteres que separen realitat i fantasia no existeixen. Especialment, en literatura per a infants i joves, el flux que hi ha entre elements d’un i altre territori és constant i la barreja, habitual. Dos bons exemples, encara que molt distants en la forma de tractar la seva relació, són dues de les darreres novel·les que han aparegut a les llibreries catalanes.

Els imaginaris es presenta amb una edició acurada i excel·lent, amb les il·lustracions a color de l’anglesa Emily Gravett —reconeguda autora d’àlbums per a primers lectors— i una impecable combinació d’aquestes amb el text, de manera que sembla, a estones, que ens trobem més davant d’un àlbum il·lustrat que no pas una novel·la. És la primera obra d’A. F. Harrold (Sussex, Anglaterra, 1975) que arriba traduïda al català, encara que es tracta d’un narrador oral popular, i alhora escriptor de trajectòria consolidada a la Gran Bretanya. La novel·la està protagonitzada per una nena, l’Amanda, i en Rutger, el seu amic imaginari, i narra les seves vicissituds, i sobretot la lluita contra dos personatges que els persegueixen per tal de cruspir-se en Rutger, tal com fan amb tots els imaginaris que troben.

El més brillant del llibre és la relació que s’estableix entre els dos protagonistes, la definició amb cara, ulls i exemples dels amics imaginaris, el lloc d’on provenen, la seva visibilitat... Per contra, la lluita i el conflicte amb els devoradors d’imaginaris dona intensitat i intriga al relat, encara que, en algun moment, la imaginació que els embolcalla devora la realitat versemblant que se’ns mostra al llarg de la novel·la i fa que els desenllaços es compliquin en excés. Els imaginaris, però, és d’aquelles novel·les per a infants que fan de bon llegir i digerir, amb una barreja amable i ben equilibrada de realitat i fantasia.

El bolígraf de Higgs, per la seva banda, és una de les novel·les per a joves més originals i agosarades dels darrers temps. Pel contingut, podria recordar una història de les Mil i una nits, en la qual el protagonista troba un objecte màgic que li permet convertir els seus somnis en realitat. En aquest cas, en una situació del tot desmesurada, un avi desconegut regala un bolígraf al jove protagonista. A mesura que aquest el va utilitzant, s’adona que el seu poder és immens, tot permetent-li canviar la realitat al seu gust. L’autor barreja ciència —mai més ben dit, ja que la major part del que hi succeeix esta inspirat en el bosó o partícula de Higgs— i ficció, i els fets se succeeixen de manera àgil, amb tocs constants d’humor, mentre se genera cert debat a l’interior del protagonista sobre si cal usar el bolígraf en segons quins casos, com ara el d’enamorar la noia que li agrada.

Uns bosons de realitat i de ficció

ELS IMAGINARIS / EL BOLÍGRAF DE HIGGS

A. F. Harrold /

Rubèn Montañá Il·lustracions

Emily Gravett Traducció de

Xavier Pàmies

Blackie Books / Animallibres

232 / 172 pàgines

16,90 / 8,95 euros

El que és vertaderament interessant del llibre és que aquest esdevé una mena d’exercici o experiment literari, en el qual l’autor incorpora diversos registres i tècniques enmig de la narració: poesia, guió teatral, monòleg... I, a la vegada, hi adjunta unes destacades i hilarants Notes d’autor, on aquest manté un diàleg planer i directe amb el lector i el guia, amb tot de reflexions de to humorístic i desenfadat, fins a la darrera pàgina, on culmina la novel·la i la seva disquisició al voltant del tema, de la literatura i dels fets succeïts.

Possiblement, El bolígraf de Higgs és una novel·la complicada per al gran públic, encara que aquest hi pot trobar prou elements d’atracció. Demostra la vàlua, la realitat i el futur d’un jove autor, Rubèn Montañá (Badalona, 1983), que, amb la seva imaginació i destresa, va irrompre en el panorama literari el 2013 tot guanyant el premi Folch i Torres, amb La nena de l’arbre, va continuar amb el premi Barcanova 2014 amb La botiga de mascotes extraordinàries, i amb el premi Guillem Cifre de Colonya 2016, amb En Benjamí i el semàfor que mai no es posava verd.