Selecciona Edició
Connecta’t

Una empresa sota els focus pels drets d’autor de TV3

L'Audiència Nacional investiga els contractes de la cadena amb Clipper's, una companyia històrica –i controvertida– en la indústria musical

Caràtula del programa 'Jazz a l'estudi' de TV3.
Caràtula del programa 'Jazz a l'estudi' de TV3.

Juli Guiu està molt afectat per la pressió que està patint. Assegura que ell, el seu entorn i els 38 treballadors de Clipper's, l'empresa que presideix, ho han passat més malament que mai després que EL PAÍS publiqués dimarts que un grup de 44 empreses i 33 creadors del sector musical posen en qüestió part del seu model de negoci. Aquest col·lectiu pressiona des del gener del 2016 la Generalitat, el Parlament i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) perquè solucionin “l'ús abusiu” que, segons ells, TV3 i Clipper's fan amb els drets d'autor que genera la CCMA. Clipper's gestiona des del 2010 el catàleg musical de la CCMA i des del 2011 produeix més de tres hores diàries d'emissions musicals en la franja de matinada de TV3 i del 33. Pels drets d'autor de les emissions musicals, la CCMA va ingressar el 2016 més d'1,1 milions d'euros; un 80% va ser per als programes de matinada que condueix Clipper's.

Guiu assegura que la informació que s'ha publicat ha perjudicat el prestigi de Clipper's perquè se'ls vincula amb l'entramat de la rueda, la xarxa de manipulació dels drets d'autor en emissions televisives de matinada i que hauria suposat un frau de més de 100 milions d'euros, segons Ismael Moreno, el jutge de l'Audiència Nacional que investiga el cas. Guiu crítica el procediment de la rueda, dona per fet que s'han produït delictes greus, però se'n desmarca del tot. No obstant això, el jutge Moreno ha requerit a Clipper's i a la CCMA documents vinculats a la seva relació contractual i a la dels seus autors.

Clipper's és una de les empreses més grans d'Espanya de gestió de drets musicals: 1,3 milions de drets d'autor i una facturació d'uns 7 milions d'euros anuals, segons Guiu. La companyia va ser fundada el 1952 per Julio Guiu Clarà, l'avi de l'actual president. Clipper's té tres branques de negoci: l'editora d'obres musicals, la discogràfica i la de representació d'autor i producció d'espectacles en directe, el més destacat dels quals és el Festival de Cap Roig. La divisió més gran és l'editorial, la gestió de drets d'autor: Guiu calcula que representen 35.000 catàlegs musicals i 60 catàlegs externalitzats per empreses privades catalanes –la cadena 8TV n'és una– i per una de pública, la CCMA. Clipper's rep un 20% del benefici d'explotació del catàleg musical de la CCMA, que consta de prop de 10.000 peces. La CCMA ha justificat que l'externalització del seu catàleg musical és perquè no té els recursos necessaris propis per gestionar-lo. Guiu afegeix que Clipper's era l'empresa adient per fer-ho: és catalana i té prou dimensió per encarregar-se'n. L'altra gran contracte amb la CCMA és l'emissió de tres hores musicals diàries, entre les 2 i les 6 de la matinada. Sota la direcció artística de Dani Nel·lo, Clipper's produeix programes de jazz, swing i blues. Els artistes que hi toquen cobren un 50% dels seus drets d'autor, en cedeixen un 20% a Clipper's i el 30% restant a la CCMA. Els crítics amb el model de les matinades demanen que aquestes hores de música es distribueixin en altres franges horàries per a un repartiment més equilibrat dels drets. Abans d'aquests programes musicals, TV3 reemetia el programa Divendres i connectava amb el canal de notícies 3/24. Amb els programes musicals, apunta el col·lectiu crític, TV3 aconsegueix sobretot ingressos per a la cadena, per a l'empresa productora i per a un petit grup d'artistes. Guiu respon, indignat, que des del 2011 han participat en els seus programes més de 260 autors.

Fins a set fonts diferents del sector han assegurat a EL PAÍS que Clipper's ha aconseguit aquest pes a la CCMA per tràfic d'influències –els seus dos principals contactes no van requerir de concurs públic. Guiu ho nega rotundament i argumenta que és gràcies a la qualitat de les seves propostes. El president de Clipper's rebat un per un els noms que part del sector considera exemples de la seva influència: el més repetit pels mitjans de comunicació ha estat David Madí, ex-mà dreta d'Artur Mas. Guiu assegura que només van ser socis durant tres anys per a un projecte fallit en què Madí, desconeixedor del sector, havia de captar finançament. Ángel Lacalle, fill de l'exdirector de projectes de TV3 Ángel Lacalle, i Bernat Muntaner, fill de Ramon Muntaner, president de la SGAE a Catalunya, han treballat a Clipper's: Lacalle va deixar la feina el 2016 i Muntaner hi continua com a director de booking i management. Guiu defensa que els van fitxar per la seva qualitat professional. Ramon Muntaner és vocal d'una fundació que Juli Guiu i la seva germana van crear en honor del seu pare. Altres membres del patronat de la fundació són l'exdirigent de CDC Jaume Camps i Narcís Rebollo, un dels fundadors de Vale Music i president d'Universal Music Iberia. Camps també apareix en antics càrrecs mercantils de Clipper's. Guiu explica que Camps era un vell amic i advocat del seu pare, però que fa set anys que no desenvolupa cap feina per a l'empresa. La fundació, creada el 2006, havia de tirar endavant un projecte cultural infantil a Ciutat Vella, però des d'aleshores no ha tingut activitat.

Enfrontaments amb el sector

Un fet que crida l'atenció és que, malgrat el seu volum, Clipper's no és membre de cap associació d'editors de música, tampoc de les dues més rellevants, l'Associació Espanyola d'Editors de Música (AEDEM) i l'Organització Professional d'Editors de Música (OPEM, representant dels interessos de les multinacionals). L'AEDEM ha rebutjat en diverses ocasions l'ingrés de Clipper's perquè un grup de socis l'acusen de competència deslleial. Guiu recorda que Clipper's n'havia estat membre i que se'l veta perquè ell s'ha posicionat “en contra de les decisions preses conjuntament entre les dues associacions i en contra de com pacten per repartir-se les vuit cadires del consell de direcció de la SGAE”. Guiu va ser membre del consell territorial de la SGAE a Catalunya fins que el juny del 2015 aquest òrgan va decidir expulsar-lo per absències reiterades, segons indiquen les actes de les reunions.