Selecciona Edició
Connecta’t

Les infermeres catalanes podran aplicar alguns medicaments sense permís mèdic exprés

Salut esquiva el decret estatal de prescripció infermera i blinda, amb límits, la capacitat del col·lectiu per aconsellar fàrmacs

Una infermera posa una vacuna a un pacient
Una infermera posa una vacuna a un pacient

Les infermeres catalanes podran administrar o aconsellar medicaments als pacients sense permís exprés del metge, encara que, això sí, sempre que sigui dins del seu àmbit d'actuació professional i a partir del diagnòstic previ d'un facultatiu o protocols clínics establerts. El Departament de Salut ha engegat una norma que esquiva el controvertit decret estatal de prescripció infermera –que prohibeix al col·lectiu professional recomanar fàrmacs als pacients o utilitzar qualsevol producte sanitari sense permís del metge– i protegeix jurídicament les funcions que fins ara feia el col·lectiu. Salut explica que, en tot cas, s'empra el terme "aconsellar, indicar o recomanar medicaments", ja que prescriure o receptar és una actuació limitada als facultatius perquè implica, legalment, un diagnòstic mèdic.

La normativa estatal, aprovada l'octubre del 2015 i aplicada a partir del 23 de desembre d'aquell mateix any, disposa que l'infermer “pot indicar, utilitzar i autoritzar la dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica” però, per fer-ho, “cal que el corresponent professional prescriptor [el metge] hagi determinat prèviament el diagnòstic, la prescripció i el protocol o guia de pràctica clínica i assistencial a seguir”. Segons el col·lectiu, el decret estatal qüestionava tot el sistema sanitari, ja que les infermeres haurien de consultar i demanar permís als metges per fer la majoria de les seves funcions. "Una infermera experta en diabetis s'encarrega de regular la dosi d'insulina al pacient i li ensenyar a fer-ho. No obstant això, amb el reial decret, l'usuari es pot abaixar i apujar les dosis d'insulina, però l'infermer, no, perquè no té el consentiment del metge", va exemplificar en una ocasió la degana de col·legis d'infermeria, Núria Cuixart.

El Departament de Salut, contrari a la norma estatal –fins i tot va presentar un recurs–, ha engegat la maquinària burocràtica per desplegar una ordenança autonòmica que protegeixi legalment les infermeres. "Empara legal" era una de les peticions que va fer el col·lectiu al conseller de Salut, Toni Comín, quan va assumir el càrrec a principis del 2016, però els vaivens entre metges i infermers, ha retardat la implementació de la regulació catalana. Segons fonts de Salut, "s'ha construït un espai de confluència àmplia, encara que no consens absolut, per donar-li solidesa a aquest decret”. Comín ha matisat que els preceptes del seu decret entren dins “del marc competencial català” i que han intentat “no extralimitar-se” per evitar un recurs del Govern central.

La normativa de Salut comença per distingir tres tipus d'activitat infermera: la indicació de medicaments no subjectes a recepta mèdica (com un paracetamol de baixa dosi), la indicació de productes sanitaris (col·locar un apòsit en una ferida) i la indicació de medicaments subjectes a prescripció mèdica (pomades que fan servir en les cures). En els dos primers casos, expliquen fonts de Salut, "la infermera té una marcada autonomia per administrar-los o recomanar-los”, sempre que aquestes actuacions pertanyin al seu àmbit competencial i estiguin emparades pels seus protocols d'infermeria. Per exemple, si un pacient té diagnosticada una lumbàlgia i visita el centre mèdic queixant-se de mal d'esquena, la infermera podria recomanar un paracetamol no subjecte a prescripció mèdica per aquest dolor.

Pel que fa a la indicació de medicaments subjectes a prescripció mèdica, Salut estableix tres condicionants. D'una banda, "que siguin medicaments que estan en un àmbit d'interacció professional que interessa al sistema", com és el cas de les cures de ferides, en què s'empren unes determinades pomades amb recepta mèdica. També cal que aquestes situacions estiguin protocolitzades i que les infermeres tingui una acreditació específica conforme s'ha format en l'àmbit concret en el qual indica el tractament. Els àmbits formatius els decidirà una Comissió de Pràctiques Assistencials formada per Salut, els col·legis de metges i infermers i les societats científiques. L'acreditació final la dispensarà el departament.

"Tot descansa en l'acord interprofessional", han emfatitzat fonts de Salut, tot i que reconeixen que els metges no estan d'acord que les infermeres puguin indicar medicaments no subjectes a prescripció mèdica.

Les vacunes van a banda

L'administració de vacunes no entra dins del reglament que desplegarà el Departament de Salut. Encara que la vacunació és un exemple del que no podrien fer les infermeres sense permís mèdic, les pautes d'administració (tipus de vacuna, dosis i grups poblacionals als quals es dirigeix) ja estan regulades sobre la base de raons epidemiològiques al calendari vacunal sistemàtic aprovat per les autoritats sanitàries. Així, en tractar-se d'un calendari sistemàtic imposat per les altes instàncies de Sanitat, es pressuposa que és d'un rang superior al decret estatal, que no requereix una recepta mèdica per a cada injecció individual.

Les infermeres podran administrar així les vacunes recollides al calendari vacunal segons el protocol existent actualment, una situació que ja havia previst el Departament de Salut el 2016, quan va emetre una circular emparant les funcions de la infermeria en aquest sentit, al·legant que “l'activitat vacunal respon a un objectiu de salut pública i que l'autoritat sanitària supleix la necessitat de prescripció facultativa”.

Les vacunes que estan fora del calendari sistemàtic sí que requereixen una prescripció mèdica prèvia.