Selecciona Edició
Connecta’t

El cinema en castellà segueix manant en la producció catalana

La quota de pantalla de les pel·lícules rodades en català és del 0,7%

Un fotograma d''El guardián invisible', una de les pel·lícules de producció catalana més taquillera del 2017. Ampliar foto
Un fotograma d''El guardián invisible', una de les pel·lícules de producció catalana més taquillera del 2017.

La producció de cinema en català segueix estant molt per sota de les aspiracions del sector i, més en concret, de l'Acadèmia del Cinema Català (ACC), que ha plantejat en reunions recents amb el director de TV3, Vicent Sanchis, i amb la consellera de Presidència, Neus Munté, la urgència d'incrementar els recursos per a la producció de pel·lícules en català. “Si no fos pels 20 milions que s'han aconseguit amb la taxa sobre els operadors de telefonia, estaríem literalment sota zero”, ha afirmat la presidenta de l'Acadèmia, Isona Passola. Amb les dades de la producció cinematogràfica catalana de l'any passat, de les 65 cintes estrenades –amb participació de talent català, no netament de la indústria de Catalunya–, 29 van ser en versió original en castellà, 20 en català, 10 en anglès i 6 en altres idiomes. La presidenta de l'ACC no ha concretat quins barems o criteris es fan servir per determinar el pes de la participació catalana en un projecte cinematogràfic.

“Rodar un llargmetratge en català requereix molt d'esforç i per això bona part de les cintes que es fan en català o són documentals, o petites pel·lícules o curts”, ha desgranat en la presentació del balanç de l'any passat i de la nova junta de l'ACC, que dirigeix des de l'abril Sergi Doladé i que s'ha renovat totalment. Molt d'esforç, com deia Passola, per a poca visibilitat, perquè la quota del cinema en català a les pantalles no arriba a l'1% i segueix estancada en el 0,7. Un hàbit de consum en català que dista molt del que es fa en el teatre o en la lectura.

Passola i la nova junta de l'ACC consideren que un dels reptes més importants, si no el primer, són mesures i decisions polítiques que reverteixin la debilitat del cinema en català. TV3 destinava 25 milions d'euros el 2010 a la producció de ficció externa, una quantitat que es va reduir als 5 milions l'any passat, segons les dades que ha aportat la presidenta de l'ACC. “Els hem plantejat –a la Generalitat i a TV3 que com a mínim cal arribar als set milions. Em sembla molt bé que la televisió catalana resolgui com ha d'afrontar la seva reestructuració, però no per això han de deixar caure la producció del cinema en català”, ha afegit Passola, que considera que el compromís de les televisions públiques és vital.

A més d'aquest increment dels ens públics catalans, la presidenta de l'ACC ha exigit la rebaixa de l'IVA del 21%, “tal com s'ha fet amb la resta d'espectacles. Que no s'hagi fet el mateix amb el cinema demostra l'animadversió del Govern contra el cinema”. Guanyar públic és una altra de les assignatures pendents, així com saber quin és el consum del cinema català en les plataformes televisives: “Tenint en compte els canvis en l'hàbit de veure les pel·lícules, aquesta dada és molt important”, ha aclarit.

L'equilibri entre sexes en la direcció de les pel·lícules encara no s'ha resolt: de les 65 produccions estrenades el 2016, 54 van tenir homes com a creatius i 11, dones. La petició de l'Associació de Dones Cineastes de Catalunya (CIM) ha plantejat la necessitat d'introduir quotes a favor del cinema fet per dones: “Estem d'acord sempre que el criteri principal sigui el de la qualitat dels projectes”, ha comentat Passola. Una decisió política que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat per mitjà de concessió d'ajudes i subvencions que encara no ha estat adoptada, tot i que sí que hi donava suport.

La producció cinematogràfica d'encuny català –de forma parcial o completa té bona acceptació, i de les 65 de l'any passat, 47 van obtenir 144 reconeixements fora de Catalunya, com el curtmetratge Timecode , Palma d'Or a Canes, i La mort de Lluís XIV, d'Albert Serra, que va aconseguir el Premi Jean Vigo: “Tenim un cinema experimental i arriscat que té molt bona acollida als festivals, però hem de diversificar-nos i aconseguir més públic, tant a les sales com a les plataformes digitals”, ha dit Passola.

Aquest 2017 la producció catalana ha arribat de moment a les 27 pel·lícules entre ficció i documental, dues més que en el mateix període del 2016. Les més taquilleres aquest any han estat Contratiempo, d'Oriol Paulo, i El guardián invisible, de Fernando González Molina, totes dues rodades en castellà. En català en el que va d'any la més taquillera ha estat Incerta glòria, d'Agustí Villaronga.