Selecciona Edició
Connecta’t

El misteri de la màscara de Dalí

El forense que va començar a fer el motlle diu que va ordenar cremar-lo, però la suposada filla de l'artista assegura que el té ella

Salvador Dalí el 1980, nou anys abans de morir, quan va ser reconegut per la Generalitat.
Salvador Dalí el 1980, nou anys abans de morir, quan va ser reconegut per la Generalitat.

Més de 28 anys després de la seva mort, Salvador Dalí segueix estant present i, com no podria ser d'una altra manera, amb força dosis de surrealisme. Pilar Abel, la veïna de Girona que ha presentat una demanda de paternitat per demostrar que és filla del pintor, assegura que té part d'una màscara mortuòria que conserva un pèl del bigoti del que defensa que és el seu pare. El forense que l'endemà de la seva mort el va embalsamar i va intentar fer una màscara del geni en silicona, Narcís Bardalet, assegura que només es va fer una petita prova, d'uns 3x4 cm a la galta, que es va veure que era inviable i es va ordenar destruir.

El 24 de gener del 1989, l'endemà de la mort del pintor, Bardalet va rebre l'encàrrec de la Fundació Gala-Dalí d'embalsamar el geni, un procés que es va dur a terme a la Torre Galatea, on posteriorment va ser enterrat a la cripta del museu, sota la cúpula geodèsica. A més, es va intentar reproduir i immortalitzar el seu rostre en silicona. No obstant això, quan se li va col·locar a la galta un primer negatiu en guix, “ja vam veure que no anàvem bé”. Dalí havia d'estar exposat a la capella ardent “i quan vam veure que se li podien fer malbé les celles, el bigoti o les pestanyes vam tenir clar que era una barrera infranquejable”, assegura el forense.

Làpida de la tomba de Salvador Dalí al Teatre Museu de Figueres.
Làpida de la tomba de Salvador Dalí al Teatre Museu de Figueres.

Després d'aquella operació, en la qual va estar present un altre forense i personal de la funerària, Bardalet assegura que va ordenar destruir les restes de la màscara juntament amb el material quirúrgic rebutjat i cremar-ho tot. No obstant això, manté, “no vaig ser jo qui ho va destruir, jo no poso la mà al foc per ningú i no puc saber si un treballador de la funerària en va agafar les restes”.

Per la seva banda, Abel, que va immortalitzar en un vídeo d'una revista estatal les restes de la suposada màscara que té guardades en una caixa, assegura que no sap qui l'hi va fer arribar. “Quan vaig explicar que era filla de Dalí, algú, unes terceres o quartes persones, van fer arribar aquesta màscara a la cap de la fleca on jo treballava”, assegura. Algú desconegut li va comprovar l'ADN i es va quedar els resultats, insisteix. Abel manté, a més, que Bardalet sap que existeixen les restes de la màscara i que haurà de dir la veritat davant de la jutgessa.

La polèmica de la màscara ha sorgit després de la interlocutòria d'un jutjat de Madrid que ordena exhumar el cos del pintor per comprovar si és o no el pare d'Abel i de les possibles proves que diu que té sobre la veracitat de la seva història. La dona, de 61 anys, diu que és fruit d'una relació mantinguda el 1955 per l'artista i la seva mare, que treballava a Portlligat.

Tot i que la Fundació Gala Dalí recorrerà contra l'exhumació del cadàver, si finalment s'acaba fent, el seu embalsamament complicarà l'extracció d'ADN. Embalsamar suposa injectar formol al cadàver, la qual cosa causa una sèrie de reaccions químiques que poden haver alterat el nucli de la cèl·lula, de manera que s'haurà de buscar ADN a la medul·la.

Per a Narcís Bardalet, hauria estat molt més fàcil, àgil i econòmic, que Abel exhumés el cadàver de qui li va fer de pare. “Com a qüestió prèvia que es busqui l'ADN de qui era reconegut com el seu pare i si es comprova que no és el seu pare biològic llavors entendria que es fes el següent pas”. El forense, que qualifica tot aquest tema de “surrealista i kafkià”, apunta que d'aquesta manera potser no caldria molestar la memòria del geni empordanès.