Selecciona Edició
Connecta’t

El dia que Barcelona va sortir de l’armari

Es compleixen 40 anys de la primera manifestació LGBT d'Espanya, que es va fer a Barcelona el 1977

Manifestants per l'alliberament gai el 26 de juny de 1977 a La Rambla
Manifestants per l'alliberament gai el 26 de juny de 1977 a La Rambla

El 1977 encara estava vigent la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, aprovada el 1970 i que havia substituït la Ley de Vagos y Maleantes, modificada pel règim franquista el 1954 per incloure la repressió als homosexuals. Aquesta llei, derogada completament el 1995, implicava multes i fins i tot l'internament en presons i centres psiquiàtrics (a Cadis hi anaven els "homosexuals de naixement" i a Huelva, els "homosexuals permissius"), on els individus eren rehabilitats mitjançant teràpies d'aversió. La persecució va arribar a una situació límit el 1970, i Armand de Fluvià i Francesc Francino van decidir crear a Barcelona el Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual (MELH). Roger de Gaimon i Mir Bellgai, pseudònims darrere els quals s'amagaven Fluvià i Francino, eren coneixedors dels disturbis de Stonewall (Nova York) del 1969 gràcies a la revista gai francesa Arcadie, i es reunien alguns homes més en pisos clandestins. No obstant això, el moviment es va extingir cap al 1974 a causa de la pressió policial.

Mort el dictador, Fluvià va crear el 1975 el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, que ha mantingut intacte l'anagrama durant aquests 42 anys: el triangle rosa com a record del patiment del col·lectiu durant el nazisme, la bandera catalana com a compromís nacional, i el puny tancat amb la voluntat transformadora i social. El germen del FAGC també va permetre que es fundés l'Institut Lambda (actual Casal Lambda), el primer centre cultural i de serveis per a homosexuals d'Espanya. Dos anys després, el 26 de juny del 1977, es faria la primera marxa homosexual a Espanya, encapçalada pel FAGC.

Unes 4.000 persones es van manifestar a la Rambla de Barcelona, dispersades per la policia amb bales de goma que van ferir greument tres manifestants, i un quart, Oriol Martí, va ser detingut a la presó Model. 36 organitzacions polítiques, sindicals i civils, entre les quals hi havia la CNT o el PSUC, van signar un document que exigia l'alliberament de Martí, metge de professió i professor no numerari (PNN) de la Universitat Autònoma de Barcelona, que "va ser emmanillat a l'esquena, i li van colpejar els testicles amb els genolls", segons denunciava EL PAÍS. Després de 52 dies a la Model, Oriol Martí va ser alliberat.

Els gais, lesbianes, transsexuals, però també joves, llibertàries, feministes i sindicalistes van cridar aquell 26 de juny "Amnistia sexual", "No som perillosos", "Nosaltres no tenim por, nosaltres som!". Va ser la primera gran manifestació per l'alliberament LGBT d'Espanya, i va ser amb motiu dels fets de Stonewall, on van tenir lloc una sèrie de protestes espontànies i violentes contra una batuda policial la matinada del 28 de juny del 1969. Aquest moment es considera com el principal catalitzador del moviment LGBTI als Estats Units i a la resta del món.

El dia que Barcelona va sortir de l’armari

Les imatges més recordades de la protesta per la Rambla són de la fotògrafa Isabel Steva, més coneguda com a Colita. Fluvià no hi va poder anar aquell dia perquè es trobava als carrers de Nova York celebrant l'Orgull, però recorda la repercussió fora de les nostres fronteres: "L'endemà dels successos a Barcelona, tots els diaris de Nova York estaven parlant d'aquest fet insòlit que una sèrie d'homosexuals sortissin al carrer en una manifestació. Un escàndol per a l'Espanya catòlica, estàvem en una època on era molt difícil ser homosexual, perquè a més de ser un perill social, érem per definició uns corruptors de menors”, explica. “Per a la medicina érem uns malalts mentals; per a la religió, els pitjors dels pecadors, i per a la societat, el pitjor del pitjor. Érem homes que havíem abandonat la nostra virilitat per convertir-nos en senyoretes", va assenyalar l'heraldista català el passat 15 de juny en un acte commemoratiu dels 40 anys d'aquella concentració.

L'important paper del FAGC

Des de la seva fundació el 1975, el FAGC ha estat present a diferents comunitats autònomes i va contribuir a la creació de la Coordinadora de Fronts d'Alliberament Homosexual de l'Estat Espanyol (COFLHEE) el 1977, substituïda el 1992 per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals (FELGTB), de la qual han estat presidents Armand de Fluvià, el polític socialista Pedro Zerolo, i actualment, l'activista Jesús Generelo. “Són 40 anys d'història a Catalunya on hem passat de ser malalts a no ser-ho, de ser il·legals i perseguits a poder denunciar algú perquè ens insulta”, va recordar el portaveu del FAGC i president de l'Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) el passat 15 de juny.

La Regidoria de Feminismes i LGBTI de l'Ajuntament de Barcelona també s'ha bolcat amb un cicle d'activitats i entrevistes als rostres destacades de l'activisme LGBTI. “El moment festiu sí que em sembla important perquè la lluita és constant, és cada dia de l'any, i la manifestació és un punt de trobada on es posa alegria, però no despolititzada. La islamofòbia i l'homonacionalisme són a l'epicentre quan parlem de llibertats i de desitjos”, assenyala l'escriptora, professora i activista Brigitte Vasallo, una de les testimonis del Consistori de Barcelona. Laura Pérez Castaño, regidora de Feminismes i LGBTI, recalca que les celebracions de l'Orgull siguin "un pretext per retre homenatge a totes les persones conegudes i anònimes que van fer possible avançar en la lluita pels drets de les persones LGTBI en una ciutat com Barcelona, sempre pionera en la lluita pels drets de tota la ciutadania".

La llei de defensa dels drets de LGBTI i per erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 2 d'octubre del 2014, i és pionera a tot el món. Fran Sánchez, actual portaveu del FAGC considera aquesta llei com un regal després de 40 anys de lluita, però que "s'ha de desenvolupar i per això hi ha els col·lectius i el FAGC, per reivindicar el paper que tenim i no oblidar que tenim lluita aquí, al carrer".

La capital catalana acollirà avui, Dia Internacional de l'Orgull LGBT, diversos actes que s'estendran per tota la ciutat. Al Palau de la Virreina, a les 18.30, tindrà lloc l'acte central de la Comissió Unitària 28 de Juny, que comptarà amb testimonis de la primera manifestació LGBT de Barcelona. D'altra banda, la plaça Universitat acollirà a les 19.00 el pregó d'inici del Pride Barcelona 2017, que aquest any compleix 10 anys sota el lema “Xiula falta a la LGTBIfòbia” al món de l'esport. A més, la Torre Agbar s'il·luminarà amb els colors de la bandera LGTBI a partir de les 21.30.

MÉS INFORMACIÓ