_
_
_
_
_

Els conflictes del sud del Mediterrani alimenten la meitat del ‘boom’ turístic

El BBVA Research insta els hotelers a invertir per no perdre els viatgers quan la situació política d'aquests països recuperi la normalitat

Lluís Pellicer
Turistes al voltant de la Sagrada Família de Barcelona.
Turistes al voltant de la Sagrada Família de Barcelona.Carles Ribas

El turisme internacional està sent un motor de la recuperació econòmica catalana. I en particular a la província de Barcelona, que viu el seu particular boom amb un increment de les pernoctacions de més del 21%, de 24 a 29,1 milions entre el 2010 i el 2016, segons l'Institut Nacional d'Estadística. El nou rècord que encara el sector aquest any explica part del bon ritme de l'economia. No obstant això, la meitat de l'augment de turistes estrangers dels últims anys es deu als conflictes que viuen altres destinacions competidores, especialment del Mediterrani, segons un informe del BBVA Research.

L'economia catalana segueix creixent. I com indiquen els estudis, aquest any seguirà fent-ho a un bon ritme. L'informe Situació Catalunya, que va presentar ahir el BBVA, apunta al fet que el producte interior brut (PIB) avançarà aquest any de manera similar al 2016, quan es va expandir un 3,5%. Per aquest any, el BBVA preveu un creixement del 3,3%, i per al vinent, del 2,8%. Aquesta bona marxa, segons l'informe, es deu als “vents de cua” que impulsen l'economia: els tipus d'interès baixos, l'augment del crèdit o els preus del petroli. Però l'economista en cap per a Espanya del BBVA Research, Miguel Cardoso, va atribuir la millora de les perspectives sobretot al sector exterior: les exportacions i el turisme.

Catalunya segueix batent rècords de turisme. No obstant això, Cardoso va advertir que part d'aquest boom es deu al fet que molts d'aquests viatgers s'han “redirigit” cap a la comunitat a causa de les “tensions geopolítiques” i la “percepció d'inseguretat” en països competidors. I això ha permès incrementar tant les pernoctacions com els preus, que l'any passat van pujar un 3,2%. Aquest turisme “prestat” arriba al 50% del creixement de pernoctacions acumulat entre el gener del 2010 i el juny del 2016 a la província de Barcelona i del 15% a la de Tarragona.

Inversions necessàries

Catalunya no és l'única comunitat que viu aquest fenomen. El BBVA Research calcula que en el cas de Las Palmas i Cadis aquesta proporció és gairebé del 70%, mentre que a les Balears és superior al 60%. Cardoso va explicar que aquest efecte de desplaçament “cada vegada tindrà un impacte menys positiu” i va avisar que hi haurà un moment en què es corregiran els factors que “redirigeixen turistes a Catalunya”, cosa que suposarà una barrera al creixement. Per això, l'economista en cap del BBVA Research va instar el sector hoteler a fer les inversions necessàries per “fidelitzar” els turistes i que segueixin viatjant a Catalunya “en un entorn de canvi de les condicions” en el qual “es reverteixin part d'aquests fluxos”.

Els hotelers creuen que una de les millors maneres de fidelitzar és mitjançant la promoció. Ahir la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya (ConfeCat) va emetre un comunicat recordant que la llei fixa que el fons que nodreix la taxa turística s'ha de destinar a la promoció i millora de la indústria. L'advertiment dels hotelers arriba una setmana després que l'Ajuntament de Barcelona decidís limitar a 4,5 milions d'euros la quantitat procedent de la taxa que destinaria al consorci Turisme de Barcelona. L'entitat va afirmar que la participació dels municipis en el tribut “genera dubtes” en el sector respecte a la “destinació dels recursos”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_