El Govern busca l’aval a l’1-O d’experts internacionals

El Govern català cerca juristes estrangers per integrar una comissió d'experts que vetlli per les garanties legals del referèndum d'independència que vol celebrar l'1 d'octubre i que el doti de prestància internacional després del desmarcatge de la diplomàcia. Aquest grup de treball, la constitució del qual va pactar Junts pel Sí amb la CUP el 2016 però encara no ha creat, és un dels incompliments del Govern amb la CUP. Aquest equip hauria d'avalar l'eventual cens de votants, la conformació de les taules electorals i la campanya del sí i del no.

Una vegada fixada la data de la consulta, el calendari del full de ruta del Govern català comença a pesar-li com una llosa. L'Executiu intenta llimar els punts que li queden per assumir la convocatòria de l'1 d'octubre. Gens fructíferes les seves crides a Mariano Rajoy per negociar una consulta, el president Carles Puigdemont afronta la recta final del procés amb diferències internes sobre com perfilar el referèndum i desobeir les resolucions judicials i amb l'obligació de seguir buscant el suport de Catalunya en Comú. El partit de Xavier Domènech i Ada Colau es resisteix a aclarir la seva posició sabedor que, segons quin rol prengui, pot hipotecar els resultats de les primeres eleccions catalanes a les quals concorre.

La campanya que iniciarà la Generalitat la setmana vinent, el 4 de juliol, amb la qual preveu explicar amb quines garanties convocarà la consulta, evidencia que el Govern català és conscient dels dubtes que suscita un desafiament que prohibirà el Tribunal Constitucional. A aquest punt arriba sense haver donat encara cobertura a la petició de la comissió d'experts que havia de contribuir a donar garanties a tot el procés. La CUP reclamava —i Junts pel Sí s'hi va avenir votant el 2016 una resolució al seu favor, que va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional— a crear un grup d'experts internacionals i de coneguts juristes de prestigi que avalessin la forma en la qual la Generalitat convoqués la consulta independentista sense suport del Govern central i de la comunitat internacional.

Cens electoral

D'aquesta manera, pretenien assegurar-se l'aval necessari per aplicar els resultats i proclamar la independència si s'imposa el sí en aquest hipotètic referèndum. L'objectiu d'aquest grup de treball passava per controlar l'elaboració del cens electoral —la Generalitat no podrà disposar del que en cada elecció li facilita el Govern central—, participar en la configuració de les taules electorals o avalar la campanya electoral en la qual participessin tant els partidaris de la independència com els qui s'hi oposen. La CUP demandava una funció addicional: que aquesta comissió analitzés també com responia la Moncloa als passos donats des de la Generalitat, per la qual cosa urgien la creació del grup de treball, el nomenament dels seus membres i una presentació pública. Tot està en l'aire.

Fonts de la CUP assenyalen que s'ha avançat en el disseny d'aquest equip i que fins i tot ja s'han decidit alguns noms que el formaran. La seva resposta ara xoca amb la resposta que va oferir fa dues setmanes el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al diputat Benet Salellas. “És a partir d'aquest moment en el qual podem començar a treballar en el que vostè demana”, li va dir al Parlament quan Salellas el va inquirir sobre la comissió d'experts, i l'anticapitalista li va replicar: “Confiem que el Govern hagi anat treballant en aquest tema”.

La Generalitat evita parlar d'aquest assumpte i des del Departament d'Afers Institucionals i Internacionals, que dirigeix Raül Romeva, s'emplaça a esperar a l'acte que protagonitzarà el Govern català el 4 de juliol. Les úniques explicacions que ha ofert el conseller sobre l'equip legal que reclamava la CUP és que l'integraran “des de juristes fins a observadors del seguiment periodístic”.

Una comissió per “prendre decisions”

La petició per crear el grup d'experts no és ni nova ni únicament de la CUP. La Generalitat coneix aquesta demanda des de mesos abans que la CUP l'obligués a assumir el compromís. La International Comission of European Citizens (ICEC), una organització que ja va donar suport a la consulta del 9-N del 2014, va fer arribar al Govern català una proposta sobre com s'havia d'articular aquesta comissió perquè, segons el seu punt de vista, no es convertís en la resposta a una “qüestió estètica sinó una comissió que pogués també prendre decisions” sobre el referèndum.