Selecciona Edició
Connecta’t

“El Govern central és el màxim responsable del que passa”

El portaveu de l'última plataforma política catalanista sorgida del no independentisme carrega contra els Executius de l'Estat i de la Generalitat

Carlos Losada, dijous passat en un hotel de Barcelona.
Carlos Losada, dijous passat en un hotel de Barcelona.

Carlos Losada va assistir al seu primer míting en el que va ser un dels últims d'Unió Democràtica. No va repetir. Però ara s'ha convertit en el portaveu d'Units per Avançar, nova plataforma política que sorgeix en ple procés independentista i que critica els governs central i català i les seves propostes per a Catalunya: l'statu quo la independència. Amb una matisada diferència amb el projecte Lliures d'Antoni Fernández Teixidó —socialcristians contra liberals—, el nou partit sorgeix de les brases d'Unió, formació de la qual pren associats —entre ells Josep Antoni Duran Lleida— i experiència per crear una estructura pròpia.

Pregunta. Tenen el problema que la gent cregui que són la nova Unió.

Resposta. Sí, el tenim. Però podem diferenciar-nos-en significativament.

P. Ells només van aconseguir 102.000 vots en les últimes autonòmiques i es van quedar fora del Parlament. Avui estan en dissolució.

R. Allò era Unió. La nostra opció social és molt més forta i els nostres posicionaments són més moderns. Però és cert que fracassaríem si la gent d'Unió no es veu còmoda amb nosaltres i si no som capaços d'eixamplar aquesta base social. Hi ha molt votant orfe i volem crear un espai de centre, molt catalanista, que veu que la independència no és solució.

P. I si no surten?

R. Continuarem. Volem influir a mig i llarg termini. Estan passant moltes coses fora i nosaltres estem focalitzats en un únic problema [el procés polític secessionista]. El model d'estat l'hem de pensar en clau de com resolem millor aquests reptes que venen. I per a això hi ha dues condicions sine qua non: cohesió interna i articulació exterior, amb Espanya i amb Europa.

P. No hi ha cohesió interna a Catalunya?

R. Molta, però l'hem de preservar i hi ha posicions que poden arribar a posar-la en perill. Per exemple, aquells projectes que van en contra dels valors compartits. Una de les coses que més em dol és que tant des de la política de Madrid com des de la d'aquí s'està posant en perill la confiança en les institucions. Això té un risc molt alt. Som conscients de si les propostes d'una part o una altra milloraran les relacions humanes d'aquest país a mig o llarg termini? Al meu entendre, qui té més responsabilitat del que passa és el Govern central, perquè qui té més poder té més responsabilitat.

P. I l'independentisme quin responsabilitat té?

R. La independència no dona resposta a cap dels dos reptes que tenim a sobre. Més aviat divideix. Compartim molts dels diagnòstics dels independentistes, però no la seva teràpia. Si Madrid hagués tingut habilitat no hauríem arribat fins a aquí. Ens porta a una situació límit, ja que davant aquest immobilisme i falta de resposta, molta gent pensa que cal girar-li l'esquena.

P. Les enquestes assenyalen que més d'un 70% de la població demana un referèndum. No s'ha de poder celebrar?

R. Sí, si es donen una sèrie de condicions. No respectar els mínims de la Comissió de Venècia és no respectar un mínim comú. I és necessari que el procés sigui molt més compartit. Sense un consens molt ampli a favor del si no pot haver-hi independència. Abans de llançar-nos a la piscina hem de posar-nos d'acord en moltes coses.

P. I veuen opcions que hi hagi una reforma constitucional a curt termini?

R. A mitjà termini sí. Ara estem desaprofitant una oportunitat excepcional d'aritmètica al Congrés. Si l'espai de centre catalanista tingués la força que ha tingut en altres moments, tindríem una oportunitat, perquè seríem decisius. Veurem quan tornarem a tenir aquesta oportunitat.

P. Potser l'exdirector d'una escola de negocis no hauria de témer una proposta disruptiva com pot ser un referèndum, pel que té de desafiament a l'establert.

R. Ens agradaria una altíssima transformació de la política, però la disrupció és positiva en determinats moments i en determinats àmbits. Per exemple, Enron va voler ser disruptiui va acabar amb la pròpia Enron. I no pretenc establir cap comparació.

P. Com ves Catalunya en deu anys?

R. Depèn de com donem resposta a la cohesió interna i a l'articulació exterior. Ens agradaria inserida en un federalisme asimètric. S'ha de reconèixer el fet nacional català, no se'ns pot dir que no. Però també cal reconèixer que Espanya és una nació. Jo estaria a favor d'un contingent com el basc, però podríem estudiar altres propostes mentre tinguem recursos suficients i llibertat sobre aquests recursos. Catalunya ha de ser solidària, però amb límits.