Selecciona Edició
Connecta’t

Picasso paternal a Perpinyà

Una exposició recorda les estades del pintor en aquesta ciutat entre 1953 i 1955 envoltat de fills, amants i amics

Jacqueline, Claude, Cathy, Paloma i Rosita fotografiades al pati del palauet de Lazerne en 1954. A la dreta, 'Jacqueline amb les mans creuades', de Picasso.
Jacqueline, Claude, Cathy, Paloma i Rosita fotografiades al pati del palauet de Lazerne en 1954. A la dreta, 'Jacqueline amb les mans creuades', de Picasso.

La relació de Pablo Picasso amb el sud de França va ser gran i intensa. Les seves estades en localitats com Antibes, Avinyó, Nimes, Ceret, Prats de Molló, Cotlliure, Perpinyà, Canes, Vauvenargues, on va adquirir un castell el 1958 o Mouguins, on va morir i va ser enterrat el 1973, van canviar la seva paleta i van condicionar la seva forma de pintar. A Perpinyà el va portar el desengany amorós de la seva relació amb Françoise Gilot, que gaudia de les últimes foguerades, i la seva amistat amb els comtes de Lazerme, Jacques i Paule, que el van convidar al palauet que tenien al casc antic d'aquesta ciutat on va passar diverses temporades entre els anys 1953 i 1955. Picasso no hi va anar mai sol, sempre va estar acompanyat de persones del seu entorn, sobretot familiars, com el Claude i la Paloma, els fills que va tenir amb la Françoise, a més del Paulo, fill de l'Olga i la Maya, filla de la Marie-Thérèse, als quals s'unia la Cathy, la filla de la Jacqueline, l'última parella del pintor. A aquest nucli familiar es van unir amics comuns dels comtes i de Picasso com va ser Totote, vídua de l'escultor Manolo Hugué, gran amic de joventut de l'artista i la seva filla Rosita. Aquest grup heterogeni de persones protagonitzen d'una manera o d'una altra l'exposició Picasso. Perpinyà. El cercle de la intimitat. 1953-1955, que s'inaugura aquest dissabte al palau dels Lazerme en el qual tots van coincidir fa més de mig segle.

“El gran interès d'aquesta exposició és que se celebra en el mateix lloc on van passar els fets”, explica Eduard Vallès, comissari de la mostra, conservador del MNAC i expert en Picasso, que ha creat una mostra elegant en la qual destaquen 11 grans olis del pintor, retrats de tots aquests personatges arribats en la seva majoria de museus de la capital francesa com el Museu Picasso de París o el Pompidou, però també de col·leccions particulars. En el cas de les seves parelles permet veure quin és l'estat de la relació amb elles per la forma en la qual les ha pintat, però també l'univers colorista i alegre dels petits mentre juguen plasmat a la pintura pel seu pare. També poden veure's una bona col·lecció de peces ceràmiques creades per Picasso que va regalar als Lazerme i objectes que recorden la presència de l'artista, com els exquisits papers retallats que l'artista feia als seus fills, tots inèdits; els dibuixos realitzats sobre portatovallons de paper en el qual Picasso va posar el nom de tots els que hi havia reunits a la taula a més d'una imatge al·lusiva a la seva feina o aficions. Entre les peces inèdites que proporciona la mostra, un poema de Picasso escrit el 1954 en el llibre de visites dels seus amfitrions i que pertany a una de les col·leccions privades que ha proporcionat moltes d'aquestes obres.

L'exposició disposa de més de 40 fotografies fetes en la seva majoria per Raymond Fabre, que tenia taller fotogràfic a la localitat, l'Studio Visages; unes imatges en les quals pot apreciar-se com Picasso està relaxat, gaudeix de la companyia dels seus fills, i lluny dels problemes personals i sentimentals que el preocupen, fins i tot en moments tibants com va haver de ser el de compartir taula amb la Jacqueline (la seva companya del moment) i la Françoise que havia anat a portar-li els seus dos fills, deixen veure com aquestes estades van ser un autèntic bàlsam i Picasso se sentia com a casa, amb prou feines a uns quilòmetres de la frontera amb Espanya, un lloc on havia jurat no tornar mai mentre Franco seguís al poder. “No és que pintés aquestes obres durant la seva estada, però sí que tenen molt a veure amb les seves vivències aquí”, explica Vallès que deixa clar una vegada i una altra que les estades en aquesta ciutat no van ser professionals sinó per retrobar-se amb els seus amics.

Picasso dins del palanquí amb els seus fills Paloma i Claude, el 1954.
Picasso dins del palanquí amb els seus fills Paloma i Claude, el 1954.

Picasso dins del palanquí amb els seus fills Paloma i Claude, el 1954. ©Fons Raymond Fabre ©succession Picasso 2017 Museu Hyancinthe Rigaud. Fons Raymond Fabre

Però el més sorprenent de l'exposició és veure una cosa poc habitual com són imatges en moviment de Picasso. Gravades per Jacques Lazerme, en un dels tres fragments, d'una mica més d'un minut que es projecten sobre les parets, es veu el pintor amb la Jacqueline i Paule Lazerme passejant pels jardins de la Californie, la casa de Picasso a Canes. En una altra els protagonistes d'aquesta història surten de la mansió dels Lazerme, passegen pels carrers, parlen entre ells, riuen i mengen. En un moment concret, Picasso passa per davant de la càmera amb els seus enormes ulls, mira directament a la càmera i sembla que vulgui tornar a aquest entorn en el qual no hi ha dubte que va ser feliç.

'Dona amb collaret groc', de Picasso.
'Dona amb collaret groc', de Picasso.

La ‘catalanitat’ de Picasso és la picada d'ullet final del recorregut proposat per Vallès sobre la base d'icones com la barretina o la sardana. “El 1895, amb catorze anys, va pintar, juntament amb diversos esbossos, el perfil del cap d'un home tocat amb una d'aquestes”, va explicar Vallès. El dibuix, que conserva el Museu Picasso de Barcelona, pot veure's juntament amb Cap d'home amb boina, fet dos anys abans de morir, en el qual la boina és clarament una barretina; també amb diverses fotos, primers plans, en les quals Picasso llueix, còmodament, una barretina.

'Dona amb collaret groc', de Picasso.

La reobertura del museu de Perpinyà, després d'invertir-hi nou milions d'euros i gairebé tres d'obres, converteix el nou museu d'art Hyacinthe Rigaud, artista nascut a Perpinyà que va acabar sent el retratista més important de la cort de Lluís XIV de França, en reclam del turisme cultural que busca aquesta ciutat a la qual ara és més fàcil arribar en AVE des de Catalunya. A més de l'exposició temporal de Picasso (oberta fins al 5 de novembre), poden veure's més de 400 obres des del gòtic fins a Arístides Maillol, l'exilo espanyol i les obres del mateix Picasso, entre elles tres dels cinc retrats que l'artista va fer a madame de Lazerme, la seva amfitriona i amiga. A l'exposició es pot veure, per primera vegada, el quart.