Selecciona Edició
Connecta’t

Jutges i fiscals rebutgen que el Síndic de Greuges denunciï una “persecució penal de càrrecs”

El PDeCAT i ERC envien el document a Europa arran de les condemnes de Mas, Homs, Rigau i Ortega

Jutges, fiscals i partits estatals (amb l'excepció d'Units Podem) rebutgen les conclusions d'un informe del Síndic de Greuges en el qual es denuncia la "persecució penal de càrrecs electes"; "les restriccions del dret a la llibertat d'expressió que afecten el que es coneix com a procés sobiranista"; "un debilitament de la separació de poders a Espanya"; i "la influència que l'Executiu té sobre la Fiscalia". Rafael Ribó, el Síndic de Greuges, presentarà aquest dijous a Madrid el document, que el PDeCAT i ERC han enviat a la Comissió Europea després de les condemnes judicials d'Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau o Francesc Homs per haver organitzat el 9-N.

El Sindic de Greuges, Rafael Ribó. Ampliar foto
El Sindic de Greuges, Rafael Ribó.

El Síndic de Greuges posa com a exemple de restricció de la llibertat d'expressió casos com el de Joan Coma, regidor de la CUP acusat d'un possible delicte d'incitació a la sedició per haver fomentat la desobediència en dir en un ple que “per fer una truita s'han de trencar els ous”. La suposada erosió de la separació de poders s'il·lustra amb informes d'institucions internacionals. I la “persecució penal dels càrrecs electes”, amb la inhabilitació de Mas i altres polítics independentistes per haver organitzat la consulta del 9-N.

"Amb la mateixa serenitat amb què la meva institució ha presentat informes que han causat polèmica, com el de la malnutrició infantil, del 2013, pel qual es va dir que exagerava, o que feia política, o que era un demagog, he presentat aquest”, va opinar Ribó, que ha enviat el document al Govern espanyol, al Congrés i a diverses institucions internacionals. “De sis partits al Parlament, només un, el PP, han manifestat una desqualificació total de l'informe. Els altres han entrat en el mèrit de la qüestió”, va seguir en conversa amb EL PAÍS. “Recomanem que s'atenguin les recomanacions de la defensora del poble d'Espanya sobre la llei mordassa; que se salvaguardi la llibertat d'expressió fins a l'extrem; i sobretot, que als problemes polítics no se'ls apliquin solucions penals”, va afegir Ribó, que també critica que la reforma de la llei orgànica del Tribunal  Constitucional hagi permès que aquest organisme apliqui mesures executives per garantir el compliment de les seves sentències.

El Síndic, triat per al càrrec el 2004 i ratificat per unanimitat al Parlament el 2010, defensa la seva independència i recorda que l'informe reflecteix anys de feina executada per un equip de professionals multidisciplinari. Com a exemples de les reculades que denuncia el seu informe, Ribó posa la condemna a la tuitera Casandra; la polèmica amb els titellaires a Madrid; la querella contra Carme Forcadell, presidenta del Parlament; o el fet que no s'hagi investigat el "contingut conspirador" de la gravació d'una conversa entre Jorge Fernández Díaz, llavors ministre de l'Interior, i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya. No obstant això, les seves conclusions han caigut com una bomba en una comunitat autònoma en què Mas i altres polítics independentistes han estat inhabilitats.

“Rebutgem rotundament que en qualsevol informe del Síndic de Greuges pugui titllar-se jutges i magistrats d'haver traït el principi de separació de poders pel resultat de les resolucions judicials que hagin dictat contra càrrecs de la Generalitat”, va resumir Celso Rodríguez, portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura. “Sens dubte, aquests s'han vist sotmesos a un procés amb totes les garanties, en el qual han pogut exercir en plenitud el seu dret de defensa, i que s'ha vist resolt pels tribunals competents indubtablement sense cap pressió, ingerència o influència de cap altra instància, institució o col·lectiu”, va afegir. “Qualificar l'activitat dels tribunals de judicialització de la política també mereix el nostre rebuig perquè, per descomptat, no ens prestaríem mai a això”.

“No estem gens d'acord amb l'informe”, va coincidir Jesús Alonso, portaveu de l'Associació de Fiscals i fiscal en cap de l'Audiència Nacional. “Nosaltres som autònoms en l'actuació i sotmesos sempre a la legalitat”, va afegir. I va exemplificar: “El Govern ara és del PP i la Fiscalia està actuant en molts procediments exercint la seva tasca acusatòria contra el PP. No es deixa en absolut guiar”.

“La nostra posició és clara: la Constitució marca les regles del joc i qualsevol intent de modificar la legalitat no pot ser de cop i volta ni per la força en un sentit ampli”, va opinar Emilio Fernández, portaveu de la Unió Progressista de Fiscals.

Crítiques de Ciutadans, el PSC i el PP

Abans de presentar el seu informe a Madrid, Ribó va especificar les raons sobre les quals basa les seves conclusions. Així, va enumerar les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans ignorades pel Govern espanyol. També va recordar la resolució del 2017 de la Comissió de Venècia, que criticava la reforma de la llei que regula el Tribunal Constitucional. Finalment, va denunciar que el Govern ha omès les onze recomanacions del Consell d'Europa per millorar el sistema judicial. En conseqüència, Ribó va lamentar durant una compareixença al Parlament que existeixi una “persecució penal de càrrecs electes a Catalunya”, a més d'una “regressió democràtica” i d'un “debilitament de la separació de poders”.

La seva intervenció va provocar (llavors i ara) el suport dels partits independentistes i una dura reacció per part de la majoria de l'oposició.

“Li retraiem que hagi venut la institució que dirigeix per demostrar que és el Síndic del procés”, va assegurar Noemí de la Calle, diputada autonòmica de Ciutadans, el partit que lidera l'oposició. “Li recordem que de l'informe de la Comissió de Venècia sobre el nou 9-N només cita els elements que més li interessen, obviant altres apartats com el que destaca que els pronunciaments del Tribunal Constitucional tenen caràcter final i vinculant i, per tant, han de ser respectats per tots els organismes”, va argumentar. “No està per defensar els polítics que se salten les lleis; ha d'emparar els ciutadans. Estarem pendents de la presentació que farà d'aquest informe a Madrid i esperem que tingui en compte que va en representació de tots els catalans”.

“El síndic fa un informe que no és gens objectiu”, coincideix Marta Moreta, del PSC. “Segueixen construint un relat per justificar les seves actuacions”, completa Andrea Levy, que assegura que els independentistes aposten per una “política d'antagonistes, els uns contra els altres”.

“Nosaltres demanem la dimissió de Ribó”, explica Mariano Gomá, president de Societat Civil Catalana (SCC), un lobby antiindependentista que es considera silenciat per l'informe. “Va haver-hi agressions als joves de SCC a la UAB, una agressió física, com n'hi va haver a Lleida quan un autocar de SCC anava a sortir camí de Barcelona per a la manifestació del 12 d'octubre… i és inadmissible que no es doni per assabentat, ho obviï i no ho esmenti al seu informe mentre dona ales a totes les activitats secessionistes”.

Aquest diari va contactar amb Jutges per la Democràcia per conèixer la seva opinió, però el seu portaveu va especificar que els seus integrants han acordat no pronunciar-se sobre temes relacionats amb Catalunya.

Units Podem, el PDeCAT i ERC subscriuen les conclusions del Síndic

Units Podem, ERC i el PDeCAT comparteixen les conclusions del Síndic i defensen que molts dels seus raonaments es basen en informes d'organismes internacionals. "Hi ha tres associacions de fiscals que han denunciat ingerències per part de l'Executiu, sabem d'aquestes ingerències per Jutges per la Democràcia i de pressions en alguns casos pels mitjans de comunicació", diu Gloria Elizo, diputada d'Units Podem. "Les decisions polítiques s'han de solucionar políticament i no amb intervencions d'òrgans jurisdiccionals o del Constitucional".

"Hi ha mostres més que evidents de la falta d'independència judicial i de la barreja de poders", ha apuntat Lourdes Ciuró, diputada del PDeCAT. "Les modificacions legals de l'última legislatura han pervertit el paper d'àrbitre del Constitucional i l'han convertit en una sala més del Suprem per allò que per no buscar una solució política, me'n em busco una de jurídica", ha assenyalat Esther Capella, diputada d'ERC.