Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont canviarà la data de la Junta de Seguretat després de la “rectificació” del ministeri

El ministre de l'Interior havia enviat una carta a la Generalitat per negociar una nova data per a la trobada, a més de la convocatòria de places de mossos

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, avui al Congrés.
El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, avui al Congrés. EFE

La polèmica sobre la convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya sembla que arriba al final. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat que està disposat a canviar la data de la reunió d'aquest organisme, que ell mateix havia convocat unilateralment per al 3 de juliol, després de constatar que hi ha hagut una "rectificació" del Govern central en aquest tema.

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, havia enviat una carta al conseller d'Interior de la Generalitat, Jordi Jané, per desbloquejar el conflicte obert entre els dos executius en matèria de seguretat, en la qual li planteja que "resulta imprescindible arribar ja a una entesa definitiva". "Crec que cal evitar que assumptes aliens a la seguretat interfereixin en la nostra convocatòria", exposa el ministre a la carta, a la qual ha tingut accés Efe, en què assenyala que "el menys convenient" en aquest moment és la convocatòria unilateral d'aquesta reunió, com va anunciar ahir Carles Puigdemont.

El president de la Generalitat ha explicat que, després de constatar aquest canvi d'actitud, "no serà un problema" trobar una data que vagi bé tant a la Generalitat com als representants del Govern central. Només ha demanat que, encara que no sigui el 3 de juliol, no hi hagi més "dilacions" i es convoqui a curt termini i amb l'ordre del dia que la Generalitat ja ha presentat a l'Estat, i que no ha especificat. "No acceptarem una dilació de la Junta, ni cap canvi substancial en l'ordre del dia que ja teníem pactat des de feia setmanes i mesos, que és compartit i imprescindible d'abordar", ha conclòs.

Puigdemont ha lamentat que la Generalitat hagi hagut de proposar fins a sis dates per celebrar la Junta fins que l'Estat ha accedit a participar-hi: "No feia falta que fessin esperar tant els ciutadans de Catalunya i que s'hagi posat fins i tot en qüestió el compromís de l'Estat en la seguretat dels catalans". Zoido ha expressat aquest matí al Congrés dels Diputats la impossibilitat de participar en la trobada del 3 de juliol perquè havia d'assistir a una trobada amb ministres de l'Interior de França, Portugal i el Marroc. En tot cas, ha sostingut que la convocatòria de la Junta de Seguretat de manera unilateral "la desproveiria de tot el seu sentit, ja que perquè resulti útil cal que totes les parts hi assisteixin i arribin a acords".

Zoido deixa constància en la carta que dilluns va parlar amb Jané en persona i ahir ho va fer en diferents ocasions per telèfon i subratlla "l'esforç que s'ha fet en els treballs previs". "Resulta imprescindible arribar ja a una entesa definitiva, una qüestió que, sens dubte, és possible després de les diferents converses mantingudes i les reunions celebrades entre el Departament de l'Interior, que tu dirigeixes, i la Secretaria d'Estat de Seguretat des del passat 9 de març, en què es va començar a treballar sobre l'ordre del dia més idoni", planteja.

Així mateix, subratlla la necessitat d'evitar "que assumptes aliens a la seguretat interfereixin en la nostra convocatòria, per la qual cosa hem d'aconseguir un consens definitiu sobre l'ordre del dia de la Junta de Seguretat". Aquest ordre "ha d'incloure qüestions que siguin factibles i que facin possible arribar a acords que es puguin complir, ja que no podem permetre'ns cap fracàs en matèria de seguretat", recalca Zoido.

Negociació sobre les places de Mossos

A més d'obrir-se a negociar la convocatòria de la Junta de Seguretat, Zoido ha mostrat la seva predisposició a parlar de la convocatòria de 500 places de Mossos d'Esquadra que el Miniiteri d'Hisenda vol reduir a 50. Aquest matí al Congrés i en resposta al portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, el titular d'Interior ha recordat que aquesta xifra de places convocades per la Generalitat no compleix la taxa de reposició fixada, però ha obert la porta a negociar l'increment del nombre de places mitjançant l'acumulació de les disponibles en altres àrees. Una qüestió que, segons ha recordat, es va tractar a la Conferència de Presidents del mes de gener, a la qual la Generalitat va refusar assistir.

Tot i les declaracions de Zoido, el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha desmentit aquest matí que el Govern central hagi denegat la convocatòria d'una oferta de places públiques per augmentar en 500 policies el cos de Mossos d'Esquadra. Segons ha assenyalat el que s'ha fet és remetre "un requeriment d'informació" per part del Ministeri d'Hisenda perquè expliqui com efectuarà aquest augment, atenent la llei pressupostària.

Una moció del PP a l’octubre va reclamar 500 places de Mossos

El que ara el Ministeri de l'Interior (PP) es nega a acceptar, ho reclamava el PP català fa uns mesos. El partit que lidera Xavier García Albiol va presentar una moció, que es va debatre l'octubre de l'any passat, reclamant la convocatòria de 500 places de nous mossos el 2017 "per cobrir les baixes que hi ha des del 2011 i aconseguir com més aviat millor l'objectiu que hi hagi 19.000 mossos".

Un altre punt de la moció –publicada a Twitter per Àngels Bosch, presidenta d'Eurocop, que agrupa els sindicats policials europeus, i avançat dissabte passat per la Cadena SER– instava el Govern català a convocar, abans de finals del 2017, la Junta de Seguretat "per tal d'assegurar la coordinació de les polítiques de seguretat i l'activitat dels diferents cossos policials" que treballen a Catalunya.