Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat ignora el Govern central i convoca la Junta de Seguretat

El president Puigdemont ha anunciat que la reunió es celebrarà el 3 de juliol

La portaveu del Govern, Neus Munté.
La portaveu del Govern, Neus Munté. EFE

Hi vulgui anar o no el Ministeri de l'Interior, la Junta de Seguretat de Catalunya se celebrarà el 3 de juliol. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ho ha anunciat aquest dimarts al vespre en una reunió amb empresaris al assegurar que assumeix la "responsabilitat de convocar aquesta reunió davant la negativa unilateral de l'Estat". La decisió havia estat presa aquest matí en la reunió del Consell Executiu, després d'una cadena de retrets dirigits a l'Executiu central, al qual acusen de jugar amb un tema sensible com el de la seguretat perquè no permet ni una ampliació del cos dels Mossos d'Esquadra en 500 efectius ni la connexió de la Policia autonòmica als serveis d'informació de la Europol. Des de la Generalitat defensen que Puigdemont té potestat per convocar la reunió, si bé cap president de la Generalitat ha fet ús d'aquesta capacitat des del 2009, última convocatòria de l'organisme.

La Generalitat està decidida a trencar els vuit anys que han transcorregut des que es va convocar per última vegada aquest organisme paritari entre l'Estat i la Generalitat, presidit pel president català. És una mostra més de les diferències existents entre ambdues administracions, després que el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, afirmés la setmana passada que si no es convoca, és per l'actual situació política, amb la intenció de la Generalitat de celebrar un referèndum l'1 d'octubre, que impedeix crear "un clima d'entesa i de confiança" propici.

El Govern no accepta aquests arguments. Adverteix sobre els efectes que pot tenir en un moment de màxima alerta per terrorisme gihadista (nivell quatre sobre cinc). I, en aquesta ocasió, la Generalitat ha trobat l'abric de la major part dels grups de l'oposició. Aquest dimarts el conseller de l'Interior, Jordi Jané, s'ha reunit amb ells. Fernando de Páramo, portaveu parlamentari de Ciutadans, ha demanat que es convoqui l'ens de coordinació policial "d'urgència" i ha titllat d'"irresponsabilitat" la posició presa pel Govern central.

El partit taronja ha presentat una proposta al Congrés dels Diputats perquè el Govern central convoqui aquesta reunió. En el mateix sentit han actuat la resta de partits presents en la Cambra baixa. PDeCAT, ERC, En Comú Podem i el PSC han registrat una proposició no de llei en la qual demanen la convocatòria de la Junta de Seguretat, que reuneix els màxims responsables del Ministeri i del Departament d'Interior, per fixar la coordinació entre els diferents cossos policials. El primer secretari socialista, Miquel Iceta, ha lamentat no obstant això en una piulada que es prenguin "dreceres unilaterals" com l'anunciada aquest dimarts.

Neus Munté, portaveu del Govern, ha defensat la necessitat de convocar la Junta de Seguretat després de les "contínues negatives" del Ministeri de l'Interior, que ha obviat les diferents propostes de dates que ha proposat la Generalitat. "S'han proposat dates per facilitar l'acord i l'organització de les diferents agendes i sempre ens hem trobat amb excuses", ha lamentat la també consellera de Presidència, qui ha indicat la intenció de convocar-la, com a molt tard, la primera setmana de juliol.

Dubtes sobre els efectes

Els dubtes són ara si el Ministeri de l'Interior farà cas omís de la convocatòria. Aquest dimarts no ha desvetllat com respondrà a la convocatòria de la Generalitat i el secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, ha fet poc cas de l'anunci. "No té sentit generar més controvèrsia i més tensió. Hi ha qui està més interessat a generar soroll que a resoldre qüestions com la coordinació màxima en la lluita antiterrorista o en la protecció dels ciutadans", ha afirmat.

Existeixen dubtes sobre quins efectes pot tenir convocar una reunió a la qual no vagin els responsables de les forces de seguretat estatals presents a Catalunya, com la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, més enllà d'evidenciar el greuge amb el País Basc. En aquesta comunitat sí que s'ha reunit la Junta de Seguretat i, a més, s'han aprovat mesures similars com les que persegueix el Govern.

Per la Generalitat la mera celebració suposaria certificar el desplegament dels Mossos d'Esquadra entre el 2010 i el 2013, pel qual reclama un deute de 264 milions d'euros pendents d'abonar des de llavors per l'increment de la plantilla de la policia catalana. Unes altres de les reivindicacions catalanes en la reunió és la petició perquè els Mossos puguin formar part del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i ser membres permanents de la Taula d'Avaluació de l'alerta antiterrorista.

MÉS INFORMACIÓ