_
_
_
_
_

Vides (i crítica) paral·leles al 080 Barcelona Fashion

Krizia Robustella i Manuel Bolaño són els dissenyadors que més vegades han desfilat a la passarel·la, que ja suma vint edicions

Mar Rocabert Maltas

Les seves carreres corren paral·leles des que van sortir del projecte Bressol, després d'estudiar a l'escola Felicidad Duce. Van crear les seves marques sota el seu propi nom, Krizia Robustella i Manuel Bolaño (tots dos nascuts el 1984), i es reuneixen a petició d'EL PAÍS perquè són els dissenyadors que més vegades han trepitjat el 080 Barcelona Fashion, que celebra les seves vint edicions del 26 al 30 de juny al recinte Modernista de Sant Pau. La seva crítica a l'enfocament d'aquesta passarel·la també discorre paral·lela, perquè consideren que hi ha massa marques comercials i cada vegada menys dissenyadors independents, però també hi troben alguna cosa positiva: un material gràfic de luxe per vendre les seves col·leccions. Bolaño no hi serà amb la seva firma en l'edició que comença dilluns, tot i que col·laborarà en l'estilisme de la desfilada de Robustella, que presentarà una col·lecció inspirada en els sapeurs del Congo.

Krizia Robustella i Manuel Bolaño, a la botiga de la primera.
Krizia Robustella i Manuel Bolaño, a la botiga de la primera.Joan Sánchez

Robustella, amb el seu estil esportiu de luxe, i Bolaño, més sofisticat i romàntic, han presentat les seves col·leccions fins a 18 vegades en aquesta plataforma de moda catalana, un espai cada vegada menys genuí on un popurri de marques, dissenyadors i firmes infantils donen la imatge d'un esdeveniment amb poc rumb.

Más información
El 080 celebra 20 edicions al Recinte Modernista de Sant Pau
“El 080 no és res si els participants no estan disposats a jugar la Champions”

“Sempre he pensat que és una eina més de treball, al final tinc unes fotos que em serveixen per a les vendes i la comunicació”, apunta Bolaño, i Robustella afegeix que també valora “els 10 minuts de desfilada, on tot succeeix”. “Les botigues et prenen més seriosament si et veuen en una passarel·la”, afegeix. Els preparatius, nervis i inversió del xou acaben amb unes fotografies i un vídeo de la seva feina que no podrien aconseguir pel seu compte, per la qualitat de les imatges i la talla dels models que llueixen la seva roba.

Disseny de Krizia Robustella.
Disseny de Krizia Robustella.080

Però una passarel·la no hauria de fer només el paper d'una agència de comunicació i màrqueting, sinó donar prestigi als dissenyadors. “No, hi ha molta gent que encara no la coneix a escala internacional. Ho intenten, suposo, però jo crec que no en té”, apunta Robustella. Bolaño afegeix que no hi ha cap passarel·la aquí amb repercussió real. ”Cap ni una d'Espanya pot competir amb les internacionals, és que ni Cibeles”, puntualitza.

“Cadascú mira per ell i ningú mira per nosaltres, en el sentit de vendre. Si totes les passarel·les són al setembre per què el 080 és al juny?, es pregunta Robustella. Una de les crítiques d'aquests dissenyadors és el calendari, que no segueix les passarel·les internacionals. Les setmanes de la moda de Nova York, Londres, París i Milà se celebraran el setembre vinent. “Juguem amb l'avantatge que tenim el material abans, però no es compra encara, les botigues esperen a veure les col·leccions de la resta del planeta. Tu no ets especial”, continua.

“Ens agradaria que desfilar no fos només el material, sinó donar-nos a conèixer, però després ja se sap que no és tan així”, diu Robustella, que veu la passarel·la plena d'estudiants i amb poca premsa internacional al front row. Aquest any, per exemple, el 080 coincideix amb la passarel·la d'home de París. “Si volem convidar estilistes, fotògrafs o compradors, potser són a París, què farem? Competir amb París?”, interroga.

Sense alternativa a la passarel·la

Encara que el run-run en el món de la moda apunta sovint que la passarel·la és un format caduc, ells no ho tenen clar. “M'agrada desfilar i és la millor manera de presentar una col·lecció, però el dia que se me n'acudeixi una altra ho deixaré”, diu Robustella. “Se'n parla però al final, tira”, pensa Bolaño. “Si fas una passarel·la avorrida amb models caminant sí que és un pal, però a tothom li encanten les desfilades de Chanel”, argumenta Robustella. “Ningú es cansa de veure-les, al contrari, tothom en vol veure més. El que està obsolet és veure roba caminant”, afegeix. Per això, intenta que les seves desfilades siguin una “experiència”, com les qualifica Robustella.

Sobre el rumb de la passarel·la tots dos es mostren decebuts. “No és un bon enfocament, fa molta pena”, diu Robustella. “Cada vegada puja més el preu i hi ha dissenyadors que han deixat de desfilar, i jo tard o d'hora també ho deixaré de fer”. “Sonarà fatal ho escriguis com ho escriguis”, però “sembla que és una mica a veure qui s'apunta”, continua. Bolaño creu que si hi ha d'haver marques més comercials i firmes infantils s'haurien de separar més dels dissenyadors independents i fins i tot dels emergents. “A Cibeles ho fan a part. Primer els dissenyadors i després els emergents”, apunta.

La relació dels dissenyadors amb l'organització del 080 és escassa, diuen, encara que reconeixen que se celebren reunions a les quals no assisteixen. Tots dos són crítics però admeten que tampoc s'han mogut gaire. “Si veiés que canvien coses potser hi aniria, però com que veig que no, ja ni hi vaig”, diu Robustella. Ells canviarien la selecció dels que desfilen. “De vegades sembla que només els interessen els diners”, conclou Robustella, amb la sensació que s'ha deixat anar molt.

Ja fa unes edicions que Robustella comparteix la desfilada amb un altre dissenyador per abaratir les despeses. Aquesta vegada li ha tocat amb Daniel Rosa, que va guanyar el premi al millor disseny emergent en l'anterior edició i casualment va ser alumne de Manuel Bolaño. “Els joves als quals els donen el premi, fan la col·lecció que els toca per desfilar en la següent edició i després desapareixen perquè no poden més, no tenen mitjans”, lamenta Bolaño, que llança el suggeriment d'“abaixar més els costos als joves i apujar-los als qui els hi han d'apujar”.

Col·lecció Pla B de Manuel Bolaño.
Col·lecció Pla B de Manuel Bolaño.080

La dificultat de tenir marca pròpia

Malgrat tot, els dos dissenyadors tenen la sort de tenir les seves pròpies marques i un aparador per als clients. Manuel Bolaño té el seu estudi i showroom al carrer Gran de Gràcia, mentre que Robustella té el seu taller i la botiga al carrer Sant Pere més Alt. Però compaginen les seves firmes amb altres feines, com la docència. Bolaño reconeix que tenir la seva marca “segueix sent una mica complicat”. Lamenta que “no és tan fàcil” i que li agradaria fer coses que no pot fer. Robustella explica que una vegada li van trucar de Desigual però no podia compaginar-ho amb la seva marca, a la qual no vol renunciar. “Aquí tothom vol exclusivitat. A fora no passa”, lamenta Bolaño.

Guanyar el projecte Bressol va ser un gran impuls. Era una incipient incubadora de moda de la Generalitat, que volia ajudar els joves dissenyadors a crear les seves marques, però es va quedar a mig camí, tot just tres anys després d'engegar-se. “Em va ajudar a establir-me i a crear la marca”, admet Robustella, que lamenta que aquesta incubadora només tingués el recorregut de la primera promoció. Ella no trobava botiga on encaixés la seva roba, que qualifica com a sport deluxe, una explosió de colors, grafisme i comoditat per a un estil molt urbà, i per això va crear la seva pròpia botiga. “Els dos tenim una cosa dolenta, i és que no sabem vendre. Som molt creatius però no sabem vendre”, diu Robustella.

Bolaño està convençut que “mai vendria la seva marca” i es veu al seu taller en els propers anys. En canvi, Robustella no ho té gens clar. Manté que no li agrada delegar i no sap o no vol créixer. Així que dubta sobre on serà d'aquí a deu anys. Si el 080 continua igual, celebrarà 40 edicions, qui sap quin rumb tindrà.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas
Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_