_
_
_
_
_

La Vall d’Aran està disposada a frenar l’os Goiat

El mascle alliberat l'any passat ha matat des de mitjans de març 15 ovelles, un poltre, dues egües i dos eixams d'abelles

Alfonso L. Congostrina
Moment en què van alliberar l'os Goiat.
Moment en què van alliberar l'os Goiat.DEPARTAMENT DE TERRITORI

Goiat va ser alliberat el 6 de juny del 2016 al parc natural de l'Alt Pirineu a Isil (Lleida). L'os va baixar del vehicle que l'havia portat des d'Eslovènia i, temorós, es va perdre ràpidament dins del bosc. Quan va descendir de la furgoneta pesava 205 quilos, tenia nou anys i l'havien dut amb un únic objectiu: que s'aparellés i eliminés el problema de consanguinitat de la població d'ossos del Pirineu. Actualment hi ha 36 exemplars de plantígrads a la zona i Pyros (un os que ara té 28 anys i que va ser introduït el 1996) és el pare, avi i besavi de la majoria dels animals. Goiat va ser alliberat amb un collaret transmissor que permet saber quina és la seva localització en cada moment. Ja porta un any al Pirineu i els tècnics saben que bàsicament s'ha passat el temps dormint – del 28 de novembre del 2016 al 16 de març del 2017- i no consta que hagi complert la funció reproductora per la qual va ser traslladat des d'Eslovènia. El problema és que Goiat està mostrant un comportament molt agressiu, ha matat ovelles i cavalls i ha obligat al Síndic de l'Aran a fer alguna cosa per frenar-lo. Un os que, a més, els tècnics asseguren que ha buscat còmplices entre la colònia de plantígrads per als seus atacs.

A finals del maig passat, i després que Goiat ja hagués matat una egua, un poltre i diverses ovelles, els ramaders van donar la veu d'alarma. El president de l'Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) a Lleida, Pere Roqué, advertia que la població d'ossos “és cada vegada més gran" i aviat seran els agricultors els que estaran "en perill d'extinció”.

Más información
Alliberat un ós eslovè al Pirineu per evitar que totes les cries tinguin el mateix pare
Mimo i Aran, els óssos d’Arties, es traslladen al santuari hongarès

El Síndic d’Aran, Carlos Barrera, va mostrar ahir la seva preocupació pel comportament agressiu de Goiat. “Fins al 13 de juny hem comptabilitzat que aquest os ha matat 15 ovelles, un poltre, dues egües i dos eixams d'abelles. Es mou molt per la zona, no s'estabilitza enlloc i quan ho fa és per devorar els animals que mata. Després que matés l'última egua, va anar a la zona de França on va matar ovelles i una altra vegada ha tornat”, informava. Barrera va activar totes les alarmes després de l'últim atac produït la nit del 10 a l'11 de juny a la zona de Salient. “Va matar una egua de 700 quilos, és una bèstia amb una conducta agressiva que mai havien demostrat els anteriors ossos. Per aquest motiu, hem sol·licitat una reunió amb el director general de polítiques ambientals i medi rural de la Generalitat per avaluar les decisions a considerar davant el comportament reincident de Goiat”, va ressaltar. La reunió es farà el proper 20 de juny i es contemplaran totes les mesures que es poden utilitzar per canviar el comportament de l'os.

Iván Afonso, tècnic de Medi Ambient del Conselh Generau de Val d’Aran, sosté que els atacs de l'os no són excepcionals. “Estem al límit. Aquest any, si eliminem els atacs de Goiat, la resta de població gairebé no ha matat bestiar. El problema és que aquest mascle és molt agressiu i tenim indicis que l'últim atac el va fer acompanyat d'una altra ossa”, remarca. Afonso sosté que si l'agressivitat augmenta cal començar a treballar i aconseguir generar un comportament temorós en Goiat. “Podem esperar-lo en ramats o amb egües i quan s'apropi llançar petards, fer bordar gossos… crear-li por”, sosté. L'últim atac va ser molt espectacular: “Goiat, i potser l'altra ossa, van perseguir l'egua i la van matar. Després, l'os va anar un parell de nits a menjar-se-la i la tercera va marxar perquè els voltors s'havien avançat”.

El Síndic de la Val d'Aran defensa que el 1995 “tots els territoris del Pirineus català" van manifestar el seu rebuig a la manera com es volia reintroduir l'os. "Avui tenim 36 animals censats i molts d'ells tenen deu anys o més, són femelles en edat reproductora. La població creix i volem que es comenci a pensar en el número màxim d'animals que podem suportar”, va dir.

L'any passat 2016, la colònia d'ossos va atacar ramats i eixams en 33 ocasions. La Generalitat va obrir 37 expedients d'indemnització per danys valorats en 9.332 euros.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_