_
_
_
_
_

Estrasburg condemna Espanya per haver culpat Atutxa de desobediència sense un judici just

El tribunal considera que es van violar els drets de l'expresident del Parlament basc, que va ser condemnat i inhabilitat

Silvia Ayuso
Juan María Atutxa, en una imatge d'arxiu.
Juan María Atutxa, en una imatge d'arxiu.Txetxu Berruezo

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha emès una resolució aquest dimarts a favor de l'expresident del Parlament basc, Juan María Atutxa, i dels exmembres de la Mesa de la Cambra Gorka Knörr i Kontxi Bilbao. El tribunal considera que, en el procés judicial, es va vulnerar l'article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, que dicta que "tota persona té dret al fet que la seva causa sigui escoltada equitativament, públicament i dins d'un termini raonable, per un Tribunal independent i imparcial" i, segons els jutges d'Estrasburg, en el cas Atutxa es va vulnerar el seu dret a un judici just, a causa que "les qüestions que havien de ser examinades pel Tribunal Suprem necessitaven l'apreciació directa del testimoni dels demandants". El 2013, el Tribunal Constitucional va denegar l'empara a l'expresident del Parlament basc i va avalar la decisió del Suprem.

Els tres polítics bascos havien acudit a Estrasburg a reclamar contra la justícia espanyola, que els va condemnar per un delicte de desobediència per haver-se negat a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA) després de la il·legalització de Batasuna el 2003.

La condemna econòmica a Espanya en la sentència és simbòlica, ja que únicament imposa al pagament d'un euro a cadascun dels demandants per "dany moral", tal com ells mateixos havien reclamat, i 600 més per als tres per pagar les despeses judicials. Estrasburg ha rebutjat, per contra, la petició dels demandants que se'ls restituïssin, a més, els 42.000 euros amb els quals els van multar en total per la justícia europea, així com altres 10.000 per costos del procés.

La decisió posa fi a una batalla judicial que ja fa més d'una dècada que dura. Atutxa i els altres dos condemnats van acudir el 2014 al Tribunal d'Estrasburg perquè aquest declarés la seva “innocència”, segons van indicar en el seu moment.

Els afectats van recórrer a la justícia europea després d'haver esgotat la via judicial espanyola, ja que el Tribunal Constitucional havia ratificat la condemna per desobediència dictada pel Tribunal Suprem sis anys abans. L'abril del 2008, el ple de la sala penal del Suprem condemnava Atutxa, Knörr i Bilbao a penes d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic, així com a multes d'entre 12.000 i 18.000 euros, en considerar-los culpables de la comissió d'un delicte de desobediència a l'autoritat judicial per no dissoldre el grup SA després de la il·legalització de Batasuna.

“Anirem a Estrasburg perquè hem estat objecte d'una injustícia i una arbitrarietat clarament guiada per instruments polítics”, va afirmar Atutxa, que assenyalava que se li havien vulnerat els seus drets fonamentals “com a ciutadans”, a la vegada que es “va atemptar contra una institució democràtica com és el Parlament Basc”.

La seva argumentació davant del Tribunal d'Estrasburg es va basar en una qüestió de procediment. Els demandants van al·legar que havien estat condemnats en última instància “sense haver estat escoltats en una vista pública”, la qual cosa, al seu parer, contravé l'article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, relatiu al “dret a un procés equitatiu”. Aquesta és una qüestió per la qual el tribunal europeu ja havia condemnat en ocasions anteriors a Espanya en els últims anys. De fet, els advocats d'Atutxa, Knörr i Bilbao van citar una decisió d'Estrasburg en aquest sentit favorable a una demandant, en contra de l'Estat espanyol, del 2011. En aquesta sentència, el tribunal europeu va declarar admissible la demanda interposada en considerar que l'acusat va ser “condemnat pel Tribunal Suprem (espanyol) sense haver estat escoltat personalment”. Una vegada més, Estrasburg ha resolt contra Espanya per aquesta qüestió.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Silvia Ayuso
Corresponsal en Bruselas, después de contar Francia durante un lustro desde París. Se incorporó al equipo de EL PAÍS en Washington en 2014. Licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid, comenzó su carrera en la agencia Efe y continuó en la alemana Dpa, para la que fue corresponsal en Santiago de Chile, La Habana y Washington.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_