Selecciona Edició
Connecta’t

Els jutges s’oposen que el Govern accedeixi a les seves bases de dades

La Generalitat impulsa un pla d'"avaluació" de la justícia que els magistrats veuen com una "inspecció"

Reunió del Govern, aquest dimarts.
Reunió del Govern, aquest dimarts. EL PAÍS

La Generalitat ha activat un projecte per "avaluar" com funciona la justícia. Vuit funcionaris assignats a aquesta tasca pretenen dur a terme visites als jutjats catalans i accedir als seus sistemes informàtics. La iniciativa ha topat amb l'oposició frontal dels jutges. La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vetat el Govern tant pel que fa a les entrevistes com l'accés a Temis2, la base de dades que permet conèixer, a temps real, l'estat de les causes judicials obertes. Els jutges opinen que el pla pretén "inspeccionar" la seva labor, competència reservada al Consell General del Poder Judicial.

El conseller de Justícia, el republicà Carles Mundó, va llançar fa mesos el programa Visió justícia: sistema d'avaluació i millora contínua, al qual s'han incorporat vuit funcionaris. Busca "optimitza els recursos personals i materials" de l'Administració per aconseguir "un servei públic de qualitat, àgil i eficaç". Dos dels quatre objectius que marca són controvertits: "avaluar les persones, l'organització i els processos de treball als jutjats"; i "vetllar pel compliment de la normativa" als 613 jutjats i 13 fiscalies de Catalunya. Aquest últim preveu "aplicar mesures preventives i correctores".

El Govern pretén fer servir tres mètodes d'avaluació: l'"anàlisi de dades", les "entrevistes en profunditat" i l'"observació directa", fet que implica que els vuit funcionaris es desplacin als jutjats. Justícia n'havia seleccionat vuit com a prova pilot: Santa Coloma de Farners, Gavà, Lleida, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Tortosa, Barcelona i Terrassa. Però el tribunal autonòmic ha prohibit a aquests funcionaris acudir a "les activitats i visites d'inspecció que es diuen programades", segons un acord de la sala de govern adoptat, per unanimitat, el 30 de maig.
La iniciativa de Mundó ha posat en peus de guerra jutges i fiscals de Catalunya i arriba en un moment d'alta tensió política, amb l'anunci d'un referèndum sobre la independència per al pròxim 1 d'octubre. L'acord del tribunal destaca que la Generalitat té competències sobre els recursos materials i humans —paga les nòmines dels 7.500 funcionaris—, però recorda que l'activitat inspectora correspon exclusivament al Consell General del Poder Judicial. "Per més que s'eludeixi el terme 'inspecció' i es muti pel mot avaluació", assenyala l'escrit, "tant els objectius com els mètodes constitueixen autèntica activitat inspectora de cadascun dels òrgans judicials".

Mundó defensa la bondat del seu pla per "comprovar per què uns jutjats funcionen bé i d'altres no tant". I assenyala que en cap cas "afecta la funció dels jutges". "Seria absurd pensar que és per a alguna cosa diferent", argüeix el conseller d'ERC, que considera "una fantasia" interpretar el pla en clau del procés sobiranista. Mundó critica l'acord de la Sala de Govern i l'atribueix l'"immobilisme" dels jutges i la seva "resistència" a "gestionar de manera més eficient". Els jutges, afegeix, ja "van ser informats en successives reunions" dels plans de Justícia. Mundó també defensa l'accés als sistemes informàtics i assenyala que només interessen "les dades estadístiques", no el contingut. Aquest és el segon punt que ha vetat el tribunal. El 25 de maig, el coordinador del programa va demanar autorització per "habilitar els avaluadors" de l'equip l'accés a dos sistemes de gestió processal: E-justicia.cat —l'esbombada justícia sense papers, que permet als advocats presentar escrits i rebre notificacions— i, sobretot, Temis2. Aquest últim es va engegar el 2010 i va unificar les bases de dades dels 49 partits judicials de Catalunya. Amb aquesta aplicació, els jutges i fiscals poden conèixer al moment els processos oberts contra un ciutadà en qualsevol àmbit (civil, penal, contenciós, social). En només teclejar el nom d'una persona (o el número de procediment) poden saber si és a la presó, si se li han embargat els béns, si és reincident o si té mesures cautelars.

La Sala de Govern considera que l'accés a les dades "podria col·lidir amb la normativa en matèria de protecció de dades". El seu tractament, recorda, correspon en exclusiva als tribunals, "tant amb finalitats jurisdiccionals com no jurisdiccionals". Per això impedeix el seu accés, almenys fins que l'òrgan de govern dels jutges es pronunciï sobre la idoneïtat del pla.

"No és un mandat"

Justícia creu que l'acord del tribunal és "una opinió", però no "un mandat executiu". "No necessitem autorització per exercir les nostres competències", assenyala Mundó, que, no obstant això, no detalla si ho faran o no.

Els magistrats consideren que Justícia va mentir. La secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia de la Generalitat, Patrícia Gomà, va enviar el projecte al president del tribunal autonòmic, Jesús Barrientos. Li va dir que disposava amb "el suport i la complicitat" de la Inspecció del Consell General del Poder Judicial. Però Barrientos va cridar al consell, que va negar el seu suport. Més encara: l'òrgan va informar la Generalitat que alguns continguts "podrien pretendre la realització d'activitat inspectora dels jutjats i tribunals", segons recull l'acord. El projecte coincideix amb l'elaboració de la Llei de Transitorietat Jurídica, que servirà de base legal per al referèndum i l'esborrany del qual planteja que els jutges tornin a concursar per conservar la seva plaça.

El fiscal amplia la querella després de conèixer la data de la consulta

La Fiscalia Superior de Catalunya ha ampliat la seva querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per la licitació de la compra d'urnes. Els fiscals assenyalen un nou indici —l'anunci de la data i la pregunta de la consulta per part del president Carles Puigdemont— a favor de la seva tesi que les urnes serviran per al referèndum independentista que el president vol convocar.

En el seu escrit dirigit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la fiscalia sosté que, encara que l'anunci de Puigdemont no ha vingut "acompanyat de cap resolució jurídicament valorable", és "indubtable" que "reforça la tesi" que l'objectiu de la compra d'urnes és celebrar un referèndum il·legal. El Govern català va evitar anunciar per escrit la data i el contingut de la pregunta precisament perquè la decisió no comportés efectes jurídics i evitar així la reacció judicial.

La fiscalia cita, a més a més, l'acte que les associacions independentistes van organitzar diumenge a Barcelona, i en el qual va participar Borràs. Els convocants i els membres del Govern de Puigdemont "van reafirmar la decisió adoptada divendres passat", recull l'escrit fiscal.

La portaveu de la Generalitat, Neus Munté, va al·ludir a la decisió de la fiscalia en la seva compareixença després de la reunió setmanal de l'Executiu. "El mateix dia que el Tribunal d'Estrasburg condemna l'Estat [pel cas Atutxa] coneixem a través dels mitjans de comunicació aquesta incorporació a la querella, que encara no ha estat comunicada a la consellera, fet que ja descriu la falta de garanties existent. I això és una irregularitat", va dir.