Selecciona Edició
Connecta’t

Els eurodiputats porten el català al ple del Parlament Europeu

Diversos parlamentaris intervenen en català a la Cambra en motiu del 25è aniversari de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries

Terricabras, al centre, durant la seva intervenció.
Terricabras, al centre, durant la seva intervenció.

Diferents eurodiputats catalans, valencians i bascos, però també d'altres llengües minoritàries, com el gaèlic, van decidir desobeir la normativa del Parlament Europeu i intervenir en la seva llengua materna per reclamar que aquests idiomes també esdevinguin oficials a la Cambra. El passat 3 de maig, l’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, entre els quals hi ha l’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras, va enviar una carta al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, demanant poder utilitzar el català i altres llengües minoritàries durant el ple d’aquest dilluns, que coincidia amb la celebració del 25è aniversari de l’aprovació de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries. La petició va ser denegada, però els eurodiputats nacionalistes van obviar la prohibició.

El primer a intervenir en català va ser Francesc Gambús, eurodiputat del Partit Popular Europeu per l’antiga Unió Democràtica. Segons després d’iniciar el seu discurs, el vicepresident de la Cambra, Pavel Telicka, el va interrompre assegurant que no existia sistema de traducció a l’anglès i li va oferir la possibilitat de tornar a començar. Gambús va tornar a iniciar la seva intervenció des del principi, però també en català. El vicepresident el va tornar a interrompre i, en aquesta ocasió, li va preguntar si estava parlant en català i li va recordar que el president de l’Eurocambra havia prohibit expressament, abans de la sessió, qualsevol intervenció que no fos en alguna de les llengües oficials (entre les quals no hi ha el català) i el convida a parlar “en castellà o en alguna altra llengua oficial”. “El Reglament em dona dret a parlar en alguna de les llengües oficials, però no em prohibeix utilitzar una llengua no oficial. Assumeixo que no m'interpretaran”, va defensar Gambús.

Finalment, Telicka el va deixar continuar, però avisant-lo que sense interpretació no sabrien què estava dient. Gambús va reprendre llavors el seu discurs, en què va destacar que “per defensar la potència de la idea d’Europa, no ens sobra cap llengua; totes ens fan falta”.

Terricabras es va queixar que el president Tajani, abans de ser nomenat, s’havia compromès a defensar la diversitat lingüística. “Però no hi hem trobat el suport que era d’esperar. Ho lamento”. L’eurodiputat republicà va reclamar a Europa més defensa del plurilingüisme perquè “la llengua no és només un mitjà de comunicació, sinó el medi en què vivim i som”. “La comprensió entre llengües, no la seva imposició, sempre ha ajudat a la comprensió entre humans i a la pau”, va reblar.

També hi va intervenir l’eurodiptat Ramon Tremosa (PDeCAT), que va reivindicar que el català no és una llengua minoritària “perquè la parlen milions de persones, tot i haver estat prohibida i perseguida durant segles pels estats espanyols i francès. Mentre el català estigui prohibit al Parlament Europeu, la UE s’afebleix i s’allunya dels catalans”. Tremosa va demanar a les institucions europees que “imposin les seves bones practiques de pluralisme lingüístic” per sobre dels “països de curta i de baixa qualitat democràtica”, en referència a Espanya.

Per la seva banda, l’eurodiputada valenciana Marina Albiol (Esquerra Unida) va defensar que havien decidit “desobeir” el reglament de la Cambra per reivindicar que, 25 anys després de l’aprovació de la Carta, encara no es pot parlar en català, en valencià o en sard. “La discriminació cap a les llengües minoritàries o minoritzades continua sent una realitat”, va assegurar, i li va retreure el poc ajut d’Europa “a combatre la discriminació si ni tan sols dona exemple al Parlament Europeu”.

Durant el ple també va intervenir l’eurodiputada del PNB Izaskun Bilbao, que va fer la seva intervenció en castellà i euskera, i l'eurodiputada del Sinn Féin Liadh Ní Riada, que va parlar en gaèlic.