Selecciona Edició
Connecta’t

El Macba com a bàlsam del procés

L'Estat i la Generalitat aparquen les seves diferències en la celebració dels 30 anys de la fundació del museu

Enric Millo, Carles Puigdemont i Íñigo Méndez de Vigo, durant el recorregut per l'exposició de la col·lecció del Macba.
Enric Millo, Carles Puigdemont i Íñigo Méndez de Vigo, durant el recorregut per l'exposició de la col·lecció del Macba.

"Estic encantat de ser a Barcelona", va ser el primer que se li va sentir a dir aquest dilluns a Íñigo Méndez de Vigo, ministre d'Educació, Cultura i Esports, a més de portaveu del Govern espanyol, després d'entrar al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). Méndez de Vigo, que visitava per primera vegada com a ministre l'enorme edifici del Raval, participava en l'acte de celebració dels 30 anys de la Fundació Macba, l'entitat que des del 1987 ha adquirit 1.600 obres d'art per al museu. En companyia d'Enric Millo, delegat del Govern espanyol a Catalunya; el conseller de Cultura, Santi Vila, i la presidenta de la Fundació Ainhoa Grandes, van esperar l'arribada del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que per motius d'agenda va arribar tard. El Macba, durant unes hores, va actuar de bàlsam, ja que tot van ser bons gestos i paraules afables.

Vista la rebuda i l'encaixada de mans entre els polítics no hi havia res que pogués donar a entendre la pugna política que viu la Generalitat amb l'Estat en els últims temps. En un discurs bilingüe, com la resta dels participants, Méndez de Vigo va lloar la "societat inquieta, sensible, apassionada i oberta al món" de Barcelona. El Macba, segons ell, "ha mantingut la seva essència passant a convertir-se en un referent internacional i orgull d'Espanya. Tots els espanyols ens sentim orgullosos d'aquesta finestra a la cultura".

I és que al Macba no es va parlar del procés, ni de la celebració del referèndum. L'acte va servir perquè l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament reafirmessin el seu compromís amb el funcionament d'aquest museu de model de govern públic i privat únic. Tampoc va haver-hi queixes. Tan sols la petició de Grandes de més espai que permeti créixer a la plaça dels Àngels; un projecte aparcat per la crisi que ara sembla que es tornarà a activar. "Era el moment de fer-ho davant de totes les administracions", va justificar l'actual director Ferran Barenblit. Només va recollir el guant el tinent d'alcalde Jaume Collboni —que també va arribar tard perquè coincidia amb un acte de suport a la candidatura de l'Agència Europea del Medicament—, que va reafirmar el compromís de la ciutat amb un "projecte inacabat que van començar Leopoldo Rodés, Pasqual Maragall i milers de ciutadans". Méndez de Vigo va fer seva la frase de Josep Pla: "Els diners no donen la felicitat, però tampoc són un seriós obstacle".

Puigdemont, Barenblit, Vila, Collboni, Grandes i Méndez de Vigo, al Macba.
Puigdemont, Barenblit, Vila, Collboni, Grandes i Méndez de Vigo, al Macba.

Puigdemont, que també es va estrenar al Macba com a president, va dir que el model d'èxit del museu és "irrenunciable, fins i tot si el ministeri equilibrés les seves aportacions respecte a altres grans equipaments de Madrid o si els pressupostos públics fossin més generosos". En efecte, totes les administracions hi col·laboren econòmicament, malgrat que, tal com va recordar Barenblit, el Macba s'autofinança en un 26%. El ministeri, que es va incorporar al museu el 2007, dotze anys després d'obrir les portes el novembre del 1995, aporta un milió d'euros al pressupost que ascendeix a 10,3 en aquest any (4,4 els aportarà l'Ajuntament i tres la Generalitat). Puigdemont va reafirmar l'aposta de la Generalitat demanant seguir endavant: "Si ens conformem amb el que tenim, d'aquí a 30 anys estarem celebrant una natura morta".

Rodes i Maragall van ser recordats pels qui van intervenir en l'acte de celebració que es va fer a la Capella dels Àngels després de fer un recorregut per la primera planta de l'edifici de Richard Meier que acull l'exposició número 31 de la col·lecció d'art del museu. La comitiva, presidida per Grandes es va detenir en l'enorme cub de condensació de Hans Haacke; l'obra 100 anys, de Hans-Peter Feldmann en la qual retrata 101 persones, que expliquen d'un a 100 anys, o l'enorme tub de fusta que llança aire calent, Entrevendo, creat per Cildo Meireles, encara que cap es va atrevir a passejar-se per l'interior xuclant els dos glaçons, un de dolç i un altre salat per visibilizar el vent. Massa per a un polític.